L’accident mortal d’aquesta setmana al pont de l’N-340, que uneix Molins de Rei amb altres poblacions com Sant Vicenç dels Horts i Pallejà, ha tornat a posar d’actualitat un dels punts negres de la xarxa viària de Catalunya, sobretot pels ciclistes. Va ser dimarts quan un ciclista va perdre la vida en un xoc amb un turisme per causes que s’estan investigant.
Segons testimonis presencials, l’accident on va perdre la vida un ciutadà britànic de 73 anys es va produir en la zona del pont per sobre del riu Llobregat en sentit Molins de Rei. Fonts municipals van confirmar a Viu Molins de Rei que l’accident es va produir al pont. Fins al lloc dels fets es van desplaçar la Guàrdia Urbana de Molins de Rei, els Mossos d’Esquadra, els Bombers i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Però no van poder fer res per salvar-li la vida.
Entre els llocs més perillosos pels ciclistes a Catalunya
L’accident arriba just quan Molins de Rei es prepara per veure passar el Tour de França, en una zona on també hi ha incidents entre vehicles de motor però que està considerada com un dels punts negres pels ciclistes de la xarxa viària a Catalunya. L’estudi IRAP del RACC entre els anys 2021 i 2023 va situar aquesta zona com el segon punt amb més accidentalitat de ciclistes. El mateix informe, però dels anys 2022 i 2024, la situava en la novena posició més perillosa. Precisament, el Tour passarà per aquest punt.
En aquesta zona també és habitual veure vianants procedents o amb destinació a l’estació de Quatre Camins de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). L’any 2020, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va proposar una reconfiguració de l’espai incorporant un carril bici i una zona destinada al desplaçament a peu. Era una actuació de baix cost, que principalment consisteix en posar pintura i alguns separadors per ordenar millor el trànsit. Sis anys després, no s’ha executat. En aquesta zona també hi ha una promesa de remodelació amb rotondes per part del ministeri de Transports, propietari de la carretera.
“És evident que és un punt negre. És molt complex travessar aquest pont tant pels vianants com pels ciclistes”, reconeix per la seva banda l’alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz. En declaracions a Ràdio Molins de Rei, Paz recorda la solució és el projecte de millora del ministeri però al mateix temps vol una actuació a curt termini: “Ja demanarem i ho demanarem amb més insistència. No podem fiar-ho tot a un projecte que no és imminent. Demanem a Carreteres que revisi aquest punt per fer alguna actuació mentre no arriba el gran projecte”.
L’anàlisi de Lluís Carrasco:
Quan les infraestructures només es fan pensant en el cotxe…
La mort d’un ciclista al pont de la carretera N-340 sobre el riu Llobregat no és un fet aïllat ni un simple accident fruit de la mala fortuna; representa la conseqüència directa i evitable d’un model de planificació urbana que, històricament, ha prioritzat el vehicle privat motoritzat per sobre de la seguretat de les persones. Aquest tràgic succés torna a posar de manifest, de la manera més dolorosa possible, com les deficiències estructurals i la manca de visió territorial transformen les nostres vies de comunicació en autèntiques barreres mortals per als col·lectius més vulnerables de la mobilitat: els vianants i els ciclistes. Ens trobem davant d’una realitat en què la deixadesa institucional assoleix el seu grau més crític.
Fa molts anys que el teixit associatiu, veïnal i sindical de la comarca del Baix Llobregat alça la veu davant d’aquesta greu disfunció. Entitats compromeses històricament amb la mobilitat sostenible com: Promoció del Transport Públic (PTP), Bici Baix, Catalunya Camina, les diverses plataformes d’usuaris del transport públic, la FAV del Baix Llobregat, així com el sindicat CCOO i altres organitzacions; han denunciat de forma reiterada la vulnerabilitat dels ponts que creuen el riu Llobregat. Aquestes estructures es van executar sense preveure el pas segur de persones i bicicletes, cosa que ha creat un permanent oblit que s’ha convertit en una trampa cronificada. Malgrat les advertències tècniques i el clam cívic continuat, les administracions públiques responsables de la seva gestió i manteniment han mantingut una paràlisi inacceptable, sense moure pràcticament ni un sol dit per resoldre un perill que era previsible i anunciat.
Dins d’aquest punts negres viaris, el cas del pont de Quatre Camins clama al cel per la seva gravetat. Aquesta infraestructura actua com un mur invisible que aïlla de forma total i absoluta municipis veïns com Sant Vicenç dels Horts i Pallejà respecte a Molins de Rei. En ple segle XXI, sota el marc teòric de la transició ecològica, els ciutadans es veuen obligats de manera absurda a prendre el cotxe o l’autobús per fer desplaçaments quotidians de pocs quilòmetres si no volen posar en risc la seva integritat física. Creuar a peu o en bicicleta per aquests punts significa transitar a pocs centímetres de vehicles pesants i a gran velocitat sense cap mena de separació física ni protecció, una temeritat imposada per l’asfalt i la priorització dels cotxes que aquest darrer accident ha demostrat de forma tràgica.
La vertebració real i la cohesió d’una comarca metropolitana com el Baix Llobregat no es podrà assolir mai mentre les nostres lleres i vies funcionin com a cicatrius que divideixen les comunitats en lloc d’eixos que les connecten. Exigim l’execució immediata i urgent de les obres necessàries per garantir un pas digne, continu i completament segregat per a vianants i ciclistes d’un costat a l’altre del riu Llobregat, prioritzant sense més dilacions el pont de Quatre Camins. La inacció política i la manca de pressupost ja no pot continuar servint d’excusa quan el preu que es paga es mesura en vides humanes.
Lluís Carrasco Martínez. Portaveu de la Plataforma d’Usuaris del Transport Públic del Baix Llobregat
