Segons les estimacions del Monitor Públic d’Emissions de Catalunya publicades recentment, en aquests darrers dos anys Catalunya ha reduït un 1,2% les seves emissions d’efecte hivernacle (GEH) (Figura1). Aquesta és una xifra preocupant perquè, seguint els compromisos de la Unió Europea, per arribar a la neutralitat climàtica al 2050, hauríem d’estar reduint les emissions a una velocitat superior al 7% anual. Tot el que no s’aconsegueix reduir en un any determinat, s’haurà d’afegir a l’objectiu de reducció de l’any següent.
En el període 2026-2030 el Govern de Catalunya s’ha compromès a reduir les emissions en un 6,5% anual i ha dissenyat un full de ruta de descarbonització en el document PINECCAT 2030, pendent d’aprovar. Ara cal demostrar amb resultats que les polítiques que vol impulsar compleixen amb fites i calendaris, però les dades del monitor, encara que són estimatives, ens indiquen que, de moment, el més calent està a l’aigüera, i ja estem a la meitat de la legislatura.
La investigadora Mar Reguant, en el marc de la jornada Accions urgents per a complir amb els objectius climàtics de Catalunya, organitzada per El Futur És Ara, va presentar 12 mesures prioritàries per assolir reduccions de GEH de l’ordre del 16% en el període 2026-2028. Són mesures energètiques, de mobilitat i d’eficiència que es poden posar en marxa en poc temps i que, per tant, poden mostrar resultats de forma ràpida. Però tan important és aconseguir resultats immediats com planificar mesures per aconseguir resultats a mitjà i llarg termini, i aquesta planificació està molt lligada als projectes i a les infraestructures que el Govern està decidit a tirar endavant.
Tothom estarà d’acord que la planificació a llarg termini és imprescindible, però els resultats i les polítiques prioritzades dependran molt de l’enfocament i dels objectius a assolir amb aquesta planificació. Qualsevol estudi de prospecció o estratègia de futur ha de ser coherent amb els objectius de descarbonització. Posaré un parell d’exemples per mostrar que hi ha dubtes que el Govern de Catalunya ha incorporat seriosament aquests objectius a les seves polítiques:
Primer: La mobilitat, que és un dels sectors amb més impacte climàtic i que encara continua creixent.
Segon: Els centres de dades, que creixeran amb força durant les properes dècades, impactant amb el consum d’energia i aigua.
Planificació de les infraestructures de mobilitat i emissions GEH
En aquest punt de la urgència climàtica no és acceptable que els projectes d’infraestructures no tinguin en compte el seu impacte climàtic. Cada pla territorial, cada projecte, ha d’indicar no sols el seu impacte econòmic, sinó les implicacions climàtiques derivades de la seva implantació. El document publicat el 2025 pel Departament del Territori, Habitatge i Transició Ecològica Construir la Catalunya del 2050. Principals inversions departamentals és un document de planificació que preveu el cost de les inversions, però no té cap previsió sobre la reducció o l’augment d’emissions GEH.
Qui té un martell només veu claus. Qui té un cotxe només veu carreteres
A l’apartat d’infraestructures viàries es preveu la construcció d’una desena de variants per evitar les retencions en travessar les poblacions. Però es podrien plantejar altres alternatives a aquest tipus de solucions que acaben essent, a la llarga, un reclam per a l’augment de més tràfic. Una part d’aquests embussos es podrien resoldre millorant la gestió i augmentant la freqüència d’autobusos o trens. Si la millora en el transport públic eliminés una part del tràfic, potser ens podríem estalviar algunes d’aquestes variants.
Aquest canvi de perspectiva en oferir solucions no viàries als problemes viaris significa un canvi en el model de gestió i d’ordenació territorial que gira al voltant del cotxe des de fa 100 anys. També significa un canvi en el nostre model mental, en el qual el vehicle particular ha ocupat un paper protagonista en cobrir les nostres necessitats de mobilitat. La crisi climàtica ens obliga al canvi de model i això no és fàcil.
