Vaig rebre una alerta advertint-me que el poble de ma mare, Salàs de Pallars, acabava d’aprovar una moció en la que demanava una moratòria en l’aplicació del PLATER, el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya.
Em va resultar molt estrany perquè no és gens comú que un petit municipi s’ocupi d’una qüestió que té dimensió europea, espanyola i catalana, com és la de la substitució de l’energia derivada dels combustibles fòssils, petroli i gas natural, per l’energia elèctrica renovable. És l’energia renovable qui ens farà sobirans energèticament i reduirà a zero les nostres emissions climàtiques. Un gran objectiu de país alineat amb el que fan els 25 països de la Unió i les seves regions.
Com podia ser –em vaig preguntar– que aquesta gran iniciativa mereixés la reprovació d’un consistori de 365 habitants? Em va resultar molt i molt estrany. Vaig demanar l’alcalde que em fes arribar la moció i. després d’agrair-li, en llegir-la, ja vaig entendre millor de què anava aquesta iniciativa.
No estem davant d’una moció de Salàs, sinó d’una campanya orquestrada per interessos ocults que han enredat bastants municipis amb arguments entre manipuladors i ignorants. Sobre tot, ignorants. I estan aconseguint seduir a alguns municipis en els que no existeix el coneixement suficient com per copsar la importància de l’aventura de prescindir del petroli, reduir a la tercera part el consum energètic del país i assolir el noble objectiu de les emissions zero.
Un pensa que la necessitat de caminar amb passa decidida cap a les emissions zero i les insuportables onades de calor, sembrant la mort i al destrucció arreu del país, haurien de sensibilitzar els centenars d’edils que, en no pocs ajuntament de Catalunya, han aprovat exactament la mateixa moció de Salàs. Però resulta clar que no és així. Encara hi ha massa gent que contempla el que passa al món des de la visió del seu minúscul melic personal.
Una moció sense base científica
Estem davant tracta d’una moció de gran calat demagògic, i és degut a això que molts som els que qualifiquem aquesta com una moció contra les renovables.
Abans d’aprovar textos com els d’aquesta moció, cal documentar-se sobre la realitat energètica de Catalunya. Eliminant el consum de petroli, per tant, reduint fortament el consum d’energia, Catalunya necessita cada any 104.000 GWh, aproximadament una tercera part del que avui consumim, 295.000 GWh. Aquesta reducció tan brutal en el consum és degut a les extraordinàries propietats de l’energia elèctrica com a subministrador d’energia.
Diversos estudis, a partir d’altres estudis endegats a l’àrea metropolitana barcelonina, conclouen que el sostre de producció teòric de fotovoltaica a Catalunya en teulades és de 23.000 GWh https://dialec.blogspot.com/2021/05/sobre-plaques-fotovoltaiques-les.html?m=1
Aquesta dada és suposant que es poguessin arribar a aprofitar el 100% de teulades útils de Catalunya per posar-hi plaques. Però sóc de l’opinió, veient el que passa en el meu entorn, que si s’arriben a col·locar plaques al 10% de teulades, ja em donaria per satisfet. Jo m’he n’he posat a la teulada de casa plaques fotovoltaiques i no en veig cap altra a 200 metres. Per tant, amb les teulades sobre la superfície antropitzada faríem un màxim de 2.300 GWh. Sobre les necessitats del país, tan sols el 2%.
El manifest utilitza una retòrica formalment impecable i ecologista. Cita la llei del canvi climàtic o la participació ciutadana. Però ho fa per camuflar una oposició frontal a la pràctica. Un cop més estem davant del fenomen conegut com NIMBY (Not In My Back Yard, No al meu pati del darrere).
El mite de l’autoconsum total i els espais antropitzats
La moció defensa un model basat exclusivament en la generació distribuïda de proximitat, prioritzant els espais antropitzats (teulades, polígons) per sobre del sòl rural.
Però aquesta opció és matemàticament i físicament impossible. Perquè després d’un enorme esforç només aconseguiríem produir 2.300 GWh/any, un inapreciable 2% de la demanda. Negar les instal·lacions a terra en sòl rural és, a la pràctica, triar entre seguir cremant combustibles fòssils o dependre de l’energia importada regions veïnes.
