En un món de calorades les ciutats es preparen pels 50 graus i la Barcelona metropolitana, que té l’aigua recreativa distribuïda de manera molt desigual per la població de risc, ha de implantar el bany públic assequible perquè tothom pugui refrescar-se a quinze minuts de casa, com propugna Mariana Mazzucato per Londres. La piscina és infraestructura verda, blava, social i de salut pública. I la conurbació barcelonina necessita una política d’aigua compartida que no té, amb un cens real de tot tipus d’instal·lacions i una tarificació social i metropolitana, si volem que protegir-se de la calor sigui un bé compartit. O això o continuar multiplicant els petits oasis privats oberts a l’especulació i la creixent segregació municipal per preus i padró