Les polítiques migratòries excloents, la instrumentalització política del padró, la vulneració del dret a la protesta i una governança global que canvia i qüestiona les estructures nascudes després de la Segona Guerra Mundial. Jordi Baltà, president d’Amnistia Internacional Catalunya, adverteix del retrocés i vulneració de drets arreu del món, i també a casa nostra. L’associació va celebrar la seva assemblea d’àmbit català el dissabte passat a la Casa de Cultura. Baltà va atendre elCugatenc el dia abans per via telefònica.
– Què en penseu dels discursos polítics i socials que qüestionen la migració?
– Ens preocupen. Es basen en algunes pors o inseguretats que sent una part de la població però també en no assumir que els drets humans són comuns i universals. El discurs contra la immigració restringeix o limita el dret a la mobilitat que tenen totes les persones. En el cas de les que fugen de situacions de conflicte, suposa no reconèixer el dret legítim a buscar un entorn més segur. Ens preocupa el discurs i, sobretot, els efectes que pot tenir en l’accés a molts altres drets: l’habitatge, la salut…
– Fins fa uns anys l’antiracisme se centrava en la derogació o reforma integral de la llei d’estrangeria. Ara, en canvi, davant dels discursos que parlen fins i tot de deportacions, ha pres un posicionament molt més defensiu.
– Malauradament estem en un moment en què es qüestionen aspectes que semblaven assumits. Es veu a escala internacional amb l’erosió dels drets humans i del dret internacional humanitari però també en l’accés a drets a casa nostra. Per exemple, ja fa anys que treballem en la denúncia dels controls policials amb perfilament racial, una mostra de racisme institucional.
– Tot just el grup local de Sant Cugat i Cerdanyola treballa per portar una moció al Ple sobre les aturades per perfil racial. La resposta de les institucions tot sovint és que la identificació no ha estat per motius racials. Com es pot demostrar?
– Haurien de demostrar-ho ells, doncs. A molts nivells de l’administració trobem que s’emeten protocols o circulars que legitimen els controls amb perfilament racial o bé s’han institucionalitzant unes maneres de fer que acaben normalitzant-los. Per això cal garantir la formació sobre la igualtat de les persones a tots els treballadors que han de fer complir la llei. Han de poder explicar amb transparència el motiu de les identificacions i detencions.
“Trobem dificultats d’accés al padró i fins i tot una voluntat explícita de mostrar que les institucions en dificultaran l’accés”
– Els discursos d’odi creixents també entren a la institució i, per tant, és més difícil aplicar canvis.
– En som conscients però algunes d’aquestes maneres de fer estan assumides des de fa anys. En el moment actual és més difícil fer-hi front perquè s’han normalitzat certs discursos. Ho veiem clarament en l’accés al padró, un dret fonamental perquè dona accés a molts altres drets. Fins fa uns anys no era problemàtic. Ara trobem dificultats d’accés i fins i tot una voluntat explícita de mostrar que les institucions en dificultaran l’accés. El conjunt de postures i discursos d’aquesta mena es reforcen mútuament.
– El padró ha esdevingut un element central del debat polític a Sant Cugat. L’Ajuntament ha impulsat una instrucció per incrementar les inspeccions i obligar a la presencialitat en el tràmit als majors de 16 anys. Paral·lelament, el jurista i coautor de l’informe sobre l’accés al padró del Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya, Juli Ponce, explica en un article a aquest mitjà que la instrucció és il·legal perquè esdevé un reglament encobert que qüestiona aspectes que tenen rang de llei.
– És molt important que els mitjans de comunicació feu aquesta feina de denúncia i d’aportació d’arguments legals davant de discursos i maneres de fer que ens fan anar enrere en l’accés als drets. Tots els canvis que es fan en els procediments per dificultar l’accés al padró ens han de preocupar. L’empadronament és important en si mateix i també perquè permet accedir a altres serveis socials. En última instància, afavoreix la cohesió social i la convivència. És un aspecte que ens preocupa, també a altres entitats, i que treballem a través dels grups locals.
– En molts casos la llei garanteix els drets i esdevé un argument però, si el discurs que qüestiona la llei segueix creixent, aviat serà majoritari a nivell polític i les lleis es podran canviar en un sentit restrictiu.
