José Zarco dormia al carrer la matinada del dissabte al diumenge, quan el risc d’un minihuracà mediterrani va fer saltar les alarmes i va aturar el transport públic. Sense possibilitat de desplaçar-se a Barcelona, on hi ha més recursos d’urgència per a les persones sense llar, es va haver de quedar a la seva ciutat, orfe de cap espai per refugiar-se. “Estava xop i a les sis, quan ja no podia més, vaig fer un tomb”, recorda, “va ser llavors quan vaig topar amb l’espai d’acollida que la Creu Roja havia habilitat al pavelló de la rambla del Celler”.
Com ell, moltes persones sense sostre no es van assabentar d’un recurs per aixoplugar-se en una nit en què van caure 130l/m2 a Sant Cugat. Ni una trucada dels serveis socials ni cap informació perquè les entitats que els acompanyen els avisessin. Segons va dir el govern (Junts i ERC) en la roda de premsa posterior a la reunió del Comitè d’Emergències Municipal (CECOPAL) el matí següent, només dues persones van fer servir l’espai.
La regidora de Drets Socials, Gemma Aristoy (ERC), defensa que els serveis socials tenen uns mecanismes de seguiment i avís quan hi ha emergències: “S’informa de tots els serveis disponibles i especialment en episodis com aquest”. Per això es mostra sorpresa que set persones sense llar i dues entitats hagin confirmat a elCugatenc que no van rebre cap tipus d’avís sobre els recursos específics desplegats durant l’aiguat. Tot i això, la regidora recorda que el pavelló es va habilitar per a qualsevol persona afectada per la pluja i les limitacions de mobilitat, no només per a persones sense sostre. “És evident que alguna cosa ha fallat”, afegeix, “ho revisarem per millorar”.
“Falta consciència per avisar i organitzar”, valora Rebeca Galán, directora de Gilgal Solidari, una entitat que acompanya persones sense llar al barri del Monestir – Sant Francesc. Per a ella, la coordinació és clau per preparar la resposta a crisis com aquesta: “Les entitats tampoc en sabíem res però tenim voluntaris que haguessin pogut ajudar a preparar un espai amb lliteres i caldo”. Al pavelló, explica Zarco, li van oferir cafè i galetes.
“Fa vuit mesos que dormo al carrer i el dissabte vaig fer nit a les taquilles de la feina”
L’Imed, el Djamel i el Mohammed viuen junts en tendes de campanya. La pluja del dimarts els va sorprendre sense cap lloc on refugiar-se. Quatre dies més tard seguien al carrer, amb les tendes totalment molles i sense cap alternativa habitacional davant de l’adversitat meteorològica continuada. “Fa vuit mesos que dormo al carrer i el dissabte, per sort, vaig fer nit a les taquilles de la feina”, explica Imed.
És usuari del programa Aterra, una iniciativa formativa de la cooperativa l’Ortiga i dels serveis socials municipals que es fa als camps de Can Monmany. Al curs d’horticultura i jardineria assisteixen persones derivades pels serveis socials i que reben una compensació econòmica de 20 euros al dia. És allà, a Can Monmany, on l’Imed va fer nit mentre els seus companys seguien exposats a la pluja i al fred.
“A mi em paguen per fer una formació però acabo comprant tendes de campanya i palets perquè no els entri aigua”, argumenta Jesu Millán, educadora social i responsable del projecte, que lamenta que alguns usuaris van acudir a la Casa Mònaco i no els van facilitar cap alternativa, “farem pressió perquè, en aquestes condicions, amb alguns usuaris malalts fins i tot, no podem oferir una formació”.
Els afectats segueixen afectats pels xàfecs ja que, tot i que la tempesta ha remès, el terra segueix moll. Cada matí acudeixen al local de Gilgal Solidari per esmorzar plegats. Galán els entrega roba neta i seca –malgrat que l’entitat segueix sense tenir un local per reobrir el Rober Solidari– mentre expliquen les perícies que han hagut de fer durant la darrera setmana per aixoplugar-se. L’Imed porta una bossa d’on treu un sac de dormir i un llençols molls i que fan pudor a humitat.
“Jo no vaig poder dormir”, recorda el Djamel. “Ara tots els caixers estan tancats i molts veïns avisen la policia si et refugies per passar la nit a l’entrada d’un pàrquing”, explica Zarco, que, diu, fa quatre anys que espera un pis públic, “on se suposa que hem d’anar?” “Jo ahir plorava perquè veia gossos i animals amb casa i nosaltres al carrer”, lamenta el Mohammed, que, emocionat, abraça Galán, “tenim tota la roba mullada i només la Rebeca ens en dona de neta”.
L’esmorzar d’aquest dilluns s’ha vist aturat per un nou ES-Alert. La resignació s’ha apoderat dels presents, que no tenien cap esperança que en un nou possible episodi de pluges intenses aconseguissin aixopluc. Però, poques hores després, expliquen les entitats, les treballadores dels serveis socials –que fa mesos que sostenen una reivindicació per ampliar el personal, els recursos i les mesures de seguretat per a la plantilla– han trucat les persones sense llar per dir-los que, en cas de necessitat, poden desplaçar-se als hotels habilitats per la Creu Roja a Terrassa i Barcelona. Les pluges torrencials dels darrers dies també deixen un aprenentatge clar: la xarxa d’atenció social pública i les entitats han d’estar ben encaixades perquè ningú quedi desemparat quan més ho necessita.
Cada persona que viu al carrer té circumstàncies pròpies, de vegades amb traves administratives que en dificulten l’atenció. Un dels usuaris de l’Aterra, explica Millán, va marxar a dormir fora de Sant Cugat durant unes setmanes i el van desempadronar. Com que seguia vinculat a l’Ortiga, ha tornat a la ciutat i, tot i que ja li han fet una inspecció del lloc on viu, encara no l’han tornat a empadronar, el que li impedeix l’accés als serveis socials que depenen del municipi de residència. Fa un mes que espera que l’empadronin. L’enduriment de les condicions d’accés al padró aplicades pel govern tenen ja conseqüències socials que les entitats socials intenten suplir amb menys recursos i des del voluntariat.
