L’anunci de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, de crear una xarxa de comerços assequibles a la ciutat ha posat sobre la taula com garantir una alimentació saludable i sostenible a tothom, especialment a les persones en situació de vulnerabilitat. El debat arriba en un context d’encariment dels aliments: segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), el preu de la cistella de la compra ha augmentat un 39,5% entre 2021 i 2026 a Catalunya i a l’Estat espanyol.
La proposta s’inspira en el programa «N.Y.C. Groceries», presentat per l’alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, per obrir cinc establiments amb productes bàsics a preus assequibles. A Barcelona, es preveu començar el segon semestre del 2027 amb una prova pilot a la Marina del Prat Vermell, gestionada per una entitat del tercer sector o una cooperativa sense ànim de lucre. L’objectiu és oferir fruita, verdura, carn i peix entre un 20% i un 30% més barats que la mitjana del mercat i fomentar la inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat. Encara queden, però, qüestions per concretar, com el finançament, la governança i la relació amb la resta de comerços de la ciutat.
L’alimentació saludable i sostenible com a dret
Segons les Nacions Unides, el dret a una alimentació adequada es fa efectiu quan tothom té accés físic i econòmic, en tot moment, a aliments adequats o als mitjans per obtenir-los. Les directrius de la FAO assenyalen que aquesta alimentació ha de ser culturalment adequada, saludable i sostenible. És un dret humà fonamental reconegut en tractats internacionals i europeus ratificats per l’Estat espanyol, però encara falta concretar-lo en normatives estatals o autonòmiques. Com passa en altres àmbits, el debat social va per davant de la legislació.
La qüestió és si les administracions públiques han de garantir l’accés a aliments saludables i sostenibles com a dret de tothom, igual que fan amb l’educació i la salut. I, si és així, com s’ha de fer? Cal finançar els aliments públicament? A qui s’ha d’adreçar la bonificació: als productors, als comerços o a les persones consumidores? Ha de ser universal o només per a qui es troba en situació de vulnerabilitat?
A França s’estan impulsant experiències locals de «seguretat social alimentària», basades en la gestió públicocomunitària d’un pressupost redistributiu per garantir un accés digne a aliments de qualitat. A Montpeller, per exemple, els participants aporten una quota mensual segons els ingressos i reben a canvi una assignació alimentària que poden utilitzar en comerços associats que prioritzen productes de qualitat i sostenibles.
Del dret a l’alimentació a transformar el sistema alimentari
Les desigualtats en l’accés a una alimentació adequada estan relacionades amb les desigualtats de renda, però no n’hi ha prou amb abordar-les només des d’aquesta perspectiva. Cal transformar el sistema alimentari perquè la producció, la distribució i l’accés als aliments garanteixin a tothom una alimentació saludable i sostenible. Això implica coordinar reptes com assegurar unes condicions de vida dignes per a la pagesia, impulsar els circuits curts de distribució, revitalitzar el comerç de proximitat i prioritzar models sostenibles de producció, distribució i consum.
Per això, la xarxa de comerços assequibles de Barcelona s’hauria d’integrar en les estratègies alimentàries que la ciutat i la regió metropolitana ja han impulsat, com l’Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 i la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquest marc compartit pot reforçar la coherència de la iniciativa, ampliar-ne l’impacte i afavorir la col·laboració entre administracions i actors diversos.
A més, el repte no es pot limitar a una política de ciutat: cal una perspectiva metropolitana i de país que connecti els comerços amb tota la cadena alimentària i amb la producció local. I cal una governança col·laborativa, públicocomunitària, que garanteixi la participació efectiva d’administracions, empreses, entitats socials, comunitat i món de la recerca, i que defineixi els compromisos i les responsabilitats de cadascú.
El Prat de Llobregat, un pilot inspirador
Un exemple concret d’aquest abordatge és el Prat de Llobregat, on des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i gràcies al suport de la Fundació Caraso acompanyem un procés de cocreació amb agents locals per dissenyar un model experimental de garantia alimentària. El municipi disposa d’una estratègia alimentària elaborada participativament, i la proposta s’emmarca en els seus objectius.
El pilot, encara en fase de proposta, planteja crear una caixa alimentària comuna, inspirada en l’experiència de Montpeller, per avançar cap a l’accés universal a una alimentació saludable i sostenible, sense circuits separats per a les persones vulnerables. El projecte parteix dels recursos del territori: unes 224 hectàrees del Parc Agrari del Baix Llobregat, els mercats municipals, entitats agroecològiques, iniciatives com Cuina de Barri i el projecte municipal La Botiga. Alhora, vol respondre a reptes com les dificultats de la pagesia per obtenir preus justos i garantir el relleu generacional, la pèrdua de clients del comerç de barri i l’estigma que poden generar els lots d’aliments.
La proposta consisteix a vendre a la població en general cistelles de fruita i verdura, preparades a La Botiga, i àpats saludables de Cuina de Barri, amb recollida o servei a domicili. Una part dels marges de les vendes i les possibles donacions alimentarien una caixa comuna per finançar cistelles a persones en situació de vulnerabilitat derivades dels serveis socials i complementar iniciatives municipals existents, com els PratVals o les targetes moneder.
La governança es basaria en aliances entre l’Ajuntament i les entitats locals, amb espais diferenciats per a la decisió, la consulta i la gestió quotidiana. Així, la redistribució de recursos no dependria només de la filantropia, sinó també dels marges generats pels serveis alimentaris. El finançament combinaria recursos públics vinculats a projectes municipals existents i aportacions privades mitjançant la compra de cistelles i àpats.
Pilotar, aprendre i compartir
En el moment actual del debat, és fonamental impulsar experimentacions de política pública diverses, adaptades a cada territori i connectades a escala metropolitana. Avaluar-les, extreure’n aprenentatges i compartir-los ens permetrà contribuir al debat amb dades i evidències i avançar cap a un model transformador que garanteixi el dret a una alimentació saludable i sostenible per a tothom. Avui, Dia Mundial de l’Alimentació, és una bona ocasió per recordar-ho.
