Aigua és Vida ha fet públic un manifest per aturar la concessió del servei de l’aigua de vuit municipis feta pels òrgans de govern de l’AMB i impulsada pel PSC, que disposa de majoria absoluta en ells. La declaració, que queda oberta a la signatura de ciutadans, associacions i entitats, reclama una gestió pública, transparent i democrática de l’aigua per ser un bé comú i un dret humà.
Aquest és el manifest:
El Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), liderat pel PSC, ha adjudicat la gestió del servei d’aigua potable de Cervelló, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló, Molins de Rei, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Cugat del Vallès i Tiana a la multinacional Veolia, l’antic grup Agbar. Es tracta d’un contracte de més de 1.000 milions d’euros, amb una durada de 25 anys, que afectarà prop de 250.000 persones i consolida la privatització de l’aigua a l’AMB.
Diguem-ho clar: això és una privatització. Durant un quart de segle, un servei esencial per a la vida quedarà en mans d’una multinacional que té com a únic objectiu fer beneficis. Les decisions sobre inversions, tarifes i manteniment de la xarxa s’allunyaran del control democràtic dels ajuntaments i de la ciutadania.
El govern de l’AMB no ha fet la feina que li tocaba
Davant d’una decisió que compromet 25 anys de servei i més de 1.000 milions d’euros de diners de la ciutadania, el mínim exigible a una administració pública és estudiar amb rigor totes les formes de gestió possibles, comparar-les amb transparència i escollir la que garanteixi millor l’interès general.
El govern socialista de l’AMB no ho ha fet. Més encara: la mateixa AMB va encarregar el 2022 un estudi que concloïa que la gestió pública era el model més avantatjós per a aquests municipis, amb més transparència, menys conflictes d’interès i tarifes més baixes. Aquell estudi es va deixar al calaix. En lloc de debatre’l públicament, s’ha optat per la concessió privada sense una justificació tècnica rigurosa ni una comparació amb la gestió pública. Els municipis afectats no han tingut l’oportunitat de valorar una gestió alternativa.
Què implica aquesta privatització?
- Encariment del servei: Una empresa privada ha de retribuir els seus accionistes, i aquest benefici surt de la teva butxaca a través dels rebuts de l’aigua. El mateix plec de condicions preveu que les tarifes pugin a partir del segon any.
- Incertesa: L’oferta de Veolia presenta una rebaixa d’un 60% en el preu de les inversions. Qui garanteix que la xarxa es mantindrà i es modernitzarà com cal? Quan aquestes ofertes grinyolen, la història ens ensenya que els costos acaben tornant a la ciutadania, amb pujades tarifàries, retallades del manteniment o pagant amb diners públics les inversions que hauria de fer aquesta empresa, tal com ha passat durant la sequera amb les inversions en reparació fuites.
- Pèrdua de control: Un contracte de 25 anys lliga les mans de sis o set mandats municipals. Revertir-lo serà car i complex. I reforça encara més la posició dominant d’una sola multinacional en la gestió de l’aigua a tota l’àrea metropolitana. Recordem que Veolia ja gestiona l’aigua a Barcelona i 22 municipis més, i que els dos contractes que gestionarà acabaran curiosament el mateix any.
- Anar a contracorrent: En plena emergència climàtica i després de la sequera més greu que hem viscut, l’aigua ha de ser gestionada amb criteris d’estalvi, proximitat, cura del territori i garantia de drets, no amb criteris de rendibilitat econòmica per a accionistes privats.
- Monopoli: Aquest model perjudica també el teixit econòmic i empresarial local, ja que els exclou de poder participar en treballs de millora o manteniment de la xarxa en igualtat de condicions. Quan la gestió és privada, les subcontractacions acaben en mans d’empreses del propi grup ja que no estan obligades a licitar serveis.
La gestió pública funciona
A Catalunya hi ha molts exemples de municipis que gestionen l’aigua de forma pública, amb unes tarifes un 30% més baixes i amb una gestió més transparent, on tot el que es recapta es reinverteix en el servei i no acaba en comptes de beneficis de grans fons d’inversió. La gestió pública és més eficient i més democràtica, tal com diuen els propis estudis de l’AMB.
Per tot això, les entitats sotasignants exigim:
- Que els consellers i conselleres metropolitans invalidin aquesta concessió.
- Que el govern de l’AMB faci públic l’estudi de 2022 i expliqui per què n’ha ignorat les conclusions.
- Que s’obri un procés transparent i participatiu per analitzar totes les formes de gestió possibles, amb els ajuntaments i la ciutadania dels vuit municipis.
- Que s’aposti per una gestió pública i democràtica de l’aigua a tota l’àrea metropolitana.
- L’aigua és un bé comú i un dret humà. No és un negoci.
- Suma la teva organització al manifest i defensem una gestió pública, transparent i democràtica de l’aigua [ADHEREIX-TE AL MANIFEST]
