Moltes són les raons per oposar-se al Pla de Ponent de Gavà (mediambientals, urbanístiques, socials, d’especulació, de model de ciutat, etcètera), però avui ens volem centrar en una de les més actuals: el risc d’inundació.
Com sabeu, el Pla de Ponent és un dels projectes urbanístics més grans de tota l’àrea metropolitana: afecta unes 180 hectàrees, preveu la construcció de 4.800 habitatges i uns cinc kilòmetres de carrers i vials, i es projecta en una zona mediambientalment clau, el corredor natural entre la plana deltaica del Llobregat i el parc natural del Garraf, dos espais inclosos a la xarxa Natura 2000.
Aquest corredor biològic s’estructura al voltant de la riera dels Canyars, un curs mediterrani característic que abasta una conca d’uns 17 kilòmetres quadrats al llarg d’uns 10 kilòmetres i que neix a la Vall de Joan, on encara s’ubiquen els milions de tones de l’antic abocador del Garraf.
Històricament, la riera dels Canyars ha marcat el límit entre els termes municipals de Castelldefels i Gavà, i al seu voltant hi havia zones agrícoles que absorbien les crescudes sense causar danys materials ni personals. Els pagesos de Gavà i Castelldefels coneixien des del segle XVII la perillositat de la riera i la volien desviar, però periòdicament en patien les revingudes.
Convé recordar que, històricament, tota aquesta zona era un territori deltaic d’aiguamolls que els pagesos, des del segle XVII, han anat dessecant i recuperant per a l’agricultura. Àmplies zones del delta actual, com la Murtrassa, eren llacunes interiors o albuferes. Avui, la natura va recuperant allò que sempre havia estat seu.
Malauradament, tot va canviar amb el Pla General Metropolità de 1976, encara predemocràtic, que va qualificar com a sòl urbanitzable la zona de banda i banda de la riera. Des d’aleshores, diferents temptatives d’urbanització s’han topat amb problemes de risc d’inundabilitat. L’actual projecte, redactat fa més de vint anys, va encarregar els estudis de risc d’inundabilitat de TYPSA (2003-04), els únics estudis de base amb què es va avaluar el risc de l’urbanització del Pla de Ponent. A partir d’aquests estudis es va formular una primera bateria de recomanacions per poder urbanitzar: la construcció de tres basses de laminació, l’ampliació dels ponts de la riera sota la C-245 i la línia del ferrocarril, etcètera.
Davant les greus mancances detectades en el projecte, l’associació Aturem el Pla de Ponent va demanar un peritatge al geòleg i ambientòleg Josep Maria Mallarach sobre el risc d’inundació. El dictamen, presentat l’octubre del 2025, és veritablement sorprenent.
Risc conegut, mal estudiat i sense rigor
El primer que hi trobem és que el risc és conegut, però mal estudiat. Que Gavà és una zona inundable està ben documentat (el Pla INUNCAT del 2001, l’Agenda 21), però l’estudi de TYPSA en què es va basar el Pla tenia mancances serioses: no analitzava el risc a l’escala adequada, no aportava cartografies útils, ignorava el període de retorn de 500 anys i ni tan sols tractava el torrent de Calamot.
I el més greu és que bona part del Pla s’ubica en zona inundable. Segons Mallarach, el 26,3% dels terrenys a urbanitzar està en risc per a un període de retorn de 100 anys, i el 30,87% per a 500 anys, sense comptar-hi les zones verdes. Són xifres obtingudes a partir de l’estudi de SPESA (2019), encarregat per l’Ajuntament de Gavà el 2017, i segons el dictamen s’han de considerar mínimes. A més, centenars d’edificacions es preveuen dins la «zona de sistema hídric», cosa que contravé l’article 6.3 del Reglament de la Llei d’urbanisme.
Davant d’això, el projecte d’urbanització del 2008 assegura que el risc es reduirà amb mesures de mitigació, però no aporta cap estudi rigorós que ho demostri. I, a sobre, aquestes mesures ni tan sols s’han complert. TYPSA preveia tres zones de laminació, és a dir, espais pensats per retenir temporalment l’aigua de les avingudes i evitar que arribi de cop als nuclis urbans, amb uns 300.000 metres cúbics de capacitat en total. Però una d’aquestes zones, la ZIP 3, va desaparèixer del projecte. Tampoc s’han executat la resta de mesures que exigia la declaració d’impacte ambiental (DIA) del 2006: el pla especial dels espais lliures de la conca, la inclusió de l’espai agrari al Parc Agrari i l’ampliació dels ponts insuficients.
L’estudi de SPESA tampoc ofereix cap garantia. Reutilitza els cabals de TYPSA i oblida tant el canvi climàtic com l’augment de la superfície impermeable, de manera que la seva conclusió que les mesures són «suficients per reduir el risc» no es pot considerar fiable.