Fa 100 anys el nostre model de transport estava basat en el tren. Només hem de mirar els mapes antics de les vies ferroviàries a Catalunya i comparar-los amb els actuals (figura 3) per adonar-nos fins a quin punt hem desmuntat un sistema que ja teníem i que tan bé ens hagués anat ara si l’haguéssim conservat i actualitzat. La figura 2 mostra la quantitat de vies que hem eliminat en nom de la modernitat. Fixem-nos, per exemple, en el detall de la ciutat de Girona, que estava connectada a França, a Barcelona, al Maresme, a la Costa Brava i a Olot. Els trens que han desaparegut (Costa Brava i Olot) ara s’han convertit en carreteres, embussos i variants. Ens costarà molts anys i molts diners refer les infraestructures que no vam saber valorar. No tots els països han estat tan malgastadors. Fixem-nos en Suïssa, que ara tothom posa com a exemple a seguir. És un país similar a Catalunya en mides i població, però molt diferent del nostre en la seva gestió de la mobilitat. Només cal mirar la densitat de les seves vies ferroviàries (figura 4) per entendre el contrast.
Establint que per qüestions climàtiques, ambientals, de salut, de dependència energètica i material i d’economia, la mobilitat del futur serà principalment electrificada i col·lectiva, fixem-nos ara en les inversions ferroviàries per viatgers del document d’inversions 2050. Amb l’excepció del tramvia del Camp de Tarragona que substitueix el desaparegut tren Salou-Vilaseca, la resta de projectes ferroviaris no té ni calendari ni el detall del cost de la inversió, cosa que equival a dir que aquestes infraestructures no són, no eren, prioritàries per al Govern. Què diferent de les infraestructures viàries que, en una gran part tenen, no sols el detall del pressupost econòmic, sinó un calendari d’execució a curt termini: 2025-2027 i 2028-2030… Haurem de donar les gràcies a les pressions sobre el Govern que s’ha vist obligat a posar calendari d’execució de la línia orbital per aconseguir l’aprovació del pressupost de Catalunya?
Centres de dades i planificació energètica
El document de Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT) té per objectiu l’estimació de les necessitats energètiques futures i la quantificació de les instal·lacions d’energia renovable necessàries per substituir els combustibles fòssils i nuclears. Actualment, només un 7,2% (any 2023) de l’energia que consumim a Catalunya és d’origen renovable. Tots coneixem la lentitud i la dificultat en la implantació d’aquestes instal·lacions al territori que fan perillar l’assoliment de les fites de descarbonització. El PROENCAT va estimar una disminució de les necessitats energètiques en un 30% el 2050 respecte del 2017. Però no va tenir en compte l’impacte de la intel·ligència artificial (IA) perquè aquesta tecnologia va irrompre massivament el 2023, el mateix any que el document de prospecció es publicava.
En un temps rècord la IA està transformant la societat des de moltes perspectives, també l’energètica. Actualment a Catalunya existeixen 17 centres de dades i se’n preveu la instal·lació de 26 centres més amb un consum total energètic equivalent a dues centrals nuclears. A on generarem tantes renovables si estem tan lluny de ser capaços de proporcionar l’energia que actualment consumim? Si la lentitud en la implantació de les renovables a Catalunya genera dubtes de poder fer la transició energètica amb la urgència que ens cal, val més implantar una moratòria en la instal·lació d’aquests centres de dades per tenir el temps de reflexionar com a país què és el que ens convé i el què no.
Aprenguem dels errors que hem comès en el passat. En nom de la modernitat del cotxe vàrem destruir un sistema de mobilitat sostenible que ens ha empobrit com a país. Abans de deixar-nos arrossegar per una nova onada de modernitat, necessitem la informació i el temps per conèixer si aquesta innovació tecnològica serà realment un benefici col·lectiu com ens volen vendre o serà només l’esquer per permetre l’enriquiment d’unes quantes butxaques a costa de tothom. Necessitem alçar la nostra mirada una mica més enllà del dia a dia, per distingir amb més claredat el que és una bona inversió per al futur del que és pa per a avui i fam per a demà.
Els experts proposen 12 accions el 2027 per reduir les emissions un 15,8%
El Futur és Ara ha presentat un paquet de 12 accions per al 2027 per a complir amb els pressupostos de carboni. Són mesures disponibles avui que no depenen de tecnologies especulatives. Actuen sobretot en transport, energia i indústria i són de reducció immediata.
https://renovemnos.cat/els-experts-proposen-12-accions-el-2027-per-reduir-les-emissions-un-158
