El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) valida gairebé per complet el Pla Director Urbanístic (PDU) aprovat el mes de desembre del 2020 per planificar la construcció del Centre Direccional: els terrenys ubicats entre Cerdanyola i Sant Cugat on hi ha el Sincrotró Alba. Refem el Centre Direccional i l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC) estudiaran la viabilitat econòmica i la consistència legal de presentar un possible recurs que elevi l’afer al Tribunal Suprem.
La sentència obliga a moure parcel·les d’equipament que s’havien reservat en sòl inundable
En una sentència emesa a principis de mes, es rebutgen la majoria de pretensions dels denunciants tot i que es tomben quatre aspectes del pla, tots relacionats amb el risc d’inundabilitat: pel torrent de Magrans, la implantació de sòl d’equipaments, i per la riera de Sant Cugat, la previsió d’usos a l’aire lliure amb edificació esportiva a la finca de Can Costa, d’equipament esportiu a l’aire lliure entre Can Costa i Can Xercavins i d’un camí al marge esquerre de la riera que incrementaria el risc d’inundabilitat.
Els ecologistes que han mantingut el pols judicial adverteixen que la sentència no analitza la inundabilitat d’un bloc residencial ubicat en una zona de risc. Les entitats denunciants demanaran al jutge que garanteixi que, en un període de tres anys, es modifiquin aquests aspectes amb una modificació parcial del PDU o amb plans especials de cada parcel·la anul·lada. En cas de no fer-se, sol·licitaran que s’anul·li el conjunt del pla.
La resolució no afecta cap altre dels àmbits previstos al PDU. Per exemple, no altera la previsió de construir 5.377 habitatges, 2.534 dels quals en règim de protecció oficial, en edificis de planta baixa +3 fins a planta baixa +6. La majoria s’ubicaran al voltant del Castell de Sant Marçal i del nucli urbà de Cerdanyola, esquivant l’antic abocador de Can Planas, que es convertirà en un parc. A ulls del tribunal, aquests habitatges estan ben justificats en una memòria social on es posa l’accent en la crisi habitacional d’abast metropolità i que diu literalment: “Tenint present que hi ha 1.885 habitatges destinats a polítiques socials antics, per aconseguir el 15% abans citat [l’objectiu de percentatge de parc d’habitatges protegit recollit a la llei d’Habitatge], cal construir al municipi 2.104 habitatges de protecció oficial”. Com que els ecologistes no van demanar mesures cautelars, l’àmbit es troba en plenes obres d’urbanització sota el nom de Parc de l’Alba.
El tribunal també considera que els aspectes ambientals estan ben valorats, que la participació ciutadana s’ha fet correctament, que no hi ha errors en la previsió de la mobilitat –el motiu pel qual s’havia tombat l’ordenació anterior– i que els abocadors tancats no representen un risc per a la salut de les persones que hi viuran. En definitiva, la sentència tomba aspectes puntuals però no el cos de la proposta impulsada per un consorci format per l’Ajuntament de Cerdanyola i l’Institut Català del Sòl (Incasòl).
Els motius del possible nou recurs
En una roda de premsa aquest dimecres per la tarda al Casal Popular la Flama de Cerdanyola, representants de Refem, ADENC i Cerdanyola sense Abocadors han assenyalat quatre aspectes que consideren que podrien ser claus en el possible recurs davant del Suprem. A més del bloc d’habitatges en zona inundable, recorden que van aportar quatre informes pericials que el tribunal va acceptar com a prova, motiu pel qual rebutgen l’afirmació reiterada de la sentència per la qual no haurien aportat prou proves. “Ens han posat un mirall davant per dir-nos que som petits”, considera Míriam Robles, representant de Refem, tot dient que difícilment entitats petites podien aportar estudis més exhaustius.
Els ecologistes assenyalen que s’ha compensat l’edificabilitat a propietaris de sòls inclosos al parc natural
El motiu clau d’un possible recurs és que una part de l’àmbit inclòs a la Xarxa Natura 2000 es considera sòl urbanitzable tot i que no edificable ja que es qualifica de zona verda. És a dir, propietaris de parcel·les rurals en sòl no urbanitzable per motius ambientals han obtingut dret d’edificació a altres indrets del Centre Direccional. Robles ha recordat que en la planificació anterior, els propietaris dels terrenys ubicats entre la carretera Sant Cugat – Cerdanyola i la riera de Sant Cugat també tenien drets d’edificació a la resta de l’àmbit però en un percentatge més baix. A ulls de Joan Carles Sallas, president de l’ADENC, aquest és un problema greu més enllà de Cerdanyola ja que podria obrir la porta a que altres propietaris de terrenys no urbanitzables demanin drets d’edificació en la trama urbana de les ciutats; el que, assegura, incompleix la llei de sòl estatal.