A més, el temps ha anat en contra del Pla. Les precipitacions són cada cop més intenses i més freqüents: segons l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, un episodi de període de retorn de 500 anys podria passar a ser de 100, i un de 100 a ser de 10. Els models actuals treballen amb un màxim de 320 litres per metre quadrat al dia, quan la DANA de València del 2024 va arribar als 750. A això cal afegir-hi els temporals marins simultanis: el temporal Glòria (2020) va elevar el nivell del mar 1,7 metres durant dos dies i va bloquejar el desguàs de les rieres del delta.
Els cabals de càlcul també estan infravalorats. Per a un episodi de 500 anys, TYPSA i SPESA utilitzen 143 metres cúbics per segon, mentre que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ja el va elevar a 180 metres cúbics per segon el 2020, i el dictamen preveu noves revisions a l’alça després de la DANA del 2024.
Formigó i asfalt a l’engros
Mentrestant, la conca no ha parat d’impermeabilitzar-se. Des del 2002, al menys 50 hectàrees s’han cobert de formigó i asfalt. Si apliquem a un episodi de 100 anys la precipitació que l’ACA proposa per als 500 anys (303 litres per metre quadrat), s’hi afegirien més de 150.000 metres cúbics d’escolament superficial. I el nou Pla dels Joncs, un altre gran desenvolupament urbanístic previst a la mateixa conca, amb 79 hectàrees i més de 300.000 metres quadrats de sostre, ignora aquesta tercera zona de laminació i agreuja encara més el risc, tant dins l’àmbit com aigües avall.
Per tot això, la conclusió de Mallarach no deixa lloc a dubtes: executar el Pla comportaria un «risc temerari» d’inundació, no només per a l’àmbit, sinó també per a Gavà i Castelldefels aigües avall. Per precaució, el dictamen demana aturar qualsevol actuació que redueixi el desguàs superficial o la infiltració de l’aigua: moviments de terres, edificacions, infraestructures.
L’Ajuntament de Castelldefels també comparteix aquesta preocupació. Encara que el Pla es desenvolupa al terme municipal de Gavà, la urbanització toca el nucli urbà de Castelldefels; de fet, dos dels barris de nova construcció, Canyars Nord i Canyars Sud, porten el nom del barri veí de Castelldefels, Canyars. Per això l’Ajuntament ha adreçat cartes a l’ACA demanant garanties que el Pla de Ponent no empitjori la situació pel que fa al risc d’inundabilitat. Castelldefels també pateix periòdicament greus inundacions, i una part del municipi s’ubica en la zona deltaica.
Per totes aquestes raons, i per la manca de previsió de les administracions, demanem que s’aturi immediatament el projecte i que es replantegi des de zero.
Apropat el mapa per veure de l’escenari de la previsió màxima d’inundació prevista per un període de retorn de 100 anys d’acord amb els càlculs realitzats el 2003 i publicats el 2019
Principals actors del Pla de Ponent
Ajuntament de Gavà: Soci de Kronos (te un 11% de la junta de compensació) i promotor del Pla de Ponent amb el suport del PSC, que té l’alcaldia des de la mort de Franco, i de JxCat, avui al govern local. ERC i En Comu Podem hi ha estat sempre en contra.
Kronos Homes: Gran empresa promotora amb seu a Madrid i accionariat multinacional i soci majoritari a la junta de compensació. Kronos va adquirir els actius de Procam (Caixa Catalunya) i Vertix (Felip Massot) durant la crisi immobiliària. L’expectativa de plusvàlues és de centenars de milions d’euros. El preu de sortida dels habitatges més petit és de 450.000 euros.
ACA: Agència Catalana de l’Aigua. Es l’organisme adscrit a la conselleria de territori, habitatge i transició ecològica que vetllar per tal que no hi hagin riscos d’inundabilitat i que el pla de ponent no empitjori els riscos d’inundabilitat respecte la situació inicial.
Associació Aturem el Pla de Ponent: associació constituïda fa 7 anys per veïns i veïnes de Gavà i Castelldefels i que lluita per tal de preservar la zona al voltant de la riera dels canyars com a corredor natural entre el delta i el Garraf.
Ajuntament de Castelldefels: s’oposa a la construcció del Pla de Ponent pels possibles efectes negatius que pugui tenir en el municipi. El PP i SOM (ara al govern), ERC, Comuns i JxCat en son contraris; l’únic que hi està a favor és el PSC.
Conselleria de Territori, habitatge i transició ecològica: Aturem el Pla de Ponent, va adreçar una petició de revisió de la Declaració d’Impacte Ambiental per caducitat (és del 2008), però no ha respost.