– Evidentment, la llei no és un element permanent ni aïllat. És important fer un treball de rigor jurídic per fer valdre els valors que ja estan recollits a la llei per garantir l’accés als drets i per aconseguir modificacions que els reforcin. Alhora, cal incidir en altres àmbits com l’educació, la sensibilització pública i la comunicació. Bona part dels discursos de discriminació i vulneració de drets es mouen per les xarxes socials. Hi hem de ser presents per contrarestar els discursos d’odi amb rigor i defensa de drets.
“Hem de contrarestar els discursos d’odi amb rigor i defensa de drets”
– La qüestió és com fer-ho perquè tot sovint aportar dades no és suficient. Per exemple, hi ha molts estudis que demostren que no hi ha una correlació entre migració i delinqüència però, per molt que ho publiquis, a molta gent que ja té assumit aquest discurs li és igual.
– És trist però és així. Tot i això, hi hem d’insistir. Segurament hem de millorar la manera com expliquem les coses i treballar de la mà d’altres entitats i persones expertes per tenir presència en més espais.
– Ens falta una mirada més social i menys punitivista? Per exemple, en el sensellarisme, tot sovint s’assenyala les persones que viuen al carrer perquè en alguns casos tenen problemes de salut mental o de consums de substàncies i això genera problemes de convivència. Alhora, entendre què els ha portat a aquesta situació pot reforçar la idea que la intervenció ha de ser social, de garantia de drets, per sobre de la intervenció policial.
– Creiem que la seguretat passa perquè totes les persones puguin exercir els seus drets i que tinguin la garantia que les institucions estaran a l’alçada. Així es pot treure la centralitat de la seguretat de la perspectiva policial. És un repte. Una de les nostres preocupacions dels darrers anys és que hi ha un retrocés pel que fa a entendre que els drets són una garantia de seguretat i de convivència. La igualtat en l’accés als drets és un element positiu per al conjunt de la població.
– Fa un parell d’anys, en una entrevista a Público, adverties que el dret a protesta estava qüestionat a 21 països europeus. Segueix igual?
– No tinc dades exactes però continua sent un tema que ens preocupa i que seguim treballant. Aviat acabarem una investigació sobre l’espionatge digital a organitzacions de la societat civil i a líders polítics a Catalunya i a altres llocs. Es publicarà durant els propers mesos. També treballem sobre les limitacions del dret a manifestació amb mecanismes d’observació de la protesta perquè les persones que participin a les manifestacions puguin exercir el seu dret. És una qüestió paradigmàtica de la vulneració i limitació de drets que teníem assumits a tot arreu, també als països occidentals.
– El Regne Unit va declarar il·legal i va incloure Palestine Action dins de la llista d’organitzacions terroristes, tot i que posteriorment la justícia ha sentenciat que la decisió era il·legal. Les protestes de suport a Palestina han esdevingut un detonant de la limitació de la protesta a Europa?
– Es tendeix a normalitzar que es puguin prohibir manifestacions o perseguir col·lectius que fan accions de protesta de forma pacífica. És un menysteniment dels principis bàsics dels drets humans.
– A Catalunya i a Espanya l’anomenada llei mordassa segueix vigent.
– En fem seguiment i per això fem observació a les manifestacions, especialment a les que tenen més risc de tenir limitacions. També demanem millores en la legislació i en l’ús de material repressiu i d’armament per part de les forces de seguretat.
“La investigació d’equips internacionals alenteix els pronunciaments però és una de les garanties d’independència, rigor i imparcialitat d’Amnistia Internacional”
– Durant el procés, una part de l’independentisme us va criticar per haver trigat a fer alguns pronunciaments i, quan els vau fer, es debatia si eren prou contundents o no.
– Amnistia Internacional es basa en investigacions fetes per equips del secretariat internacional. En funció dels estàndards internacionals, valoren quina ha de ser la postura de l’organització. En aquest cas es van seguir els processos, que van ser més lents del que s’esperaria. És habitual perquè, per la participació d’equips internacionals, de vegades la resposta és més lenta del que voldria la gent o els mitjans de comunicació.
