Autor: Rafael Bellido Cárdenas

Avatar photo

Advocat urbanista i del medi ambient. Membre del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLl).

El dictamen del Consell de Garanties Estatutàries desfavorable a la proposició de llei de contenció de l’especulació en les zones de mercat residencial tensionat obvia el mandat legal de tindre en compte la realitat social i fa una interpretació rígida dels drets de propietat i de llibertat d’empresa en detriment del dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. La crisi residencial és un drama que requereix mecanismes extraordinaris, tal com s’adopten després d’una catàstrofe. Pertinent seria, com amb el canvi climàtic, una declaració del Govern de l’Estat i de la Generalitat que decretessin la situació d’emergència, a concretar en modificacions legislatives com la plantejada ara

Fa mig segle de l’aprovació del PGM i és probable que arribi als 60 anys com un supervivent d’una altra època. Cal reconèixer la seva cabdal contribució a la doctrina urbanística i a una administració pública rectora que prioritzi l’interès general. Recordem-ho ara que bufen vents tenebrosos que justifiquen la desaparició de les lleis d’urbanisme i del planejament sacrificades al lliure mercat com a ‘solució’ a la crisi de l’habitatge