Cada dia moren persones de fam al món i el més trist és que alguns són nens. No ens ficarem en estadístiques i percentatges perquè hi ha estudis que demostren que la terra produeix cada dia aliments suficient per alimentar al conjunt de la població. Però una part d’aquesta producció acaba destruint-se. A Catalunya, l’any 2024, cada llar va llençar una mitjana de 63,61 quilos d’aliments –21,56 per persona– però també hi ha una dada positiva: el desaprofitament ha disminuït un 4,4% en els últims dos anys.
A Sant Cugat, la Xarxa de Recuperació d’Aliments, hereva de l’Assemblea pel Clima i nascuda al bloc l’Escaleta, treballa per reduir el malbaratament alimentari. Després del desallotjament del bloc, es van traslladar a Cal Temerari. És aquí on la Clàudia Pla-Narbona i la Palmira Bové Girbau atenen elCugatenc per explicar el moment actual del projecte.
L’Assemblea pel Clima va ser l’embrió de la Xarxa de Recuperació d’Aliments
Com es va gestar la Xarxa de Recuperació d’Aliments a Sant Cugat? La Clàudia participava a l’Assemblea pel Clima: “Allà es va debatre sobre què es podia fer per tractar de revertir el deteriorament i la destrucció del planeta. Es van plantejar diversos projectes i un va ser aquesta Xarxa. A més ens van adherir al al projecte de recuperació del menjar sobrant als menjadors escolars promogut pel Consell Comarcal, que inicialment coordinava l’Ajuntament. De totes les iniciatives que es van pensar a l’Assemblea aquesta és l’única que segueix funcionant. De fet l’Assemblea es va dissoldre”. D’això ja fa tres anys i encara que confessen que passen per un moment d’estancament, aquí hi són, recuperant i repartint aliments cada setmana. Els falta gent voluntària per la recollida i el repartiment posterior.
Hi ha dues escoles que es van adherir al programa de recuperació d’aliments dels menjadors, l’Escola Pins del Vallés i l’Escola Japonesa. “Ens passen carmanyoles amb el menjar cuinat que els hi sobra, que el deixen al congelador fins que anem a recollir-lo”. També tenen quatre supermercats que hi col·laboren (Veritas, Fruites i verdures Chang, supermercat Catalunya i Casa Rubio), l’Horta Temerària i esdeveniments que tenen lloc a San Cugat, com el Quinto de Nadal, que poden cedir els sobrants. Pla-Narbona explica el mecanisme de funcionament: dilluns i dimecres fan la recollida, i el dijous es fa el repartiment. A les escoles es desplacen amb una nevera portàtil ja que són plats congelats i no es pot trencar la cadena del fred. Després porten les carmanyoles a Cal Temerai, on tenen el congelador que els va proporcionar l’Ajuntament per fer-se càrrec del projecte. Els productes dels altres col·laboradors són principalment envasats o frescs.
El dijous es fa el repartiment, de set a vuit al local. “Es fa una cua, a vegades arriben més de mitja hora abans i a les set es comença a repartir per ordre d’arribada, fins que acabem les existències”. És Bové qui s’encarrega cada setmana d’aquesta feina. Explica que a vegades es troba diversos membres de la mateixa família o gent que vol repetir. I què es fa en aquests casos? “Els hi dic que ha d’haver-ne per a tothom, que si al final queda, es pot agafar el que quedi”. Però normalment la gent ho entén i es comporta, i procuren agafar nomes aquelles productes que coneixen i que estan segurs que utilitzaran: “Perquè veiem les diferències dels costums culinaris de les diferents cultures, així que de vegades els expliquem les característiques dels productes i com ho poden cuinar”.
La Xarxa de Recuperació d’Aliments no fa cap cribratge. Qualsevol pot acudir a per aliments i no se li pregunta res. Per a Bové, l’objectiu és aprofitar uns aliments que acabarien al contenidor. Però, aclareix Pla-Narbona: “Sí que hi ha un control dels que agafen carmanyoles de les escoles perquè, si hi ha un problema de sanitat, s’ha de tenir la traçabilitat del producte i hem de saber qui ho ha consumit”.
Necessitat de suport
Hores d’ara, la Xarxa depèn dels voluntaris mentre que l’Ajuntament ha facilitat el congelador per guardar els aliments. Ara bé, les activistes adverteixen que, en termes generals, el sector de l’alimentació no està conscienciat i no col·labora prou: “Alguns supermercat són cadenes i diuen que la central prohibeix l’entrega del menjar sobrant, d’envasos defectuosos o a punt de caducar”. La pràctica de las cadenes de supermercats arriba a ordenar als seus empleats a destruir las restes de menjar abans de que s’aboquin al contenidor.
“Falta de gent per desenvolupar totes les tasques, per exemple buscar més establiments que aportin”
Bové afegeix que “falta de gent per desenvolupar totes les tasques, per exemple buscar més establiments que aportin”. Cal més voluntaris per donar a conèixer la Xarxa a tota la societat, motiu pel qual aprofiten aquest article per convidar qualsevol persona interessada a conèixer-los tots els dijous de 7 a 8 de la tarda a Cal Temerari.
A nivell local també funcionava la Nevera Solidària, al barri del Monestir – Sant Francesc, un projecte autogestionat que va tancar el desembre de 2024 després que l’associació de comerciants deixés de fer de paraigua legal en no rebre la subvenció de l’Ajuntament que permetia el projecte.
El context del malbaratament d’aliments
El problema arriba a l’agenda pública i per això es prenen algunes mesures per intentar pal·liar el problema, com ara campanyes d’informació i plans experimentals. Són propostes per adequar-se a les normatives europees. La directiva 2018/851 del Parlament Europeu i del Consell de 30 de maig de 2018 apunta que “els Estats membres han d’adoptar les mesures adequades per fomentar la prevenció i la reducció de residus alimentaris en consonància amb l’Agenda del Desenvolupament Sostenible per al 2030 adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides de 25 de setembre de 2015, i en particular amb el seu objectiu de reduir a la meitat els residus alimentaris per càpita a escala mundial en els àmbits de la venda minorista i del consum i reduir la pèrdua d’aliments al llarg de les cadenes de producció i subministrament, incloses les perdudes després de la recol·lecció”.
Perquè la realitat és així de crua: anualment a Catalunya es llança una mitjana de 21,56 quilos de menjar per persona. La suma global ascendeix a 173,96 milers de tones, que donaria per cobrir les necessitats del 14% de la població catalana en risc de pobresa. Aquestes dades són d’una investigació feta pel Departament d’Agricultura, Pesca i Alimentació l’any 2024, analitzant les restes de la bossa d’escombraries d’una mostra representativa de llars del conjunt de Catalunya. A la resta de l’Estat les xifres són semblants.
Però aquestes són dades referenciades només a les llars i, per tant, al desaprofitament individual. Caldria, per tant, afegir les pèrdues de la resta de la cadena: producció i intermediaris que intervenen a la cadena alimentària. Hi ha un exemple especialment preocupant i cridaner: les tones de producte que es destrueix al camp, bancals de melons llaurats sense recollir, camps de fruiters plens de fruita al terra… O les deixalles dels mercats centrals. I gent passant gana!