“Ens vam menjar Uralita i ara ens menjarem els abocadors”
Malgrat que la sentència avala el PDU en relació als abocadors, els denunciants assenyalen que no concreta totes les mesures a aplicar per evitar riscos per a la salut. La resolució determina que s’ha fet una avaluació ambiental acurada i recull algunes de les accions previstes en relació als abocadors, com ara la construcció d’una tanca de gasos a l’abocador Elena, que les edificacions tinguin sistemes d’autoprotecció, que no es facin aparcaments subterranis i que es prenguin accions per garantir l’estanquitat dels abocadors. Són mesures que encara no s’han pres malgrat haver-se iniciat la urbanització i que Cerdanyola sense Abocadors considera insuficients tenint en compte que hi haurà habitatges a 30 metres de l’abocador de Can Planas. “Ens vam menjar Uralita i ara ens menjarem els abocadors”, ha lamentat Mercè Cisneros, portaveu de l’entitat.
Finalment, els denunciants estudiaran la possibilitat d’incloure a l’hipotètic recurs un qüestionament de l’anàlisi de gènere que el TJSC ha donat per bo. Els ecologistes denuncien que el PDU no defineix l’ús de cada parcel·la d’equipaments, de manera que no pot estudiar correctament la mobilitat ni l’impacte de gènere ja que no se sap si hi haurà ni on aniran les escoles bressol, escoles, CAP…
La inundabilitat que ha portat una nova sentència parcialment desfavorable
El TSJC només ha donat la raó als denunciants per la inundabilitat a l’entorn del torrent de Magrans i de la riera de Sant Cugat. És per això que el consorci haurà de canviar-los d’ubicació. La resolució només deixa la porta oberta a un tram de la riera de Sant Cugat. Prenent un estudi de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), explica que en cas d’enderrocar el pont que dona accés a l’empresa Sacesa (Puigfel), es podria fer un nou estudi d’inundabilitat.
La bassa per evitar inundacions va ser insuficient en les darreres pluges torrencials
Amb la sentència també queda palès que les basses de laminació per acumular l’aigua en episodis de pluges torrencials previstes al PDU no són suficients per evitar les possibles avingudes. De fet, la bassa creada al meandre del torrent de Sant Crist no va ser suficient en el darrer episodi de pluges torrencials ja que, dos quilòmetres més avall, ja com a riera de Sant Cugat i havent acumulat les aigües d’altres afluents com el torrent del Bosc i el de Sant Marçal, va causar inundacions al barri de Montflorit.
Els abocadors no són un problema, segons la sentència
Un dels aspectes que històricament ha marcat el debat sobre el desenvolupament urbanístic del Centre Direccional és la presència d’antics abocadors que aprofitaven els forats creats per l’extracció d’argila. Cerdanyola sense Abocadors posa el focus en dos dels dipòsits: Can Planas, just a sobre del Parc Tecnològic, i l’abocador Elena, al mig del Centre Direccional.
La sentència diu que els abocadors no representen un risc per a la salut
Tot i la insistència dels col·lectius que històricament han reivindicat la descontaminació del sòl abans de fer cap construcció, la sentència cita les mesures de prevenció –evitar construccions a sobre i els aparcaments soterrats i prendre mesures per contenir el gas– i dona per vàlides les anàlisis de risc recollides a la documentació del PDU. “La majoria de mostres donen contaminants que es troben per sota dels nivells genèrics de referència”, citen, “els nivells de contaminants són baixos en comparació amb els marcs tècnics i legals”.
Cisneros, però, qüestiona la fiabilitat d’algunes dades i lamenta que ni el consorci ni l’Ajuntament de Cerdanyola els han facilitat els resultats de les anàlisis. També ha recordat que, a causa dels gasos generats pels residus abocats a l’Elena, s’ha acabat construint una planta per aprofitar el metà. Tot i que al seu entorn no es preveuen habitatges, ja s’ha construït una residència d’estudiants. L’ecologista denuncia que cap dels dos abocadors ha estat segellat i que els moviments de terres que ara es fan sobre Can Planas pretenen impermeabilitzar la coberta, deixant tubs per a la sortida de gasos. Els denunciants demanaven buidar els abocadors abans de fer la urbanització, una pretensió que el TSJC ha deixat en res en donar per vàlida l’avaluació ambiental del PDU.
Vistiplau a la mobilitat prevista
Quan el 2017 el TSJC va anul·lar el PDU anterior, els errors en la previsió de la mobilitat van ser claus en la sentència. Aquest cop el tribunal dona per bo l’estudi, que preveu un moviment de 67.400 vehicles diaris. També argumenta que, tot i que la zona s’hauria de desenvolupar en 15 anys, el pla de mobilitat només faci referència a una dècada, que correspon al període de temps en què els promotors hauran d’assumir el cost del dèficit de transport públic a la zona. Finalment, dona el vistiplau a que es reservi l’espai però no s’executin encara infraestructures com el tramvia que hauria d’unir Ripollet, Cerdanyola i la Universitat Autònoma ja que l’execució d’aquestes infraestructures depèn de la Generalitat, administració representada al consorci que impulsa el PDU.
