La primera reunió del procés participatiu del Pla Director Urbanístic (PDU) del nou Campus Clínic-Universitat de Barcelona, celebrada el passat 26 d’octubre, va deixar una certa decepció entre els representants de la Federació d’Associacions Veïnals de l’Hospitalet (FAVL’H), que hi van participar juntament amb altres entitats i veïns. La sensació que transmeten és que no va quedar prou clar fins a quin punt les aportacions dels assistents tindran una incidència real en el projecte. Segons expliquen, durant la trobada es va insistir reiteradament que els PDU no estan obligats a desenvolupar processos participatius i que les propostes dels participants «podrien» incorporar-se al planejament.
La federació, que aplega tretze col·lectius locals de veïns, considera que la participació ha d’anar més enllà de complir un tràmit i reclama transparència, informació completa i garanties que les aportacions veïnals seran tingudes en compte. En aquest sentit, recorda que ja ha presentat formalment els seus posicionaments, aprovats per les associacions veïnals i la seva Junta de Govern, dins dels límits temàtics establerts per al procés.
Una de les seves principals reivindicacions és que el nom oficial del projecte incorpori expressament el topònim l’Hospitalet de Llobregat. La FAVL’H recorda que aproximadament un terç de l’àmbit d’actuació es desenvoluparà en sòl hospitalenc i considera que la ciutat ha de tenir el reconeixement i la visibilitat que li corresponen. També reclama que el projecte generi ocupació local estable i proporcional a la seva dimensió, de manera que la transformació tingui un retorn econòmic i social per a la població.
El front sanitari i hospitalari
En matèria sanitària, la federació torna a reivindicar la construcció de l’Hospital General de l’Hospitalet a Can Rigalt, envoltat de zones verdes. L’entitat rebutja que aquests terrenys es destinin a residències universitàries o blocs d’habitatges, ja que considera que el Samontà (els set barris del nord de la ciutat: Pubilla Cases, Can Serra, la Florida, les Planes, la Torrassa, Collblanc i Sanfeliu) ja suporta una elevada densitat de població i un important dèficit d’equipaments.
La FAVL’H també expressa els seus dubtes sobre el fet que el futur Campus Clínic es converteixi realment en l’hospital de referència dels 150.000 habitants dels barris del Samontà. Per evitar que les promeses institucionals tornin a quedar sense complir, exigeix garanties jurídiques mitjançant un conveni vinculant entre les administracions implicades i la Universitat de Barcelona, així com una resolució del CatSalut que adscrigui oficialment al nou hospital les àrees bàsiques de salut de Pubilla Cases, la Florida, les Planes, Collblanc i la Torrassa, actualment vinculades moltes d’elles a l’Hospital de Moisès Broggi de Sant Joan Despí i d’altres a l’Hospital de Bellvitge.
Defensa dels equipaments públics
Un altre dels punts de desacord és el futur de les instal·lacions esportives de l’Hospitalet Nord. La federació qüestiona la desaparició de l’actual complex poliesportiu municipal, de 45.000 metres quadrats, i la seva substitució per unes instal·lacions de 15.000 metres quadrats. També rebutja el trasllat de les pistes d’atletisme a la Feixa Llarga, a la zona sud de la ciutat. Considera que aquesta operació suposaria una pèrdua d’equipaments esportius per als barris del nord i una cessió de sòl públic que l’Hospitalet necessita per cobrir altres mancances. Per això, reclama conèixer la ubicació exacta i les característiques del nou poliesportiu.
L’oposició a incrementar la densitat residencial és una altra de les línies centrals de les seves propostes. La FAVL’H rebutja la construcció de nous habitatges en una zona que considera ja prou saturada i reclama que, abans d’incorporar-hi nous residents, es construeixin els equipaments públics necessaris per atendre la població actual i futura del Samontà. Entre les seves prioritats figuren les escoles bressol, les escoles, els instituts, els centres de Formació Professional Dual, les residències per a la gent gran, els centres de dia i els centres cívics. Al seu parer, no té sentit augmentar la població sense garantir prèviament els serveis, els recursos humans i el finançament necessaris per mantenir aquests equipaments.
Més zones verdes i criteris de sostenibilitat
Les aportacions realitzades durant la reunió del 26 d’octubre també incorporen propostes concretes per millorar el disseny de l’àmbit urbanístic. La federació reclama una veritable infraestructura verda, amb abundant vegetació i arbrat que proporcioni ombra, i rebutja el que considera actuacions de simple maquillatge ecològic. En aquesta línia, planteja ampliar el parc de Can Rigalt i desenvolupar l’eix verd de Finestrelles.
Entre les seves propostes figura també la instal·lació de dipòsits de retenció d’aigües pluvials per recollir i emmagatzemar l’aigua de la pluja, així com la incorporació de mòduls fotovoltaics per produir energia. Pel que fa a l’espai públic, reclama un enllumenat que garanteixi la seguretat amb perspectiva de gènere, paviments accessibles per a tothom i arbrat amb una gran capacitat de proporcionar ombra, però amb arrels poc invasives per evitar aixecaments del paviment i reduir les necessitats de manteniment.
Una altra de les idees plantejades és aplicar el criteri dels anomenats «senders de desig» en el disseny dels parcs. Es tracta d’observar per on caminen espontàniament les persones abans de pavimentar els recorreguts, per adaptar els camins definitius als itineraris que realment utilitza la ciutadania. També proposa reutilitzar tots els elements existents que es puguin conservar i col·locar pantalles o barreres acústiques a les zones properes a vies de circulació i altres espais sorollosos.
La recuperació del patrimoni forma part igualment de les seves reivindicacions. La FAVL’H sol·licita rehabilitar la masia de Can Rigalt i integrar-la en el projecte com a part del parc, museu o centre d’interpretació.
Mobilitat i responsabilitats de les empreses
En matèria de mobilitat, proposa establir una connexió mitjançant tramvia o autobús llançadora entre el Campus Clínic de la UB i el clúster Biopol-Gran Via de Bellvitge, a través d’un eix verd que connecti la Diagonal, el Torrent Gornal i la Gran Via.
Finalment, la federació reclama que el soterrament de la subestació elèctrica sigui finançat per Endesa. Considera que la companyia ha d’assumir els costos derivats de la modernització i l’adaptació urbanística de les seves instal·lacions, en lloc de traslladar-los a les administracions públiques.
