La Generalitat atura l’enregistrament de la pel·lícula protagonitzada per Russell Crowe que s’havia de fer als terrenys de l’antic camp de golf de Can Sant Joan fins que la productora no compleixi l’obligació del tancament perimetral de l’espai de rodatge. Paral·lelament, l’alcalde, Josep Maria Vallès (Junts), ha enviat una carta al conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig (PSC), per sol·licitar espais d’accés al medi natural atenent els criteris de salut i de benestar ciutadà.
Participa a l’enquesta sobre les restriccions de la PPA.
El debat està servit. D’una banda, fa mesos que una part de la ciutadania i entitats com el Club Muntanyenc demanen una certa flexibilitat en les mesures de restricció per la pesta porcina africana (PPA), conscients que hi ha excepcions per a activitats econòmiques però no perquè la ciutadania tingui accés a la natura. Alhora, les imatges de persones que se salten la limitació d’accés s’han viralitzat.
El porcí representa un 60% del sector ramader de Catalunya
D’altra, el Departament amplia el nombre de municipis de la zona d’alt risc i manté les restriccions amb la mirada fixada en el sector del porcí, que el 2025, segons un informe de la Unió de Pagesos, tenia 23 milions de caps de bestiar i representava un 60% del sector ramader de Catalunya. La Radiografia del sector porcí a Catalunya, de l’Observatori agroalimentari, rural i ambiental de la Generalitat, quantifica en 2.258,39 milions d’euros la generació econòmica del sector, gairebé un 0,70% del Producte Interior Brut (PIB) català. Que la pesta porcina salti cap a Osona, la Garrotxa i la Selva, les comarques amb més escorxadors (32, 12 i 12, respectivament), o cap a les comarques de ponent, d’on provenen la majoria de porcs (7,58 milions), podria tenir conseqüències econòmiques que superarien amb escreix el sector.
De la detecció a les restriccions: mesures inútils?
La crisi va esclatar a finals de novembre, quan es van detectar dos senglars morts a Bellaterra. Tot i que els mitjans parlaven de Collserola, el repte d’aquell moment era que el brot detectat no entrés al parc natural, on el control seria molt més complicat. “S’hauria d’haver prioritzat la captura dels 350 o 400 exemplars que hi havia al triangle que formen la C16, la C58 i l’AP7, una actuació que calculo que hauria costat prop de mig milió d’euros”, assenyala Carles Conejero, veterinari d’Astrovet Solutions, una empresa que es dedica a la gestió de la fauna conflictiva i que també ha participat en les captures de senglars un cop esclatada la crisi, “però la malaltia va saltar a Collserola, que és molt més frondosa i, per tant, és impossible deixar la població a zero”.
Setmanalment es capturen entre 350 i 400 exemplars, la meitat a la zona zero. Són les dades que coneix el gerent del Consorci del Parc Natural de Collserola, Raimon Roda, que recorda que en un primer moment es va optar per un tancament de la zona on es van detectar els primers senglars morts perquè la malaltia matés els exemplars però no saltés a altres espais. La mesura va ser ineficient i al gener es van iniciar les captures. “Són accions que segurament no es prendrien si el sector econòmic del porcí no fos tan gran però això no vol dir que no siguin bones”, apunta Roda, sense valorar quines decisions del Departament han estat correctes i quines no, “l’estratègia ha estat perimetrar i disminuir la població per evitar contagis i per això s’apliquen restriccions per eliminar la interactuació entre humans i senglars”.
La PPA és present a països com Hongria, Alemanya, Letònia, Romania i Croàcia
Catalunya no és un rara avis a Europa. Entre el 2014 i el 2025 Polònia ha registrat 23.247 porcs senglars infectats de PPA, seguida d’Hongria (10.500), Alemanya (8.320) i Letònia (8.118). D’infeccions en porcs domèstics destaquen Romania (7.333) i Croàcia (1.183). “La PPA deriva de la pesta porcina clàssica, que els anglesos van portar a Sud-Àfrica, on va evolucionar en contacte amb altres tipus de porcs, generant un virus amb més persistència al medi i una mortalitat molt alta”, explica Conejero, “des del 2017 els experts es preguntaven quan arribaria a Catalunya, no si ho faria o no”.
El veterinari assenyala que, si cap dels altres països ha pogut eliminar plenament la PPA, Catalunya hauria de preparar-se per conviure amb ella. També adverteix que la soca que ha arribat al nostre país té una alta mortalitat però és més lenta. Mentre que hi ha variants de la PPA que poden matar els animals en pocs dies, sembla que aquesta allarga l’agonia durant un parell o tres de mesos.