La participació es va fer correctament
Refem i ADENC van denunciar defectes en el procés de participació en l’avanç de pla, en la tramitació de l’aprovació inicial i en el període d’exposició pública abans de l’aprovació provisional. La sentència ho rebutja de totes totes ja que parla d’un “complet procediment de participació que es va fer fins i tot respecte a les actores, ja que Refem, amb posicions similars a les d’ADENC, va ser una de les primeres entrevistades a través dels seus representants per escoltar el seu posicionament respecte al pla i que, un cop aprovat inicialment, es van repetir les entrevistes fins a mantenir 10 reunions”.
Els ecologistes denuncien que no es convoca el Consell de Medi Ambient des del 2019
En la roda de premsa d’aquest dimecres, Robles ha reconegut que van participar durant el mandat en què governava Compromís per Cerdanyola però que després ha estat més difícil. Sallas, per la seva banda, ha denunciat que, des que el PSC va recuperar el govern l’any 2019, el govern no els ha atès en cap ocasió i ha deixat de convocar el Consell de Medi Ambient: “És retardisme climàtic, una forma de negacionisme”.
Connexió de fauna i criteris ambientals
La sentència també dona el vistiplau a diversos aspectes ambientals. Amb la reserva dels sòls al voltant del torrent de Can Fatjó com a connector natural, el TSJC dona per vàlida la funció de connexió de fauna entre Collserola i Sant Llorenç de Munt. A més, recorda que es preveu ampliar el túnel que hi ha just abans de l’estació de Cerdanyola Universitat, de manera que s’incrementarà la funcionalitat d’un connector natural que ara està travessat per la via i per l’AP7. Per a Sallas, garantir la connectivitat de fauna hauria de passar també per eliminar o limitar el trànsit a la carretera de Bellaterra. La resolució ratifica l’estudi de zones amb més valors naturals que es concreta amb usos menys intensius a alguns punts com els entorns de les rieres. Finalment, defensa que s’han emès tots els informes ambientals necessaris.
Allargar la Via Augusta es considera via urbana
Entre els carrers dibuixats sobre el mapa del PDU hi ha un vial paral·lel a l’AP7-B30 que esdevindria una continuïtat de la Via Augusta de Sant Cugat fins a l’estació Cerdanyola Universitat. Els denunciants advertien d’un possible ús interurbà que de facto convertís el carrer en un bypass de les autovies però la sentència el considera un carrer com qualsevol altre, amb la funció de donar condició de solar a les parcel·les de la zona i tenir una connectivitat amb la resta de la trama urbana.
Dècades de litigis per a un àmbit d’interès metropolità
Per entendre el rerefons del conflicte urbanístic cal remuntar-se al 1976, any en què el Pla General Metropolità (PGM) preveia l’àmbit com una ampliació de l’Eixample de Barcelona a l’altra banda de Collserola. Per això es preveien infraestructures com un túnel viari i ferroviari per Horta o una autovia a la banda vallesana de Collserola (el vial de Cornisa). Entrats els 2000, l’Ajuntament primer i el consorci després van fer diversos intents de definir l’urbanisme de la zona: un pla parcial el 2002, una modificació del PGM el 2007 i un PDU el 2014. La mobilització i els recursos judicials d’entitats ecologistes com l’Associació Via Verda van forçar sentències contràries als planejaments.
Per això, a la roda de premsa d’aquest dimecres, els representants de Refem, ADENC i Cerdanyola sense Abocadors han reconegut el gust amarg d’una sentència que no tomba el PDU del 2020. Tot i això, han defensat que després de tants anys de litigis i reivindicacions socials, s’han aconseguit millores, de manera que el Centre Direccional que ara es construeix s’allunya molt del continu urbà que es preveia als anys 70. Ara falta saber si finalment s’aventuren a presentar un recurs al Suprem i si aquest determina més incorreccions del pla.
Apropat el mapa 2D de l’afer
Com llegir el mapa
Límits de l’àmbit
- Est: la trama urbana de Cerdanyola del Vallès.
- Nord: l’AP-7 / B-30.
- Oest: gairebé toca Sant Cugat del Vallès. La línia discontínua marca el límit del terme municipal.
- Sud: la serra de Collserola.
Elements clau
- Parc Tecnològic del sincrotró Alba: el quadrat blanc. No forma part de la modificació.
- Abocador de Can Planas: la taca verda i groga sobre el rectangle blanc és el parc que s’hi ha fet a sobre. La línia discontínua vermella marca el límit de l’abocador pròpiament dit.
- Abocador Elena: la zona verda 03, on s’ha construït la planta d’aprofitament del metà dels gasos.
- Parcel·les afectades per inundabilitat: les tres grogues grans de la part baixa, al costat de la riera, i la groga petita de la dreta.
