Anàlisi
A Barcelona, com a les urbs dels Estats Units i de la resta d’Europa, creix de manera extraordinària el nombre de persones que dormen al ras, una de les diverses cares de l’exclusió residencial. L’acció social, l’acompanyament, els recursos per oferir refugi i allotjament temporal són necessaris, però calen polítiques d’habitatge radicals que incorporin la reducció del sensellarisme entre els seus objectius
En els darrers anys hem vist un activisme normatiu inèdit, però la preocupació social per l’habitatge no fa sinó créixer. El motiu és simple (i incòmode): hem començat a moure peces del tauler, però encara no hem canviat les regles del joc.
L’estimació de les taxes de risc de pobresa després de les despeses de l’habitatge són especialment preocupants entre joves, rendes més baixes, llars monoparentals i migrants, segons l’estudi ‘L’impacte socioeconòmic de la crisi de l’habitatge a la Metròpoli de Barcelona’. Va ser presentat a setembre i es un dels fonamens que van donar peu a la jornada del 19 de noviembre sobre ‘Crisis d’habitatge i impactes socials’, que va abarcar més cares del polièdric drama del accés a l’habitatge digne
El projecte consisteix en instal·lar al llarg de dos kilòmetres de sòl urbà barreres acústiques de 6 i 8 metres d’alçada a banda i banda d’una autovia que divideix el poble en dos, a tocar les llars de centenars de famílies, que de sobte es trobaran condemnades de per vida, tancades a una presó de ferro i privades d’allò que probablement els va portar a viure aquí: el paisatge
El sector del porc és el més important de la indústria agroalimentària catalana
La proposta del ministre Puente d’incrementar la velocitat de l’AVE per anar de Madrid a Barcelona en dues hores és una idea equivocada. És un dispendi que obligaria a canviar les travesses, augmentaria el costos de manteniment i dispararia el consum d’energia sense garanties d’un augment de capacitat. A Europa no s’ho planteja ningú perquè hi ha les alternatives que es plantegen en aquest article. Els diners s’han de destinar a millorar els trens convencionals, no a finançar volades de coloms
Si el Govern d’Illa pretenia no comprometre’s més enllà del que Europa exigia als seus estats membres, ara, amb el nou compromís de la UE, el Govern català no tindrà més remei que augmentar no sols els percentatges de reducció d’emissions en el full de càlcul, sinó que haurà de traduir aquesta reducció en actuacions que comportaran un canvi profund de criteris en els models actuals de mobilitat i de negoci que ja no encaixen en els objectius de descarbonització que Europa requereix i que la humanitat necessita desesperadament
La ciutat, campiona en expulsions i manca de resposta municipal: un minim de 50 famílies van al carrer cada mes amb 9.000 pisos buits fruit de l’especulació.
Mig segle després de la mort del dictador i quaranta-set anys després de l’aprovació de la Constitució el Govern ha d’adoptar un Pla especial per combatre l’avenç entre alguns joves de valors similars als que van inspirar el franquisme.
Molt ha canviat en els governs de Xavier García Albiol pel que fa al servei i l’atenció a les persones: en el segon (2020-2022), amb 11 regidors de 27, els va reforçar; en l’actual (2023-2027), amb una majoria absoluta de 18 regidors, els ha desmantelat
SUBSCRIU-TE
Qui som
El diari Catalunyametropolitana.cat està editat de forma col·laborativa per disset mitjans de comunicació de proximitat i la fundació Periodisme Plural. El seu àmbit són les comarques del Baix Llobregat, Barcelonès i el Vallès.
Òrgan de govern
Consell editorial: Format per representants de cada mitjà. Vetlla pel compliment dels objectius del projecte: periodisme independent, ètic i amb vocació transformadora.
On som
Carrer Bailén 5, principal.
08010, Barcelona
Contacta'ns
932 311 247