De l’entrepà al laboratori: un origen que no s’ha esclarit
Quan la crisi va esclatar a finals de novembre, les autoritats defensaven la teoria de l’entrepà, és a dir, que un porc senglar hauria ingerit producte porcí contaminat. Una setmana i mitja més tard, després de la pressió d’entitats animalistes i ambientalistes, la Generalitat va anunciar que s’investigaria si l’origen podia ser del laboratori porcí de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a prop d’on es van detectar els primers exemplars. Al febrer, l’informe inicial del comitè científic designat pel govern espanyol descartava que el laboratori en fos l’origen perquè no hi havia “cap coincidència genètica” entre el virus que circulava i els utilitzats al laboratori. Hores d’ara encara no hi ha una versió oficial sobre l’origen del brot a Catalunya.
“A les entitats ens sabia greu perquè es posava el focus en la teoria de l’entrepà i es parlava de Collserola tot i que el brot havia sorgit a Bellaterra”, valora Salvador Ferran, membre de Som Collserola, “per això vam aconseguir consensuar una declaració del Consell Consultiu del Consorci del Parc Natural de Collserola”. Aquest escrit, del gener, posava l’accent en l’origen geogràfic del brot (Bellaterra i Sant Quirze), demanava rigor informatiu per evitar criminalitzar el medi natural de Collserola, instava a prendre limitacions “proporcionades, transparents i basades estrictament en criteris tècnics”, rebutjava les operacions a càrrecs de militars i insistia en l’aplicació de mesures que garantissin l’equilibri de l’ecosistema.
Mètodes d’actuació: trets i xarxes
L’intent de deixar la població a zero per eliminar plenament la presència de PPA ha suposat l’aplicació de mètodes diversos: de les batudes a les captures. Conejero assegura que l’ús d’armes de foc és contraproduent perquè altres exemplars infectats o fins i tot altres espècies que puguin portar el virus enganxat al cos poden fugir i, amb aquest moviment, facilitar la propagació. Per això demana que es faci un cens amb càmeres i es prioritzi el mecanisme de xarxa caiguda per atrapar grups reproductors i gàbies trampa per als individus dispersats que acostumen a trobar-se a prop dels torrents. Puntualment, en cas d’atropellaments o situacions de risc, caldria aplicar captures reactives, és a dir, amb una persona que hi acudeixi i sacrifiqui in situ l’animal.
“No consisteix en treure quants més animals millor sinó planificar bé l’acció”, defensa el veterinari, que posa l’accent en la consciència ciutadana. Des del seu punt de vista, és clau acabar amb el malbaratament alimentari perquè els senglars no remenin les escombraries i aconsegueixin aliments fàcils: “El més eficient seria netejar més el sotabosc i ampliar les franges antiincendis perquè treure animals sense canviar l’aliment disponible és ineficient a mig termini”. A ulls de Conejero, també cal desincentivar que les persones alimentin directament els porcs o intentin protegir-los: “En un servei ens vam trobar una alimentadora que es va enfrontar al tècnic i a la veterinària, que van haver de marxar sense poder agafar l’animal”.
Una mirada similar planteja el gerent del parc natural, que afegeix que matar un gran nombre d’exemplars és l’única forma de garantir que no entrin a les zones urbanes. Desconeix quantes captures s’han fet amb xarxes i quantes amb armes però defensa que les escopetes porten silenciador per evitar la dispersió.
Les restriccions han impedit fer seguiments de flora i fauna a Collserola
Les mesures són dràstiques i molt probablement afectaran a l’ecosistema. Roda explica que les restriccions han impedit fer seguiments de flora i fauna –tot just ara se n’autoritzen alguns–, de manera que no pot concretar com han afectat a l’ecosistema. Tot i això, assegura que els comptadors han detectat un 80% de disminució de nombre d’accessos de persones al massís, una davallada de la pressió humana que pot tenir efectes positius sobre el medi natural.
Peticions de flexibilització
La limitació de moltes de les activitats que feia el Club Muntanyenc abans de l’esclat de la PPA han fet que l’entitat torni a viure un atzucac similar al de la pandèmia de la Covid-19. Així ho expliquen el seu president, Jaume Llugany, i el vocal de Cultura, Jaume Cifuentes, en un article publicat per aquest mitjà a principis de maig. Ja llavors proposaven la flexibilització d’algunes restriccions o, si més no, l’obertura del bosc de Volpelleres, un espai natural integrat a la trama urbana.
El crit d’alerta del Muntanyenc és la mostra d’un malestar més ampli i que s’ha fet palès amb la polèmica del rodatge d’una pel·lícula a l’antic camp de golf de Can Sant Joan. La construcció d’un set de rodatge amb cabanes celtes va sorprendre el veïnat i ha ampliat la indignació per permetre una activitat com aquesta a una zona afectada per les restriccions de la PPA. Els Agents Rurals han exigit a la productora que compleixi les normatives, és a dir, que apliqui el tancament perimetral. Però l’afer ha generat debat més enllà de si el rodatge s’acaba ajustant al que demana la Generalitat.
