Continues sent sòcia d’Entenem?
Hi estic associat, però ja no hi participo de forma activa. No estava d’acord amb determinats camins que prenia l’associació. I abans de buscar un conflicte, vaig preferir fer un pas al costat. I deixar passar a qui tenia noves idees i a qui tenia nous projectes i a qui podia fer les coses d’una forma diferent a com les estàvem fent nosaltres.
Aleshores vam muntar La Qultural, per donar visibilitat a l’àrea de cultura LGTBIQA+.
La Qultural?
Doncs la Qultural va néixer el 28 de desembre de l’any passat. I la tirem endavant perquè pensem que, per al col·lectiu, la cultura i l’art han estat un refugi durant molts i molts anys, fins i tot segles. I sempre ha estat el camí d’expressar-nos que no ens permetia la realitat. I continua, a data d’avui, sent un refugi i una font de referents que d’una altra manera no existiria. Llavors, vam decidir muntar aquest petit projecte. Fem exposicions, presentacions de llibres, clubs de lectura, contacontes…
Parlem una mica de l’LGTBIQA+ a Santa Coloma. Potser tenim poca informació, per exemple, de les agressions que s’han pogut detectar, de les coses que s’hi han pogut fer…
Mentre jo vaig ser president d’Entenem, teníem una agressió a la setmana, més o menys. Una altra cosa és que es denunciés. Després, com que d’alguna manera continuo sent un referent, em continuen arribant i les derivo al SAI i als Mossos.
I com es produeixen aquestes agressions?
Es produeixen a qualsevol lloc. Però, per exemple, es produeixen més als instituts, a les escoles, amb adolescents. Per exemple, fa no res, un professor intersexual, que ja ha rebut dues pallisses sortint de l’institut, va ser atacat a la porta de casa seva. També n’hi ha moltes des del punt de vista ciutadà i de carrer.
És clar, les que són al carrer, segurament no són tan directes, tan evidents com quan et van a buscar a la feina o al col·le. Segurament, quan vas pel carrer i et diuen qualsevol cosa, pots no fer-ne cas. Pots dir-ho, però no és algú que coneixes i no et té localitzada enlloc.
Ara bé, quan ja tenen fitxada, allò que tu penses que és un lloc segur, pot ser a casa, a la porta, a la feina…, quan saps que no és casual, és més greu, perquè saben on et poden trobar.
I què passa quan denuncies?
Depèn. Si entra directe per delicte d’odi, va molt ràpid. Ara bé, si no troben clar que ho sigui, potser t’esperes dos anys o més. No és tan ràpid, ni tan segur, ni tan efectiu com sembla que hagi de ser. Cal tenir paciència, no desistir i no tenir por. I això és important, perquè Santa Coloma a vegades és com un poble gran, i posar una denúncia implica una falta de seguretat. És molt fàcil dir “has de denunciar”, però s’ha d’entendre que, en el moment que ja han anat per a tu, ja no ets una persona anònima. I això fa por.
Parelles de lesbianes a qui han fet fora de l’habitació on vivien, per exemple, quan l’amo ha descobert que no eren amigues. I no volen denunciar, perquè han de continuar buscant on viure, i els fa por que no els lloguin res. Si, a sobre, són persones migrants ha estan més que senyalitzades, i tot es complica.
Malauradament, entenc que hi hagi persones que pateixin agressions i que no denunciïn. Perquè continua la por de no sentir-nos lliures i segures per fer una denúncia d’aquest tipus.
D’altra banda, la llei no ajuda gaire, perquè ha de ser un cas tan absolutament documentat, amb gravacions, amb testimonis… perquè ho acceptin com a delicte d’odi. Per exemple, a Oviedo, fa poc van apallissar dues persones al crit de “Maricón de mierda” per penjar una bandera LGTBIQA+ en una parada, i tampoc; el mateix alcalde de la ciutat encara va dir que eren joves i que potser no eren tan dolents.
Sí que és veritat que la societat, en general, ha anat canviant amb el temps. Ara bé, quan reps el seu suport?, quan ja t’han enviat a l’hospital. Això no ha de ser sempre després, ha de ser abans. Cal que estiguem molt més protegides del que estem ara, sigui socialment o legalment.
