A Collserola hi ha un paisatge que, malgrat la seva proximitat, continua sent un gran desconegut. Les pedreres d’Olorda, a tocar de Sant Feliu, acumulen capes de memòria industrial i científica que avui tornen a situar-se al centre del debat. Diverses entitats del món de la geologia i la defensa del territori han alçat la veu per reclamar que aquest espai no s’esborri abans d’haver estat explicat. El motiu és urgent: la cinta transportadora de l’antiga fàbrica Sanson, un dels símbols més visibles d’aquell passat miner, té la demolició aprovada i podria desaparèixer en pocs mesos.
La reivindicació no és només nostàlgica. Les entitats que impulsen la proposta, entre elles la COPP (Coordinadora pel Patrimoni i el Paisatge de Sant Feliu de Llobregat), la SIGMADOT ( Sociedad internacional de geología y minería para el desarrollo y gestión del territorio) i la SEDPGyM (Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero), plantegen un projecte ambiciós: convertir Olorda en un espai de divulgació científica, un lloc on el passat industrial i la riquesa geològica dialoguin. La idea és que la cinta, lluny de ser un vestigi incòmode, actuï com a fil conductor d’un relat que expliqui com es va transformar el territori i què s’hi amaga sota els peus.
Perquè el que s’hi amaga és extraordinari. Al puig d’Olorda aflora una seqüència de fòssils del Paleozoic, d’entre 440 i 410 milions d’anys, que converteixen la zona en un dels conjunts més valuosos de Catalunya. Un autèntic arxiu natural que permet llegir la història geològica del país com si fos un llibre obert. “Si no es coneix, no es valora”, repeteixen les entitats, convençudes que la divulgació és l’única manera de protegir aquest patrimoni.
La cinta de la Sanson, que durant dècades va transportar pedra calcària fins a la fàbrica, fa temps que està en silenci. Però la seva presència continua sent poderosa: és un record físic d’una activitat que va modelar el paisatge i que avui pot ajudar a explicar-lo. Per això, els defensors del projecte imaginen Olorda com un museu a l’aire lliure, un espai on la geologia, la història industrial i l’educació ambiental es trobin sense filtres. “És una màquina del temps a cel obert”, resumeixen alguns especialistes, que veuen en aquest entorn una oportunitat per reconnectar la ciutadania amb un patrimoni que sovint passa desapercebut.
El futur, però, és incert. Les instal·lacions continuen en mans privades i cap administració ha assumit, de moment, el lideratge del projecte. El Consorci del Parc Natural de Collserola no tanca la porta a reforçar la divulgació, però considera que es podria fer sense conservar la cinta, apostant per recreacions o recursos digitals. Mentrestant, la demolició no serà immediata: s’ha ajornat fins a la tardor per evitar interferir en la nidificació d’aus i reduir el risc d’incendi. Un marge de temps que les entitats interpreten com una finestra d’oportunitat.
El debat, en el fons, va més enllà d’una estructura metàl·lica. Parla de com una ciutat i un territori decideixen relacionar-se amb el seu passat, de si opten per esborrar-lo o per convertir-lo en coneixement compartit. Les entitats ho tenen clar: preservar Olorda és apostar per la ciència, per l’educació i per una manera més profunda d’habitar el territori. I recorden que, sovint, allò que sembla més discret és el que explica millor qui som.
Article original de Fet a Sant Feliu
Contingut relacionat
La cimentera està dins del Parc de Collserola / Roger Romagosa
La Sanson des de Collserola, amb Sant Feliu a sota i el delta al fons / Roger Romagosa
Les II Jornades de la Sanson defensen conservar la cinta transportadora de la cimentera al parc de Collserola, de Santi Campo, a elBaix.cat
Tram aèri de la cinta que va de la pedrera a l’hangar / Roger Romagosa
Interior de la cinta / Roger Romagosa
Per saber-ne més
El blog Patrimoni Miner de Catalunya de Josep Lluís Bravo: Fábrica de ciment Sanson de Sant Feliu de Llobregat
I la web de Roger Romagosa
