Autor: Estel Huguet

Ansietat, insomni, depressió i malalties cròniques: la precarietat residencial també és una crisi de salut pública. Des de les consultes d’atenció primària, els professionals sanitaris alerten de les conseqüències d’un problema que no es resol només amb medicaments. També s’han concentrat en CAPs i hospitals per denunciar l’impacte de la pèrdua de la llar en la salut

En l’àmbit sanitari, la llengua és molt més que una eina de comunicació: és una via que genera vincles, acompanya, orienta, cuida i fa confiança. No garantir l’atenció sanitària en la llengua del pacient pot tenir conseqüències mèdiques, com ara disminuir la precisió del diagnòstic i la qualitat del servei sanitari.

Més d’un centenar de serveis de 29 centres hospitalaris catalans aturen des d’ahir l’activitat assistencial extraordinària i voluntària per a pressionar la Generalitat a negociar una millora de les condicions laborals dels metges i metgesses

Desbloquejar el «tap» d’accés a la dependència condensant la resolució del grau en una única visita i que les persones amb grau III comencin a rebre una prestació provisional d’uns 200 euros mensuals en un màxim de 15 dies seran algunes de les principals mesures.

La prova pilot comença aquest juliol en 27 CAP’s que passen a dir-se CSIR, tindran més autonomia i capacitat per organizar-se i la figura de l’administratiu obté més rellevància per facilitar l’accés dels usuaris als centres sanitaris i “desburocratitzar” la feina de metges i infemeres.

Les persones sense un habitatge digne tenen un 30% més de risc de patir ansietat o depressió, un pitjor control de les patologies cròniques i quatripliquen les taxes de suïcidi.