El riu Llobregat s’ha consolidat com un dels grans espais naturals de proximitat de l’àrea metropolitana. Entre el juliol de 2024 i el juny de 2025, l’espai fluvial va registrar 2.003.172 visites, segons un estudi de freqüentació encarregat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a l’Institut Metròpoli. La xifra equival a uns 142.861 visitants diferents.
Les dades mostren que, tot i haver disminuït l’afluència respecte dels registres excepcionals del període posterior a la pandèmia, el Llobregat continua tenint un ús molt elevat. La ciutadania hi troba un espai per fer esport, passejar, anar en bicicleta o simplement gaudir d’un entorn natural sense haver de sortir de l’àrea metropolitana. La valoració que en fan les persones usuàries també és positiva, amb una nota global de 7,8 sobre 10. Els aspectes més ben valorats són la proximitat, amb un 8,5, i la tranquil·litat, amb un 8,4.
Una de les dades més significatives de l’estudi és que el 93,7% de les persones que visiten el riu provenen dels municipis de l’entorn. El Llobregat funciona, així, com una infraestructura verda de “quilòmetre zero”, molt vinculada a la vida quotidiana dels municipis de la seva riba.
La majoria dels usuaris hi arriben a peu o en bicicleta i més de la meitat hi acudeixen almenys dues vegades per setmana. De fet, els camins del riu cada vegada tenen més pes com a espai de mobilitat quotidiana: el nombre de persones que els utilitzen per anar a treballar, fer gestions o desplaçar-se a altres punts ha passat del 5% al 10,4%. En aquest sentit, també creix l’ús de la bicicleta, que conviu amb els passejos a peu i amb la pràctica esportiva.
El principal motiu per acostar-se al Llobregat és fer exercici físic o esport, una activitat que concentra el 53,5% de les visites. El segon motiu és passejar, amb un 24,3%. L’espai fluvial també té un ús força regular al llarg de la setmana, sense grans diferències entre els dies laborables i els caps de setmana. Això reforça la idea que el riu no és només un lloc d’oci ocasional, sinó també un espai integrat en els hàbits de moltes persones de l’entorn.
Tot i que la freqüentació es reparteix cada vegada de manera més equilibrada al llarg del territori, el tram sud del riu continua concentrant la major part de les visites. La zona que inclou Sant Joan Despí, Cornellà, l’Hospitalet, Sant Boi, Barcelona i el Prat acumula el 56% de les visites registrades durant el període analitzat. Paral·lelament, s’ha reduït la diferència de freqüentació entre la vall baixa i el Delta. El riu, per tant, va adquirint un paper cada vegada més transversal com a espai natural i de mobilitat per al conjunt de municipis que l’envolten.
L’estudi també recull alguns dels aspectes que generen més molèsties entre les persones usuàries. Entre els principals hi ha les conductes incíviques, la velocitat excessiva d’alguns ciclistes i la presència de gossos sense lligar. Pel que fa al perfil dels visitants, gairebé el 80% són homes, especialment d’entre 45 i 64 anys. També hi ha diferències en l’ús de l’espai: les dones tendeixen a caminar més, mentre que els homes utilitzen amb més freqüència la bicicleta.
L’AMB treballa en el riu Llobregat des de diferents àmbits, des del manteniment dels camins i la vegetació fins a la millora paisatgística i el seguiment ambiental i social de l’espai. Actualment, l’organisme metropolità destina més de 400.000 euros anuals al manteniment dels camins i de la vegetació al llarg dels 14 municipis de la riba del Llobregat.
Entre els projectes desenvolupats hi ha la recuperació del front fluvial de Molins de Rei, la recuperació ambiental del camí del riu del Papiol i el gual inundable que connecta Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts a través de l’espai fluvial.
El Llobregat forma part de la infraestructura verda-blava metropolitana, un sistema d’espais naturals i oberts que ocupa més de la meitat del territori metropolità. Les dades de freqüentació mostren que, més enllà del seu valor ambiental, el riu s’ha convertit també en un espai quotidià per a milers de persones que el recorren cada setmana per fer esport, passejar o moure’s entre municipis.
Article original de Fet a Sant Feliu
Contingut relacionat
