Un milió de residents a l’àmbit metropolità de Barcelona van percebre pensions de la Seguretat Social el desembre del 2025, un 3,1% més que el 2020. Motiu de preocupació per a la sostenibilitat del sistema? Depèn. En el mateix període, i per impuls de les migracions internacionals, la població censada va créixer més, un 4,3%, i trobem un decalatge semblant a escala de tot Catalunya: els pensionistes van augmentar el 4,5% i la població el 5,1%. Però a tot Espanya passa al revés, s’han incrementat més els pensionistes (6%) que la ciutadania censada (4,6%).
L’estadística de pensions contributives de l’Idescat aporta aquesta i altres pistes en una completa sèrie de xifres, procedents la majoria de l’Institut Nacional de la Seguretat Social, que Catalunya Metropolitana ha explotat posant la lupa en les cinc comarques metropolitanes (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental) i els seus 127 municipis. Les pensions contributives són les que es generen a partir de les cotitzacions: jubilació, incapacitat permanent en les diferents modalitats, viduïtat i orfenesa, sobretot. Queden fora de l’estadística les pensions no contributives (independents de les cotitzacions) per jubilació i incapacitat.
Com s’aprecia al gràfic anterior, perceben pensions 999.950 habitants de la metròpoli (el 19,5% de la població), dels quals el 52,9% són dones i el 47,1% homes. El desglossament per comarques revela que, entre el 2020 i el 2025, en quatre comarques ha augmentat més el nombre de pensionistes que la població general, però el Barcelonès, que representa gairebé la meitat de la demografia de la regió, té un comportament invers: registra una pèrdua neta de 4.000 pensionistes en cinc anys mentre que el balanç de població resulta positiu en 114.000 persones. Posteriorment veurem detalls d’aquest fenomen, que s’explica pels moviments migratoris incessants i en múltiples direccions.
La Seguretat Social va abonar el desembre passat 1.134.602 pensions contributives a residents metropolitans. Són més pensions que perceptors, perquè es poden compatibilitzar diferents prestacions fins a un cert límit, de manera que cada pensionista va percebre 1,13 pensions de mitjana. Dues terceres parts (66,9%) corresponen a pensions de jubilació, clarament majoritàries, mentre que el 21,4% són pensions de viduïtat, una proporció que va progressivament a la baixa com a conseqüència de canvis normatius i la més efectiva integració laboral de la dona. La resta correspon a prestacions per incapacitat (9%) i orfenesa (2,7%), com mostra el gràfic següent.
Hi ha comarques metropolitanes en què el nombre de pensionistes ha crescut força més que la població, i en alguns sectors d’aquestes comarques l’augment és cridaner. El gràfic següent ordena els 10 municipis en què entre el 2020 i el 2025 s’han incrementat més els perceptors de pensions contributives.
Els trets comuns en aquest llistat són la dimensió reduïda dels municipis —Sant Quirze del Vallès, el més gran, passava poc dels 20.000 habitants el 2025—, la seva ubicació a l’interior i a la segona o tercera corona metropolitana, i el seu urbanisme dispers, amb abundància d’urbanitzacions originades als anys 60 i 70 del segle passat com a grups de segones residències que amb el temps s’han convertit en part en domicilis permanents. S’ha de descomptar el cas de Gallifa, que per la seva mida minúscula (171 empadronats) registra un resultat estadístic aparatós amb petites oscil·lacions.
La llista dels 10 municipis metropolitans que han experimentat una disminució del nombre de pensionistes o bé un augment més reduït revela un patró urbanístic d’on semblen fugir. Un cop descartats per distorsió estadística els minipobles com Fogars de Montclús, Òrrius i Aiguafreda, queden a la vista algunes de les ciutats més grans i denses de la metròpoli, encapçalades per l’Hospitalet de Llobregat, amb els seus 23.561 habitants per quilòmetre quadrat; Barcelona, amb 16.904; i Santa Coloma de Gramenet, amb 17.607. Aquests tres grans municipis van registrar un saldo negatiu de pensionistes entre el 2020 i el 2025.
Amb saldo positiu, però clarament per sota de la mitjana, hi ha Badia del Vallès (14.040 habitants per quilòmetre quadrat), Cornellà de Llobregat (13.198) i Sant Adrià de Besòs (10.204). Sabadell, que tanca la classificació, sembla que no segueixi el patró (5.943 habitants per quilòmetre quadrat) perquè el seu terme conté una important extensió rústica.
L’estadística de pensions contributives recull informació abundant sobre els imports ingressats pels beneficiaris, de manera que es pot quantificar el salt endavant que han fet les prestacions públiques els últims anys i, alhora, el camí que queda per recórrer en matèria d’igualtat de gènere.
El gràfic següent compara els import bruts percebuts pels pensionistes el mes de desembre del 2020 i el mateix mes del 2025, sumant les diverses prestacions si és el cas, en l’àmbit metropolità, les cinc comarques metropolitanes i Catalunya com a referència. També s’especifica la diferència entre els imports percebuts pels homes i les dones, l’anomenada bretxa de gènere.
Considerant el conjunt de la metròpoli, entre el 2020 i el 2025 els imports percebuts pels pensionistes han augmentat de mitjana el 29,5% gràcies a les revaloritzacions aplicades pel Govern espanyol i als imports més alts de les noves prestacions. En el mateix període, a Catalunya el salari brut mitjà va créixer el 24%.
Així, l’import mitjà percebut pels pensionistes metropolitans ascendeix a 1.636 euros bruts mensuals, si bé un grup nombrós, que representa el 31%, ingressa 1.000 euros mensuals o menys, i un altre col·lectiu important, que suma el 30%, rep més de 2.000 euros mensuals. El 39% restant se situa entre els 1.001 i els 2.000 euros.
Com s’aprecia al gràfic, els imports mitjans percebuts pels residents metropolitans estan per sobre dels equivalents per al conjunt de Catalunya, excepte en el cas del Maresme, en què tant homes com dones pensionistes cobren menys de la mitjana, tant el 2020 com el 2025. També ingressen per sota de la mitjana les dones pensionistes del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Al conjunt de la metròpoli, les dones pensionistes ingressen 433 euros menys que els homes, és a dir, el 23,2% menys. Aquest diferencial s’ha reduït els últims cinc anys en termes relatius, 3,6 punts percentuals, com a conseqüència dels diferents increments registrats en els imports percebuts: 33,3% entre les dones i 27% entre els homes. Tot i això, la bretxa entre pensionistes encara és clarament superior a la que es registra entre persones assalariades a Catalunya, que se situa per sota del 20%.
La desigualtat entre pensionistes existeix també en termes territorials. En les taules següents es mostren els municipis metropolitans amb els imports mitjans més alts i més baixos per pensions contributives.
No és cap sorpresa: la relació dels 10 primers municipis de la metròpoli barcelonina pel valor mitjà de les pensions contributives dels seus residents coincideix bàsicament (8 de 10) amb la llista de municipis amb la renda familiar disponible més alta. També s’assembla molt a la classificació general dels municipis catalans pel mateix concepte. Només hi hauríem d’intercalar Flix (Ribera d’Ebre) en la posició 1, Vallcebre (Berguedà) en la posició 6, els Pallaresos (Tarragonès) en la posició 9 i Marganell (Bages) en la posició 10.
