L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha posat en marxa l’Observatori del Sistema Alimentari Metropolità, una nova plataforma de seguiment i anàlisi que permet, per primera vegada, disposar d’una radiografia integral del sistema alimentari dels 36 municipis que integren l’AMB. El sistema d’indicadors i el desenvolupament conceptual de l’Observatori han estat elaborats per l’Institut Metròpoli a partir de treballs anteriors duts a terme per l’Institut Cerdà.
L’Observatori –diu la nota de prensa feta pública ahir amb la presentación de la nova eina– neix amb l’objectiu de millorar el coneixement sobre com es produeixen, es distribueixen i es consumeixen els aliments a la metròpoli. També vol sensibilitzar la ciutadania. I facilitar a les administracions locals la presa de decisions en temes de salut, sostenibilitat, cohesió social o planificació territorial.
El sistema alimentari engloba el conjunt d’activitats de la producció, la transformació, la distribució i el consum d’aliments, així com els actors que hi participen. A l’AMB genera actualment 11.763 milions d’euros de valor afegit, equivalent al 7,5% de l’economia metropolitana, i dona feina a prop de 130.000 persones, un 15,5% de l’ocupació total de l’any 2024.
Tot i aquest pes econòmic i laboral, el model es concentra principalment en el sector de la restauració, que aglutina més del 80% de la riquesa i el 85% dels llocs de treball vinculats al sistema alimentari.
Només el 8,5% de sòl agrari
La nova plataforma posa de manifest la característiques territorials pròpies d’un entorn densament urbanitzat. El 2024 només el 8,5% del sòl metropolità era agrari, una xifra molt inferior a la de mitjans del segle XX, que era del 44%.
El delta del Llobregat representa una de les principals zones de zones de producció i té una orientació singular: dos terços de la superfície són conreus de regadiu i el 70% de la producció es destina a alimentació humana (hortalisses, fruita), a diferència de la resta de Catalunya, on predomina l’agricultura de secà i més de la meitat dels conreus va a alimentació animal.
En aquest context, la distribució i comercialització d’aliments d’origen català en els principals circuïts majoristes és reduïda: analitzant les dades de l’origen dels aliments comercialitzats a Mercabarna en el període 2016-2024, en el cas de fruites i verdures només el 14% prové de Catalunya, mentre que el 57% arriba de la resta de l’Estat i el 29% de la resta del món.
Desigualtats notables
Així mateix, l’Observatori evidencia les desigualtats socials. La despesa ha augmentat notablement en els darrers anys, fins als 2.249 euros anuals per personael 2024, i l’increment dels preus dels aliments ha superat àmpliament el creixement dels salaris.
Paral·lelament, un 5,2% de la població metropolitana no es pot permetre un àpat proteic cada dos dies (2024-2025).
Pel que fa a la salut, les dades del 2022 mostren fortes diferències territorials en obesitat infantil i adulta, amb municipis que superen àmpliament les mitjanes metropolitanes del 9,8% i del 15%, respectivament.
Per primer cop, dades sistemàtiques municipals
Una de les principals novetats de l’OSAM és la territorialització de la informació. Per primera vegada es disposa de dades sistemàtiques a escala municipal, fet que permet identificar desigualtats territorials i adaptar millor les actuacions públiques a cada context.
L’eina es basa en 65 indicadors estructurats segons les diferents fases del sistema alimentari (producció, transformació-distribució i consum) i quatre dimensions d’anàlisi: ambiental, econòmica, social i de governança. Aquest enfocament facilita abordar el sistema alimentari des d’una mirada integral i detectar interdependències entre factors socials, econòmics, ambientals i territorials.
L’Observatori està concebut com una infraestructura de coneixement viva. Entre els seus objectius hi ha donar suport al Pla d’acció per a l’alimentació sostenible 2025-2027, facilitar eines tècniques als municipis i contribuir a un debat públic més informat.
En plena crisi climàtica, i amb l’augment de les desigualtats socials i la pressió sobre els recursos, l’AMB considera que l’Observatori esdevé una peça clau per avançar cap a un sistema alimentari més sostenible, saludable i just.
L’informe de l’Institut Metròpoli
L’Observatori es complementa amb l’informe Estat del sistema alimentari metropolità de l’Institut Metròpoli, que constitueix la base analítica del conjunt d’indicadors i permet aprofundir en la interpretació de les dades presentades. L’informe recull una diagnosi estructurada del sistema alimentari metropolità i incorpora elements metodològics detallats, com la definició i construcció dels indicadors, les fonts estadístiques utilitzades i els criteris de territorialització de la informació. A més, ofereix una visió de conjunt que facilita el seguiment de l’evolució del sistema alimentari al llarg del temps i estableix un punt de partida per a futures actualitzacions periòdiques.
Accedeix a la Revisió i actualització de l’Observatori.
Consulta l’Informe de l’Estat del Sistema Alimentari Metropolità.
La pàgina web de l’Observatori del Sistema Alimentari Metropolità.
