“Com a moviment antirepressiu, el nostre objectiu seria desaparèixer. Això voldria dir que la repressió hauria finalitzat i ja no seria necessari estar organitzades per a defensar-nos”, afirma en Franki, membre de la reconeguda entitat Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT) i, ara també, un dels portaveus de TRACA, nascuda el passat 2022.
La repressió de l’activisme social i polític és una realitat de la qual s’informa poc, encara que, en teoria, estem en una democràcia plena. Els fets, però, mostren un escenari diferent. Hom parla de porres, multes, detencions i presó, però també d’infiltració en organitzacions del moviment socials i juvenil, com es va fer públic recentment, per espiar i controlar les seves activitats, en actes que vulneren de forma flagrant els drets polítics i cívics fonamentals. Hi ha, a més a més, el cas de l’espionatge, amb el programa Pegasus, a polítiques i periodistes.
D’altra banda, la repressió no es produeix només en el moment de les identificacions, els cops de porra, trets de bales de goma o foam, la retenció, detenció, judici amb condemna de presó o multa, empresonament. No és per casualitat que les víctimes, en molts casos, passen llargs períodes de temps durant el qual els tràmits i gestions judicials els poden hipotecar la vida, a elles directament i també, directa o indirectament, a familiars, amistats i persones de l’entorn associatiu. Un temps durant el qual poden viure amb l’ai al cor, sense poder fer vida amb un mínim de tranquil·litat ni tampoc plans de futur.
“En alguns casos, el resultat és que no hi ha cas o que aquest es resol amb multes administratives”, explica en Franki, “però potser has passat 3 o 4 anys de la teva vida hipotecada, i qui et paga aquests anys!!!!”. Un consens còmplice, en tot cas, sembla encobrir, implícita o explícitament, el treball dels cossos repressius, dits altrament de l’ordre.
A Terrassa, els casos que ocupen actualment la lluita antirepressiva són cinc. Primer, el d’en Cesc, activista del CDR i membre de l’esquerra independentista de Terrassa, pendent de judici per manifestar-se contra el pseudosindicat feixista policial Jusapol, que el setembre del 2018 homenatjava els policies nacionals que van reprimir el poble català la tardor del 2017. Està denunciat pels mossos d’esquadra pels delictes de desordres públics, atemptat a l’autoritat i atemptat contra drets fonamentals, i es troba a l’espera de l’acusació fiscal i la data del judici.
L’Erik va ser identificat a la plaça Urquinaona després d’una de les manifestacions contra la sentència als polítics relacionats amb l’execució del referèndum de l’1 d’octubre. Als pocs dies, agents uniformats i de paisà de la Policia Nacional, sense avís previ, van esperar que sortís de casa seva, a Terrassa, aquell dia casualment a passejar el gos, i el van detenir i portar a la comissaria de La Verneda, on va passar més de dos dies. Després, a la presó de Quatre Camins, 7 dies més. A l’Erik li demanen 7 anys de presó, 3 la fiscalia, per desordres, i 4 la defensa del policies nacionals, que també reclamen 37.500€ de responsabilitat civil i 12 mesos de pena multa.
Peticions de presó “totalment desmesurades”
Amb l’ajuda del SAT i el CDR es va crear un grup de suport per exigir la seva llibertat i que, ara, treballa per l’absolució. Membres del grup informen que l’Erik és un jove compromès, tot i no estar vinculat a cap entitat de la ciutat ni participar a cap moviment social. Família i amistats s’han organitzat també. Que la vida privada també és política ho estan descobrint amb dolor, però amb consciència. A diferència d’altres casos en què persones no vinculades a l’activisme han quedat amb molt poc suport, “aquí tota la colla d’amics i família estan molt actius”, destaquen des del grup de suport. Estan molt agraïts també a l’advocada del col·lectiu d’advocats/des IRIDIA, que porta la defensa, i a la Caixa de Solidaritat que s’ha fet càrrec de les despeses de l’assistència jurídica.
La petició de 7 anys, emfasitza en Franki, “és totalment desmesurada, està en la lògica del càstig i l’escarment que es va comprovar amb la repressió d’aquelles protestes, en què participà gent no només independentista sinó també gent farta de la manca de llibertats, farta dels desnonaments, del racisme, de les privatitzacions des serveis públics… aquest acarnissament repressiu va fer que les detencions anessin dirigides contra qualsevol persona que passés per allí”.