A més, hi havia casuístiques diferents: unes persones eren membres de la societat civil i d’altres eren càrrecs públics. En el cas dels Jordis, que eren representants de la societat civil, vam demanar la llibertat immediata i, en canvi, en les acusacions que tenien relació amb l’ús de fons públics, la nostra postura havia de ser diferent. Entenc que és un funcionament difícil d’entendre des de fora però és una de les garanties d’independència, rigor i imparcialitat d’Amnistia Internacional. Els pronunciaments són criticats perquè tot sovint no diuen el que les parts del conflicte esperarien.
– A nivell global, torna la llei de les armes per sobre dels consensos de les Nacions Unides? Es pot fer res per evitar-ho?
– Sí, ho veiem així i és preocupant. Tot i les limitacions de les Nacions Unides i altres organitzacions multilaterals, són una mínima garantia d’estàndards compartits, un dret que s’hauria d’aplicar per igual i l’existència d’alguns mecanismes de justícia internacional com la Cort Penal Internacional o tractats contra la tortura, contra la discriminació de les dones, per garantir els drets dels infants…
“Hem d’exigir als Estats que reforcin el seu compromís amb organismes multilaterals i el dret internacional”
Fa anys que assistim a una erosió progressiva d’aquests principis i cada vegada amb menys vergonya: durant els darrers dies Donald Trump amenaçava amb acabar amb tota una civilització, per exemple. També ho hem vist en els atacs de Rússia a Ucraïna. Durant els darrers anys ens ha preocupat molt el genocidi a Gaza i, durant els darrers dies, els atacs d’Israel al Líban. Davant d’això hem de recordar els principis que ja existeixen i demanar el respecte pels drets humans i pel dret internacional humanitari. Hem d’exigir als Estats que reforcin el seu compromís amb organismes multilaterals i el dret internacional.
– El genocidi a Gaza és el punt d’inflexió que fa gairebé impossible recuperar el multilateralisme?
– Vull creure que no. El genocidi ha fet caure moltes caretes. La vulneració de drets s’ha fet a ulls de tothom, no permetent l’entrada d’ajuda humanitària, amb un ús horrible de les tecnologies per difondre el dolor de la gent i fins i tot per mostrar com es podria reconstruir Gaza. Però és la continuació d’algunes coses que ja havíem vist prèviament. A la comunitat internacional encara hi ha molts Estats que defensen el dret internacional. El genocidi no pot ser un pas sense retorn.
“A la comunitat internacional encara hi ha molts Estats que defensen el dret internacional. El genocidi no pot ser un pas sense retorn”
– També hi ha vulneracions greus de dret internacional i fins i tot indicis de crims de lesa humanitat a Sudan del Sud o a la República Democràtica del Congo i gairebé no se’n parla. Per què Gaza ha preocupat més?
– Haver-ho vist més potser ho fa més evident però no és una novetat. La magnitud en què n’hem estat conscients ha estat especialment gran. Certament, hi ha molts altres conflictes en paral·lel i que tenim menys en ment que també són exemple del mateix. Ara bé, cal remarcar que en el cas de Gaza hi ha la connivència d’Estats que històricament havien estat compromesos amb els drets humans. Per això cal exigir més responsabilitats.
– No sembla gaire àgil per part de Trump parlar d’aniquilar una civilització perquè, si ho fa, la mateixa declaració demostra la intenció de cometre un genocidi. De fet, aquest ha estat un dels debats importants sobre Gaza: què ha de passar per ser considerat genocidi. Amnistia Internacional empra sense embuts aquest terme. Per què?
– En el cas de Gaza ho vam valorar durant molt de temps perquè, per poder-nos posicionar valorant tots els aspectes, no podíem anar tan ràpid com altres organitzacions. Després de fer diverses investigacions, vam arribar a la conclusió que es complien els requisits per poder-se considerar un genocidi d’acord amb el dret internacional.
En el cas de l’Iran, per sort l’amenaça de Trump no s’ha aplicat. En tot cas, el mateix discurs admet una intenció genocida. Hores d’ara s’ha aturat però haurem de seguir atents perquè no tenim garanties de com seguirà. En paral·lel, ens preocupa la situació al Líban. També, més enllà dels atacs dels Estats Units i Israel, estem atents a com les autoritats iranianes han aprofitat l’atac per incrementar la repressió i l’execució de persones dins del propi país.