La fal·làcia de «zones de sacrifici» i la destrucció del sòl
La moció alerta que el PLATER convertirà el món rural en «autèntiques zones de sacrifici energètic», destruint de forma irreversible el sòl agrari i forestal.
Però la realitat és que el PLATER proposat per la Generalitat ronda tan sols l’1% del sòl de cada municipi per cobrir els objectius energètics nacionals. Titllar un 1% d’ocupació de «zona de sacrifici industrial» és una exageració que va molt més enllà de la demagògia. A més, el veritable perill irreversible per al sòl agrari i forestal de tot Catalunya són les sequeres extremes, els incendis forestals i la pèrdua de collites derivades de la catàstrofe climàtica que ens cau a sobre. Els ideòlegs d’aquesta iniciativa busquen bloquejar la transició ecològica.
L’estratègia de la «paràlisi per l’anàlisi”
La moció proposa aturar la tramitació del PLATER fins que es consensuï un model amb el món local i es resolgui la manca de recursos tècnics dels petits ajuntaments.
Però ja sabem que demanar la suspensió d’un pla és una clàssica tàctica dilatòria per guanyar temps i no fer res. La llei 16/2017 del canvi climàtic té gairebé una dècada; el temps de diagnosi ja ha passat. Ara toca actuar. Paradoxalment, aturar la planificació pública (PLATER) és el que millor li va a l’especulació dels grans operadors privats que el manifest diu criticar, ja que sense un pla sectorial que ordeni el territori, els promotors podran seguir presentant projectes, mitjançant esquerdes legals, i línies d’evacuació anàrquiques. El que fa el PLATER és precisament protegir el territori ordenant i determinant on es pot i on no es pot instal·lar l’energia renovable.
La incoherència de la «proporcionalitat urbana»
La moció exigeix que el repartiment de potència pel territori (MW) es faci segons el nombre d’habitants o el parc d’habitatges, usant l’argumentació que els territoris rurals no tenen per què assumir la generació que s’hauria de fer en entorns urbans.
Però tothom sap que l’energia es genera on hi ha el recurs natural, sol i vent, i l’espai físic per captar-lo. Demanar que Barcelona o la seva àrea metropolitana generin la mateixa energia que consumeixen és ignorar les lleis de la física, atès que no hi ha superfície física suficient. Barcelona i el seu hinterland d’influència és el territori de tothom, perquè tothom l’usa en algun moment de l’any. Doncs bé, a més de finançar de forma generosa el conjunt de serveis i inversions de les comarques d’interior, veure https://www.idescat.cat/novetats/?id=5356, el territori capitalí ja absorbeix moltes altres servituds, com la congestió, la contaminació, l’alta densitat de població, grans infraestructures de transport i de residus, i és qui absorbeix els productes produïts al sòl rural de la Catalunya interior.
Exigir aquesta proporcionalitat en l’energia, a més d’una idea estrafolària sense base física possible, significa trencar la solidaritat territorial, a més de perseguir un aïllament insolidari que cap país modern pot sostenir.
El pretext de les «mancances tècniques»
La moció critica que el PLATER no defineixi detalladament les línies d’evacuació, ni els sistemes d’emmagatzematge, com ara bateries.
Però resulta evident que un pla sectorial com el PLATER serveix per establir on es pot generar l’energia sobre la matriu del sòl. I, per tant, no poden dissenyar-se tècnicament línies elèctriques d’evacuació, ni dimensionar les sistemes d’emmagatzematge, sense abans delimitar de forma meridiana quines zones tenen potencial i viabilitat de generació. Exigir-ho tot alhora en el mateix document és tècnicament inviable i només busca tombar el text per pretesos defectes de forma.
És el mateix tipus d’arguments que de forma demagògica s’han utilitzat per boicotejar el desenvolupament de la recollida d’escombraries porta a porta que tan increïbles bons resultats està donant arreu.
Conclusió
Aquesta moció diu defensar el territori, però bloquejar el PLATER és impossibilitar que el territori es defensi de l’augment de temperatures, provocades pel consum massiu de fòssils. Estem davant d’una greu irresponsabilitat ciutadana i climàtica.
Amb les teulades només cobrim el 2% de l’energia que necessitem per tancar l’aixeta del petroli. O posem plaques en l’1% del territori de forma ordenada, o estem condemnant la Catalunya interior a patir les pitjors conseqüències del canvi climàtic.
