La regió metropolitana de Barcelona, on viu el 63% de la població de Catalunya, genera el 68% de la renda familiar bruta disponible, és a dir, els diners que cadascú pot dedicar al consum o a l’estalvi. Es pot dir que és un territori relativament ric, on cada resident disposa de 22.263 euros anuals per a les seves despeses, un 7,1% per sobre de la mitjana del país, segons les dades de renda familiar disponible bruta territorial publicades recentment per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i referides a l’any 2023.
Com s’observa a la taula següent, quatre de les cinc comarques metropolitanes (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme i Vallès Occidental) registren nivells de renda per habitant superiors a la mitjana de Catalunya, que figura al final amb el nivell de referència 100. El Barcelonès destaca pel seu nivell de 113,7, és a dir, un 13,7% superior, mentre que el Vallès Oriental es queda en el 98,7, és a dir, 1,3 punts per sota de la mitjana del país.
L’Idescat, que ha difós les xifres corresponents a la revisió del 2024 i amb caràcter de provisionals, obté la renda familiar disponible bruta sumant les diferents fonts d’ingressos personals i restant-los les cotitzacions socials i els impostos, a partir de la informació facilitada per l’Agència Tributària, la Seguretat Social, el Cadastre i altres fonts oficials. La desagregació que ha utilitzat Catalunya Metropolitana inclou àmbits territorials de planificació, comarques i municipis més grans de 1.000 habitants.
Aquest detall de l’estadística és el que permet ordenar els 118 municipis metropolitans de més de 1.000 habitants (que són tots menys 9) segons la seva renda disponible per habitant i copsar com es concentra la població de nivell econòmic més alt. Hi ha 20 municipis que registren xifres per sobre de la mitjana catalana en més d’un 15%, dels quals deu la superen en el 30% o més, i quatre d’aquests la depassen en més del 60%. Són els que mostra la taula següent.
Crida l’atenció que 10 dels 20 municipis amb renda mitjana més elevada pertanyen a la comarca del Maresme, que com a comarca no despunta especialment —hem vist que registra en conjunt un índex de 100,6, pràcticament la mitjana catalana—; això vol dir que hi ha forts desnivells dins del territori.
La llista inclou molt majoritàriament municipis de mida petita i mitjana, d’entre 3.000 i 24.000 habitants, amb les excepcions de la ciutat de Barcelona, que el 2023 s’acostava als 1,7 milions de residents censats, i Sant Cugat del Vallès, que fregava els 98.000. La resta són sobretot localitats de costa o de segona línia marítima, més les que porten temps especialitzant-se en l’habitatge per a persones d’alt nivell adquisitiu com Matadepera, Sant Just Desvern i Sant Quirze del Vallès.
La llista dels 20 municipis metropolitans amb la renda mitjana per habitant més alta s’assembla molt a la llista dels 20 municipis catalans amb el mateix atribut. Tan sols s’hi haurien d’intercalar quatre localitats d’altres comarques: Fornells de la Selva (Gironès) en la posició 9, Almoster (Baix Camp) en la posició 16, Gurb en la posició 17 i Sant Julià de Vilatorta en la 19 (tots dos d’Osona).
També trobaríem força semblances entre els municipis capdavanters en renda disponible per persona i els que registren millors prestacions en l’índex socioeconòmic territorial, que combina indicadors de tipus social, educatiu i econòmic, com s’explicava en un article anterior d’aquesta sèrie.
Per la banda baixa, els municipis metropolitans se situen més a prop de la mitjana catalana i força lluny de la cua general, un cop ordenats els 471 de més de 1.000 habitants. Només 10 municipis de la regió barcelonina (els de la taula anterior) registren rendes per habitant un 15% més baixes que la mitjana del país, i d’aquests només dos queden un 20% o més per sota. Però fins i tot aquests dos queden força per sobre en el rànquing de les localitats catalanes: Badia del Vallès en la posició 46 per la cua i Tordera en el lloc 73.
Destaca en aquest llistat la presència de cinc municipis del Maresme (en contrast amb els cinc del top 10 i els deu del top 20) i dels tres municipis del Barcelonès que formen part del continu urbà amb la ciutat de Barcelona i que es poden considerar ciutats dormitori per la seva dependència dels llocs de treball situats a la capital o en altres municipis: Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i l’Hospitalet de Llobregat. El cinquè municipi de la mateixa comarca, Badalona, ocupa el lloc 27 comptant des del darrere, amb un índex de 91,9.
Els salaris, component majoritari de la renda familiar
Una cosa interessant de l’estadística de l’Idescat és que permet conèixer a grans trets la composició de la renda familiar disponible. El component majoritari, com es veu en el gràfic següent, és el de les remuneracions salarials, en què s’inclouen les quantitats, en efectiu i en espècie, que paguen els ocupadors als assalariats en contrapartida pel treball realitzat. Els sous originen el 61,2% de la renda disponible dels residents metropolitans, tres dècimes per sobre de la mitjana catalana.
Seguidament es reflecteix l’excedent brut d’explotació i la renda mixta de les famílies, que és l’excedent d’activitats empresarials i professionals d’empreses individuals i societats personalistes sense personalitat jurídica, diferents de les tractades com a quasi societats. Aquí encaixen els ingressos dels autònoms, per exemple. L’Idescat hi inclou una estimació dels lloguers dels habitatges, quan les persones que els ocupen en són propietàries o quan estan cedits (lloguers imputats). En aquest apartat l’àmbit metropolità se situa just a la mitjana de Catalunya, 18,8%.
En tercer lloc figuren les prestacions socials, transferències proporcionades a les llars des de l’Administració, les mútues o institucions de crèdit sense contrapartida equivalent. A l’àmbit metropolità aquesta remuneració diferida, per exemple pensions i subsidis, representa el 20% de la renda familiar disponible, quatre dècimes per sota de la mitjana del país.
Les diferències, si volem buscar-les, les trobarem en l’escala local. Posant per ordre els 118 municipis metropolitans de més de 1.000 habitants podrem saber quins es distingeixen pel pes més elevat dels salaris, dels excedents de negocis i lloguers i de les prestacions. A continuació es mostren les taules corresponents.
