Mai no ha estat fàcil a la nostre ciutat entendre com s’han articulat les decisions municipals sobre l’urbanisme. El 1999, amb un Ajuntament presidit per l’alcalde Celestino Corbacho es va decidir la creació de l’ADU, l’Agència de Desenvolupament Urbà de l’Hospitalet. Aleshores, el PSC amb 18 regidors va facilitar un pacte de govern amb la regidora d’ICV, Montserrat Company, i amb el d’EUiA, Ramon Luque.
No es tracte aquí de valorar aquest pacte de govern ni els seus efectes a la ciutat, però just va ser en aquest moment que es va decidir la creació de l’ADU que va començar liderant dos projectes urbanístics, el PRAIH per renovar les àrees industrials de la ciutat i el Pla L’H 2010.
El Pla de Renovació d’Àrees Industrials (PRAIH) desenvolupat el 2002 va significar que 138 hectàrees deixessin de ser considerades sol industrial per reconvertir-les en sol urbanitzable.
El segon gran pla, el conegut com L’H 2010, va ser dissenyat per dur a terme les actuacions urbanístiques considerades prioritàries a l’època, tals com la supressió o minimització de les barreres físiques (ferrocarrils, autopista de la Gran Via) per arribar a traçar una ciutat unitària i ben comunicada, el disseny d’una xarxa viària coherent, el redreçament de la problemàtica de l’escassetat d’habitatge, la renovació dels teixits consolidats dels barris del Samontà, l’increment d’espais verds, la modernització dels serveis i la redimensió i la gestió dels equipaments, i l’estímul de l’activitat econòmica, especialment la de caràcter terciari, amb la renovació de les àrees industrials tradicionals.
Curiosament aquest pla ambiciós es va donar per acabat just quan va arribar l’any 2010 tot considerant que llavors la majoria de les grans transformacions previstes (com la reforma de la Granvia o el soterrament de part de les vies) ja estaven executades o en una fase molt avançada de consolidació. La realitat però no sembla estar d’acord amb aquestes consideracions de fa ja més d’una dècada i mitja.
En tots aquests any l’ADU ha assumit la responsabilitat de l’urbanisme de la ciutat, el que incloïa la reordenació dels barris, l’impuls de noves infraestructures i la previsió de nous equipaments als barris. Treballant com una gerència autònoma sota el govern municipal, el balanç que encara queda per fer no sembla gaire reeixit. Sota la gestió urbanística assumida per l’ADU els barris i la ciutat no han conegut una millora apreciable.
De fet, el que segurament ha estat la seva nineta dels ulls, la plaça d’Europa, la Fira i els seus voltants no han suposat cap aportació positiva per l’Hospitalet ni han fet més habitables els barris i la ciutat. Des de la seva seu del carrer Xipreret han estat vivint al marge de les necessitats reals dels barris i de la ciutat.
Tanca l’ADU sense balanç, neix el Consorci
El maig del 2025, ara just fa un any, el govern municipal presidit ara per l’alcalde David Quirós (PSC), va decidir la dissolució de l’ADU en una situació i un context marcat per les crítiques a la massificació de la ciutat i per la necessitat d’un canvi d’enfocament urbanístic. Però aquesta dissolució es fa efectiva sense un balanç del que ha significat l’ADU i sense un debat real de les urgències urbanístiques que te l’Hospitalet.
Després d’unes setmanes de silenci, s’anuncia la creació del Consorci per la reforma de la Granvia i el Samontà. Aquest és un Consorci que tot i ampliar l’antic Consorci per la reforma de la Granvia, responsable del afortunadament fallit PDU de Can Trabal i del nou PDU Biopol-Granvia, encara sotmès a contenciosos als tribunals, suposa la creació de tota una nova entitat urbanística.
Efectivament, el nou Consorci per la reforma de la Granvia i el Samontà està presidit per la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició ecològica del Govern de la Generalitat, corresponent a l’Ajuntament de la ciutat només la vicepresidència. En aquest cas no es tracta tant d’una deixaciò de responsabilitats per part del govern municipal, que també, sinó d’una manera que superar els problemes judicials dels PDU al voltant de la Granvia i de les possibles dificultats dels plans pel Samontà, presentant-los com necessitats del país.
Així, aquest nou reformulat Consorci disposa d’un Consell General format per la presidència, a càrrec de la Generalitat, la vicepresidència que correspon a l’Ajuntament i uns vocals representats de les dues administracions.
El personal de que disposa aquests Consorci està format per un total de vuit persones: un director, en Raul Alvarin, un/a cap de departament tècnic, un/a arquitecte sènior i un/a arquitecte júnior, caps d’àrea jurídica, de l’àrea financera i d’administració i un/a administrativa.
Segons la pàgina web del Consorci falten cobrir encara tres vacants; l’arquitecte júnior, i els caps de l’àrea jurídica i de la financera.
Definir de manera col·lectiva com volem viure
És fa difícil construir esperances i optimismes amb aquesta mena d’estructures encarregades de definir en la pràctica l’urbanisme de la ciutat; o el que és el mateix, la qualitat de vida del veïnat i la existència dels equipaments mínims necessaris per aquesta qualitat en el camp de l’educació, de la salut, de la convivència.
Caldria fer un debat ciutadà a fons sobre totes aquestes qüestions per definir de manera col·lectiva com volem viure a l’Hospitalet. Un primer pas podria ser debatir-ho de manera oberta en els Consells de Districte i en el mateix Ple municipal. Mentre tot quedi reduït als despatxos, les agències o els consorcis, poc es podrà avançar a l’Hospitalet.
Article original de l’Estaca