La llei?
Amb la llei de fa un parell d’anys no hi ha dubte que s’ha fet un pas endavant, però no és suficient. La idea que les lleis van per darrere dels canvis socials, no es compleix en aquest cas. Fa un temps, parlant amb el Jordi Petit, per mi tot un referent, comentàvem que la societat encara no entén com n’és de necessària aquesta llei per a nosaltres.
Canviant de tema, aquest passat mes de setembre has patit un atac personal a les xarxes per part del regidor de Vox Aitor Navarro arran d’una intervenció teva al ple municipal.
En el ple de juny, es llegia el manifest del 28J, és a dir, del Dia Internacional pels Drets del Col·lectiu LGTBIQA+. La regidoria ens va convidar a llegir-ne una part al ple. Em vaig trobar amb una persona al davant que em va fixar la mirada d’una manera, diguem-ne, amenaçadora, però jo, la mirada no la baixo. I la frase que ell justament va agafar per al seu vídeo va ser aquesta: “yo te la sé aguantar exactamente igual y mucho más tiempo”, referint-me a la seva mirada, a part de fotos del meu Instagram, per assenyalar-me.
Mira, en la meva vida privada, i en els meus bolos, i en la meva vida pública, em vesteixo, em disfresso i faig el que vull, m’ho he guanyat després de 50 anys. Però ell no és ningú per utilitzar tot això, per assenyalar, per, d’alguna manera, amenaçar. A més, és un acte de covardia absolut. Perquè ell assenyala, i després què passa?, qui dispara?
A mi no em van ensenyar mai a transitar pel camí de la por. Sempre m’han ensenyat a transitar pel camí de la llibertat. I no tinc por per mi, però jo tinc una família que, sense tenir-hi res a veure, s’ha vist ficada en un afer provocat per aquest senyor sense cap sentit.
Quan algú assenyala d’aquesta manera, sense saber qui hi ha darrere d’aquesta gent, i sent jo una persona pública (encara que no treballo en res públic, tinc la meva feina), doncs sí, fa por.
I per què jo? Perquè la Qultural ha organitzat un contacontes drag? Un activitat a la qual no té cap obligació d’assistir. I no la paga ni l’Ajuntament, ni la Diputació, ni la biblioteca, que la paga la mateixa associació amb els seus fons.
Ja veurem com demostra tot el que diu al vídeo en un jutjat. Li vaig posar una querella a l’endemà que el va publicar.
Però abans ja havia publicat un vídeo sobre les activitats de la Qultural.
Sí, va anar orientat a l’organització del Contacontes Drag de la biblioteca i que hi havia una mare que li havia escrit preocupadíssima perquè estàvem fent això i que ja no podia portar la seva filla a la biblioteca. Increïble, perquè a Santa Coloma hi ha moltes coses per fer amb criatures, i concretament uns quants contacontes.
I algú va enganxar als comentaris que on eren els contes tradicionals. A quins contes es refereixen? Als contes masclistes? Criades que es fan princeses perquè han conegut un príncep? Li hem de dir a una nena que per progressar necessita un príncep? Això volen que expliquem?
Hi ha un canvi en les seves publicacions. Fins ara, els seus atacs anaven dirigits a col·lectius, però ara ja s’adreça persones concretes.
És un canvi greu, i més venint d’un càrrec públic, un càrrec que assenyala un ciutadà. I això ho pot fer perquè té el suport d’un partit que li permet i que, a sobre, li riu les gràcies. Un partit que blanqueja la violència, l’odi i el racisme. I que, com més grossa la diu, millor.
Vas tenir, però, una bona mostra de suport, oi?
En aquest sentit, estic superagraït amb la resposta que m’han donat tots els veïns i veïnes de Santa Coloma, entitats, associacions de veïns i associacions LGBTIQA+ d’arreu del territori
Ara bé, estic segur que Aitor Navarro no s’esperava la resposta que va tenir. Hauria de tenir en compte que jo soc una persona, gai, del col·lectiu LGTBIQA+, que organitza contacontes drag, que em transvesteixo per punxar… i a vegades sec en un banc per veure com passa la gent, però soc una persona exactament igual.
