Fa mig segle de l’aprovació del PGM i és probable que arribi als 60 anys com un supervivent d’una altra època. Cal reconèixer la seva cabdal contribució a la doctrina urbanística i a una administració pública rectora que prioritzi l’interès general. Recordem-ho ara que bufen vents tenebrosos que justifiquen la desaparició de les lleis d’urbanisme i del planejament sacrificades al lliure mercat com a ‘solució’ a la crisi de l’habitatge