No sembla fàcil conèixer el número d’habitants de la nostra ciutat. En primer lloc hi ha les dificultats burocràtiques i administratives per accedir al que es un dret (i una obligació) bàsica: l’empadronament. Però també hi sembla haver un cert ball de xifres sobre quantes persones tenen la seva residència a l’Hospitalet de Llobregat.
Ja fa temps que els conjunt d’entitats que formen part de l’Espai de Ciutadania reclamen de l’administració local canvis en el tractament del padró municipal. En aquest sentit van elaborar un seguit de propostes per facilitar l’empadronament a l’Hospitalet.
Aquestes propostes parteixen del que s’estableix a l’article 15 de la llei 7/1985 sobre l’obligació d’empadronament al municipi on es resideix. La inscripció al padró ha de reflectir la realitat i, en aquest sentit, registra situacions de fet, amb independència de la situació legal de la persona resident.
Com deia un informe elaborat per les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS): “El padró ha adquirit de facto un efecte habilitant indirecte que no li és propi: esdevé la porta d’entrada a l’exercici de drets fonamentals i socials. Si bé no atorga drets, el padró reconeix el veïnatge i facilita l’accés a serveis de proximitat als municipis com ara els centres de salut, els centres educatius o els serveis socials. A més, també serveix per acreditar la residència a efectes d’accedir a determinades prestacions i d’iniciar processos de regularització administrativa.
Posar traves al procés d’empadronament esdevé una negligència administrativa que pot provocar la vulneració de l’accés efectiu a drets i serveis per part de les persones directament afectades, però que més enllà d’aquest impacte individual, posa en risc la qualitat dels serveis públics per a tota la ciutadania. No dimensionar adequadament els serveis públics genera sobrecàrrega i tensions que pateixen les professionals i afecten a tota la població, mentre que no reconèixer l’existència de totes les persones que viuen en un municipi és excloent i pot obrir o aprofundir esquerdes en la cohesió social.”

Des d’aquesta òptica, les entitats de l’Espai de Ciutadania reclamen l’establiment de mesures alternatives per facilitar l’empadronament a les veïnes en situacions diverses de vulnerabilitat, tals com oferir l’ús d’adreces municipals, com regidories, centres socials o l’alberg municipal permetent empadronar persones que no poden fer-ho a les seves residències o en situacions on la comunicació postal és impossible. Caldria considerar també com un cas especial les persones que viuen rellogades i que els propietaris els neguen l’autorització per l’empadronament.
Les entitats de l’Espai de Ciutadania van tenir una reunió amb el gerent municipal, Toni Rivera, i amb la directora de l’Oficina d’Atenció Ciutadana, que és la responsable del padró, Caty Díaz. En aquesta reunió es va constatar que els responsables del padró de la nostra ciutat fan una “interpretació” de la llei diferent de la possible. No accepten l’empadronament alternatiu per a les persones rellogades que no tenen autorització del propietari o propietària per poder-se empadronar tot i que la llei permet l’empadronament en domicili fictici o sense domicili fix per a aquestes persones.
Aquesta mena de traves a l’empadronament permet la existència de petites màfies que venen una adreça no real a les persones amb dificultat per facilitar la seva inscripció al padró, el que, de vegades complica la vida a veïnes que pateixen la usurpació de la seva adreça per part d’aquestes petites màfies. Si l’administració municipal acceptés la col·laboració d’entitats socials per emetre “certificats de coneixement de residència” es facilitaria l’accés a l’empadronament de manera regular i es barraria el pas a pràctiques mafioses, encara que siguin molt minoritàries.
El segon aspecte que es comentava a l’inici, té a veure amb el ball de xifres oficials sobre el número d’habitants a l’Hospitalet. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), i la estadística continua de població, l’Hospitalet tenia a 1 de gener de 2026 un total de 300.672 habitants.
Segons l’IInstitut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) els habitants de la ciutat serien 292.161 residents. Segons les dades obertes oficials de l’Ajuntament serien 298.219 habitants.
Dades disparades
No costa de veure les petites disparitats entre aquests tres registres. Hi ha uns quants milers de persones que ballen de l’una a l’altre entitat. No resulta fàcil trobar-hi una explicació raonable, sobretot tenint en compte que la responsabilitat de registrar els habitants de la ciutat es fa per mitjà de padró continu, que és una de les responsabilitats municipals.
Hi pot haver alguna indicació de per a on trobar alguna explicació en el fet que, segons la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), si l’Hospitalet superés la xifra de 300.001 habitants, el consistori passaria de 27 a 29 regidors, és a dir, tindria 2 regidors més. I això, gairebé a les portes d’unes eleccions municipals, no està gens clar a qui podria beneficiar, però és evident que faria més difícil l’obtenció d’una majoria absoluta per cap formació política.
És veritat que fa lleig sospitar de tot, fins i tot dels números del padró, però les veïnes de més edat segurament recorden els afanys de l’alcalde José Matías de España y Muntadas, en els últims anys del franquisme, per aconseguir de qualsevol manera arribar a la mítica xifra dels 300.000 habitants. D’arribar-hi, els llavors alcalde hagués aconseguit el càrrec de procurador en Cortes, amb tots els privilegis del moment. Avui, podem conèixer una situació inversa, les mans i mànigues que s’estan fent per no arribar a la xifra dels 300.000 habitants abans del més de març del 2027. Tot per evitar fer obres a la sala de plens de l’Ajuntament per encabir-hi un parell més de regidors.
