La crònica del ple publicada al web de l’ajuntament començava així: “El ple ordinari d’abril ha aprovat inicialment una estratègia coordinada contra l’incivisme a la nostra ciutat”.El fet d’interpretar com a civisme o no civisme només el que és relatiu a la neteja ja diu molt de la mirada amb què es tracta el tema.
El civisme va més enllà de la neteja, hi ha els patinets, el soroll, les terrasses, l’ocupació (indeguda) de via pública, etcétera. En el pla de civisme se citen fins a vuit ordenances que tenen a veure amb el civisme. I enlloc s’anomena, per exemple, que les operadores de telefonia ens tinguin les façanes fetes un nyap i que les administracions públiques ho permetin. Per algun motiu, s’ha considerat que la prioritat per combatre l’incivisme era augmentar les multes de l’ordenança de neteja.
La sanció per davant de tot
El motiu argumentat per augmentar aquestes sancions és que “daten de fa anys, l’IPC acumulat ha augmentat un 58,2%, fet que n’ha reduït notablement la capacitat dissuasiva”. Aquesta frase amaga més del que diu. Es dona la dada d’increment de l’IPC, però no la d’increment mitjà salarial en aquests anys, que no s’apropa ni remotament a aquest percentatge. I també indica una impotència de poder afrontar aquesta qüestió d’una altra manera que no sigui mitjançant la dissuasió via sancions.
L’Idescat acaba de publicar les dades sobre renda familiar disponible bruta territorial referides a l’any 2023 i, un cop més, la nostra ciutat està en el top 3 de les de menor renda bruta per habitant: 16.649 euros. La mitjana de Catalunya és de 20.789 euros, o sigui, estem un 20% per sota. Realment es pensa que, amb aquestes xifres, la ciutadania de Santa Coloma podrà pagar les multes que s’imposin?
L’ordenança de neteja
En el moment d’escriure aquest article no hem trobat el nou redactat de l’annex IV de l’ordenança en qüestió per saber exactament com es modifiquen les quanties de cadascuna de les sancions que hi apareixen, i això que en teoria ha d’estar en exposició pública. Cal aclarir que si hi és, però no és pot trobar, és com si no hi fos.
Aquest quadre de sancions aplica a “neteja de la via pública”, “neteja de la ciutat quant a l’ús comú especial i privatiu, les activitats públiques al carrer”, “recollida de residus municipals, de les modalitats i serveis de recollida sectorial” i “recollida, transport i abocament de terres i runes“.
Volem aturar-nos en alguns dels comportaments que es consideren susceptibles de sanció (ja ho eren abans d’aquesta modificació, però augmenta l’import). Per exemple, “banyar-se a les fonts de la ciutat”, que triplica la penalització. No hi ha gaires fonts on poder-s’hi ficar, però això està a un pas de no poder-te ni refrescar en una font, amb les calorades que ja patim i que aniran a més.
Un altre que en volem destacar és: “Col·locació de cartells i pancartes a la via pública sense l’autorització municipal i fora dels espais habilitats”. Resulta que s’han eliminat, arreu de la ciutat, els “pirulins” on les entitats podien difondre les activitats que realitzen i pràcticament no queden llocs a la ciutat on penjar cartells. Si es comencen a posar multes per aquesta raó, que ningú ens vingui a convèncer que no és per afany recaptatori.
La darrera conducta sancionable que volem destacar és una de ben curiosa: “Embrutiment de la ciutat per a la realització d’actes públics”. Ens ve un acte al cap: Corre-tapa. No cal explicar gaire res més. Quan la forma de afrontar un problema és via sancions, de seguida és fàcil que quedi palesa la doble moral.
No parlem dels voluminosos perquè és un tema enquistat fa anys. Ha quedat més que demostrat que la recollida actual no funciona. S’hauria de provar un altre model, com per exemple el de Barcelona (poder-los deixar fora dies concrets de la setmana), però no, ens entestem en continuar igual i “arreglar-ho” amb multes més quantioses.
Tampoc es té en compte que en uns barris hi ha un ús més intensiu de l’espai públic que en uns altres i, per tant, és normal que s’embruti més. Haurem d’estar amatents que amb les noves sancions no s’estigmatizin encara més els barris de sempre. Perquè no tot sigui sanció, diuen que faran una estratègia preventiva amb el desplegament de cuatre agents cívics per diferents punts de la ciutat. Sí, heu llegit bé: cuatre. Som 123.250 habitants, si traiem 17.000 menors de 14 anys, resulta en 106.178 persones. Cada agent cívic “només” ha d’informar a 26.544 persones. Conclusió: no hi ha una voluntat real d’informar i prevenir.
Més informació:
Ordenança general de neteja (2004)
Nota de premsa de l’ajuntament del ple d’abril 2026
Idescat. Renda familiar disponible bruta territorial. Catalunya
Article original de Infograma
