L’accés a un habitatge digne continua sent una de les principals preocupacions socials al territori. Segons les dades recollides a la Memòria 2025 de Càritas Diocesanade Sant Feliu de Llobregat, el 40% de les persones ateses per l’entitatviuen en habitatges inadequats, insegurs o directament no disposen d’una llar digna. Una realitat que, segons l’organització, reflecteix la dificultat creixent per accedir a un habitatge en condicions assumibles i estables.
Una de les conseqüències més visibles d’aquesta situació és l’augment del relloguer d’habitacions, una fórmula que ja afecta el 15% de les persones ateses a la diòcesi i que sovint es converteix en l’única alternativa per a moltes famílies davant l’encariment dels preus del mercat immobiliari.
L’informe FOESSA
Les dades s’han donat a conèixer coincidint amb la publicació de l’estudi La vivienda imposible: del alquiler inaccesible al realquiler de supervivencia, elaborat per la Fundació FOESSA i impulsat per Càritas Espanyola. L’informe alerta de les dificultats d’una part important de la població per accedir amb normalitat al mercat del lloguer. A Catalunya, el 58,5% de les persones que viuen de lloguer no disposarien dels ingressos necessarisper assumir un habitatge sense destinar-hi més del 30% dels seus recursos econòmics, percentatge que els experts consideren el límit recomanable per evitar situacions de vulnerabilitat. L’estudi estima que una llar necessitaria uns 2.403 euros mensuals per accedir a un habitatge de lloguer en condicions econòmicament sostenibles. Les dificultats són encara més grans en el cas de la compra, ja que més del 90%de les persones que actualment viuen de lloguer no arribarien als ingressos exigits per accedir a un habitatge en propietat.
La manca d’habitatge assequible està convertint el relloguer en una realitat cada vegada més habitual. Tot i que sovint es planteja com una solució temporal, moltes persones hi acaben vivint durant llargs períodes i en condicions marcades per la precarietat. Segons Càritas, es tracta freqüentment d’allotjaments sense contracte formal, amb poca privacitat i amb una gran inseguretat residencial. La possibilitat de perdre l’habitació o de veure incrementat el preu del lloguer d’un mes per l’altre forma part del dia a dia de moltes persones. A la diòcesi de Sant Feliu, que inclou municipis del Baix Llobregat, el Garraf, l’Alt Penedès, de l’Anoia, el Bages i el Vallès Occidental, l’entitat va atendre durant el darrer any 12.649 persones procedents de 5.528 llars.
Infants en quatre de cada deu llars
La situació té una incidència especial entre les famílies amb infants. Segons les dades de l’organització, quatre de cada deu llars ateses tenen menors d’edat a càrrec, fet que converteix la precarietat residencial en un factor amb conseqüències directes sobre el benestar i les oportunitats dels nens i nenes.
El director de Càritas Diocesana de Sant Feliu, Ramon E. Carbonell, alerta que la problemàtica ha deixat de afectar exclusivament persones sense ingressos. Segons remarca, tenir una feina ja no garanteix poder accedir a un habitatge en condicions dignes. Per això reclama una resposta estructural de les administracions i de la societat davant d’un fenomen que considera cada vegada més estès.
Per donar suport a les persones en situació de vulnerabilitat, Càritas disposa actualment de 64 unitats residencials distribuïdes en 13 municipis del territori diocesà. D’aquestes, 55 són pisos destinats a persones soles o famílies i nou són habitatges compartits. Aquests recursos permeten oferir allotjament estable a prop de 250 persones cada dia, però l’entitat reconeix que resulten insuficients davant la magnitud del problema. Durant el 2026 està previst incorporar cinc nous habitatges, quatre al Prat de Llobregat i un a Vilafranca del Penedès, fet que elevarà la xarxa fins a les 69 unitats residencials.
Malgrat aquest esforç, Càritas insisteix que les iniciatives socials no poden substituir les polítiques públiques necessàries per afrontar la crisi de l’habitatge. Per això reclama ampliar el parc d’habitatge social i assequible, reforçar les mesures de protecció residencial i garantir una major estabilitat per a les persones i famílies que es troben en situació de vulnerabilitat.
Article original de Fet a Sant Feliu
Un bisbat, un milio de persones i 77 municipis de sis comarques
La diòcesi de Sant Feliu de Llobregat és una de les deu de Catalunya. Creada el 2004, té en el seu àmbit 77 municipis: els del Baix Llobregat, Garraf, l’Alt Penedès i alguns de l’Anoia, el Bages i el Vallès Occidental. Sumaven 1.040.429 habitants (INE del 2020) en una superfície de 1.610,70 quilòmetres quadrats.
