medi ambient

L’aprovació inicial del nou Pla Delta per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha obert, novament, el vell debat entre desenvolupament i territori. Es presenta com una modificació del Pla General Metropolità per actualitzar àrees d’activitat econòmica i residencial al delta del Llobregat. Però rere els mapes i els discursos d’equilibri territorial hi ha una pregunta que no podem defugir: és sensat seguir urbanitzant un delta en ple context d’emergència climàtica?

Amb els estralls de la crisi climàtica que no aturen els plans d’ampliar l’aeroport i amb el pretex de resoldre el drama de l’habitatge esencialment amb un nou allau ciment, totxo i gratacels la sociovergència reactiva des de l’AMB els mini-Eurovegas al voltant del Prat que condicionaran i retallaran el Parc Agrari, la ZEPA i la biodiversitat

La llacuna de la Ricarda és Reserva Natural Parcial des de 1987 per Decret del Govern de Catalunya, està integrada en el Pla d’espais d’Interès Natural (PEIN) i està reconeguda com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) en base a la Directiva d’ocells de la UE des de 1994. És a dir, tan prescincidible no serà si fa tants anys que té reconegut un nivell de protecció alt en base a la normativa específica.

A finals de juny hem viscut un episodi extraordinari de calor a tot el país. Van pel camí de convertir-se en ordinaris i calen mesures per afrontar-los a la ciutat. A Santa Coloma disposem d’uns pocs refugis climàtics. Sabem on són? Tenint en compte el grau de vulnerabilitat de la població, són suficients?

La manca d’un criteri unitari i la dificultat per monitorar el nivell de reciclatge de cada nucli familiar es concreten amb ordenances diferents a cada ajuntament

El president de la Generalitat presenta un pla de creixement de l’aeroport en la línia dels desitjos d’AENA i Foment. La pista de mar creix un total de 500 metres cap a la Ricarda i també el Remolar-Filipines

Mentre s’esperen mesures estructurals que ajudin a estabilitzar la costa, en els darrers 25 anys el nivell del mar ha pujat 14 cm i les onades són 30 cm més altes durant els temporals

La pèrdua de biodiversitat es deguda principalment a l’acció humana, bé directament colonitzant cada vegada més espais naturals, contaminant-los, degradant-los, fragmentant-los, o bé indirectament accelerant l’escalfament global, el que comporta també canvis sovint irreversibles en els ecosistemes.

“Hi ha barris molt densificats com La Florida, Pubilla Casas (tot el Samontà) que tenen xifres de més de 54.000 habitants per kilòmetre quadrat. Són els barris més densos de tota Europa. I per rehabilitar aquests barris s’ha de demanar ajut a Europa. És, clarament, un problema europeu Només amb l’ajut local, autonòmic o estatal no ens en sortirem”

FOCUS. La dimensió física de la IA. Amb un debat públic entre els llocs de treball i els impactes ambientals pel que…