En Roger va ser condemnat el passat mes de gener a una pena-multa de 12 mesos que suma 2.190 euros, per un delicte de “desobediència a l’autoritat” per haver participat a una mobilització que va tallar l’autopista C-58 en protesta contra la inhabilitació del llavors president de la Generalitat Quim Torra. El 28 de setembre de 2020, després de la mobilització, en tornar cap a casa, va ser envoltat i retingut juntament amb unes 50 persones per agents de la Brimo dels mossos. Ell, com a forma de protesta, va decidir practicar la desobediència i negar-se a identificar, igual que a la resta de persones. Tot i així, els mossos només el van detenir a ell, acusant-lo de ser l’instigador del tall i de tota la protesta.
Ha passat més de 2 anys a l’espera de judici, amb tot el que comporta estar pendent d’un procés judicial, i finalment va ser jutjat i condemnat. Ell, com a protesta, va assistir al judici per dir que no participaria d’aquesta farsa i va deixar plantada a la jutgessa. I ara, un cop condemnat, tampoc pensa pagar la multa imposada. En cas que li embarguin els diners de la multa, la campanya de suport organitzada des de TRACA ja ha recaptat la quantitat imposada que se li retornarà per tal que la repressió econòmica no recaigui sobre ell i la seva família.
En resposta a les detencions per la mobilització en suport del cantant Pablo Hasel es creà el Grup de suport “Detingudes 26F-Manifestar-nos no és cap delicte”. El company Franki recorda que la policia va carregar contra la manifestació abans que finalitzés, “impedint així el dret a protesta i a la llibertat d’expressió”. El primer detingut va ser en Pau, de l’organització Arran de Rubí, que en aquell moment aguantava la pancarta de la manifestació. A partir d’aquest moment va començar el que en Franki considera una “cacera de manifestants pels carrers del centre de Terrassa”, amb agressions i ferides a moltes persones i, finalment, la detenció, molt lluny de la manifestació, d’en Roger, en Joan, l’Ignasi i 3 menors.
Els Mossos d’esquadra els van denunciar per desordres públics i atemptat a l’autoritat, “sense proves de res”, subratlla en Franki, qui acompanya els treballs de l’equip d’advocats. Explica que sí que es van produir enfrontaments amb la policia, es van aixecar barricades i es van cremar alguns contenidors, però en cap cas la policia ha pogut demostrar la participació dels detinguts en cap aldarull.
Als menors se’ls va arxivar la causa al cap d’algunes setmanes. La dels altres quatre està en fase instrucció, esperant l’acusació del fiscal i la posterior data de judici. Porten dos anys esperant. En aquest temps, les mares i pares s’han implicat activament al grup de suport i també participen en les activitats de TRACA. Alhora s’han integrat a la Xarxa Antirepressió de Familiars de Represaliats de Catalunya, una entitat creada a Barcelona arran de l’actuació policial en les mobilitzacions de defensa del centre social de Can Vies, al barceloní barri de Sants. L’equip jurídic de la defensa, d’Alerta Solidària, està portant el cas.
Parlar català no és cap delicte
Aquest és el nom de la campanya i de l’últim cas repressiu que porten des de TRACA, conjuntament amb la Plataforma per la Llengua en aquest cas, assenyala en Franki. Una professora de català, intentant fer gestions a la comissaria de la policia nacional espanyola, va ser “humiliada i vexada” per diferents agents que “l’obligaven a parlar castellà” per fer els tràmits en qüestió, i finalment va ser detinguda, ja al carrer, quan ja marxava.
Mitjançant la llei mordassa va ser denunciada per una suposada falta de respecte a l’autoritat, i per la suposada negativa a identificar-se, “cosa completament falsa ja que ella estava allà amb cita prèvia, identificada en tot moment”, declara en Franki. Aquestes dues denuncies li van comportar dues multes administratives, de 100€ i 601€, respectivament, que actualment estan recorregudes.
Es va presentar denuncia a jutjats contra dos policies pels delictes de coaccions, contra la integritat moral, falsedat en document públic i detenció il·legal. Admeses a tràmit, posteriorment, després el jutjat les arxivà totes menys la de falsedat, motiu pel qual properament seran citats els dos policies. Igualment s’ha recorregut a l’Audiència Provincial l’arxiu dels altres delictes per tal que siguin acceptats. Des de Traca consideren que el cas és clarament de “repressió i discriminació del català, així com de racisme i masclisme, perquè la van humiliar agents masculins pel fet de ser una dona qui reclamava respecte pels seus drets, i racisme, ja que la professora és d’origen marroquí i ens consta que amb la gent no estrangera no tenen aquesta actitud tan prepotent”.
Text: Lluís Costa
Aquesta entrada ha estat publicada també al diari egarenc Malarrassa