Davant del greuge comparatiu que suposa permetre algunes activitats i no unes altres, d’acord amb una decisió política de quines són més urgents, algunes entitats han pressionat perquè el contacte amb la natura es consideri un dels usos permesos amb espais delimitats. És en aquest context que l’alcalde Vallès va enviar una carta al conseller Ordeig el passat 20 de maig: “Entenem i compartim la necessitat d’actuar amb prudència i rigor. Però també considerem necessari compatibilitzar aquestes mesures amb la salut i qualitat de vida de la població. Si s’estan fent aixecaments parcials de restriccions per motius d’activitat econòmica –com ara l’accés a establiments de restauració situats dins l’àmbit afectat–, creiem que també cal estudiar amb urgència i amb totes les garanties necessàries, habilitar accessos o espais concrets per motius de salut i benestar ciutadà”. L’Agència Catalana de Notícies va informar que el conseller es reunirà amb l’alcalde per parlar d’aquest afer.
“La majoria d’alcaldes, sense una visió de preservació i defensa de Collserola, veuen el parc natural com un parc urbà”
“S’han pres mesures discutibles i molt exagerades davant la possibilitat d’afectar la indústria porcina, un supòsit que hores d’ara no s’ha donat”, argumenta Josep Moner, membre de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, “però els alcaldes, sense una visió de preservació i defensa de Collserola, veuen el parc natural com un parc urbà”. Des del seu punt de vista, els batlles haurien de demanar en primera instància que les mesures no siguin una agressió a l’ecosistema i també permetre que la ciutadania gaudeixi de l’entorn natural. Lamenta que hores d’ara no es pot saber l’impacte sobre l’ecosistema i es mostra preocupat per com pot afectar l’aïllament d’un parc natural que té en la manca de corredors ecològics amb altres zones naturals un dels seus problemes més rellevants.
Joan Carles Sallas, president de l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC), apunta que la ciutadania també està sobtada que sis mesos després de l’inici de les restriccions no hi hagi canvis significatius. “Avancen cap a un model de disminució de la població per evitar contagis, per al qual potser no tenen alternativa però que apliquen amb unes limitacions que considerem inapropiades”, argumenta l’ecologista, “s’ha de plantejar un ús amb horari establer, per exemple de 10 a 18h, que permetria compaginar l’eliminació parcial d’animals amb la pràctica d’esport per a la salut pública de la ciutadania”. A ulls de Sallas, l’administració també hauria d’informar més i millor de com actuar si es torben un senglar.
L’ADENC proposa establir franges horàries d’accés al medi natural
“El de Collserola no és un parc natural normal perquè està sotmès a la hiperfreqüentació”, explica Ferran en representació de Som Collserola, favorable a trobar algun mecanisme de reobertura d’alguns espais naturals, “hauríem d’arribar a consensos sobre les mesures però, com que no hi ha manera, fins i tot s’ha iniciat una recollida de signatures”. De fet, la pressió ciutadana pot créixer i el dissabte 6 de juny a les 9 del matí hi ha convocada una caminada amb sortida des de Can Catà (Cerdanyola) per demanar la reobertura. Ferran recorda que la sobrepoblació de senglars era un problema ja abans de la PPA però que les administracions no van prendre mesures valentes fins que els porcs no van començar a entrar a la trama urbana: “Han anat tard, com ja va passar amb la gestió forestal i amb la vespa velutina”.
Mentre la pressió de la ciutadania creix i planen les crítiques al sector porcí, hi ha entitats com l’Asociación Agraria de Jóvenes Agricultores (ASAJA) que recorden que fan un gran esforç per evitar veure’s afectats per la PPA mentre es permeten activitats com el rodatge a Can Sant Joan. Catalunya fa sis mesos que conviu amb la PPA i Sant Cugat es troba a la zona de màxima afectació des de bon inici. Tot fa preveure que les mesures en relació amb l’epidèmia s’allargaran molts mesos més. Només falta saber quin marge de flexibilització es pot aplicar, si és que és possible.
Documents relacionats
- Carta de l\’alcalde Josep Maria Vallès al conseller Òscar Ordeig sobre la PPA (maig 2026) (983 KB)
- Radiografia del sector porcí a Catalunya 2025 (704 KB)
- Informe del sector del porcí 2025 de la Unió de Pagesos (790,4 KB)
- Comunicat del Consell Consultiu del Consorci del Parc Natural de Collserola sobre la pesta porcina africana (gener 2026) (100,9 KB)
Article original de El Cugatenc
Contingut relacionat:
El senglar i la caça: quan les dades oficials diuen el contrari del que diu la Generalitat de Catalunya
— Catalunya Metropolitana (@CatalunyaMTP) May 28, 2026
✍️ @DEPANA i @LiberaONG https://t.co/cARFKw3izN pic.twitter.com/204bMW2X30
