«Hem tornat a sortir al carrer i ho farem mil vegades més si cal, per la sanitat 100% pública i de qualitat», es felicitava en Pepe Sánchez, president de la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa, en saludar la concentració final davant les portes de l’Ajuntament de Terrassa. «La manifestació és un èxit», afirmava en declaracions a Malarrassa poc temps abans, quan el seguici baixava i s’allargava per l’avinguda 22 de Juliol. «Podem constatar una vegada més que la gent està conscienciada de la necessitat de la lluita, perquè la sanitat està molt malament, especialment pel que fa a les urgències, les llistes d’espera i l’atenció primària. Crec que els milers de persones que hi som és una prova molt clara».
«De la manifestació de fa 3 anys resultaren unes negociacions amb el CatSalut i l’Ajuntament en les quals es va pactar un Pla de Salut per Terrassa», recordà, «però va molt lent en la seva aplicació, quasi no ha sortit del paper, i el temps passa, la població augmenta i els problemes es fan més greus i pesants. Cal fer-lo realitat, aquest pacte», emfasitza.
La manifestació no només era una nova mobilització a Terrassa, sumava a més a més les lluites i reivindicacions de les poblacions de Rubí, Viladecavalls i Olesa de Montserrat, unides per vincles comarcals i també per «patir els serveis de la Mútua de Terrassa», tal com afirmà en Martí Obiols, de l’Associació per una Sanitat Pública i de Qualitat d’Olesa en la seva intervenció.
Intervencions de representants de les entitats convocants al Raval de Montserrat, a la porta de l’Ajuntament. Foto: PV
«Aquí estem la gent d’Olesa de Montserrat», declarà a Malarrassa, «molt cansats de reivindicar que Mútua ens deixi en pau. Volem que el CAP d’Olesa sigui gestionat al 100% per l’Institut Català de la Salut, no volem que els nostres diners se’n vagin a empreses privades, disfressades de fundacions socials en aquest cas, que no serveixen per a res», tot afegint: «Ja sabem que amb l’ICS només no s’arreglarà la sanitat, però almenys sabrem que les peles es quedaran a casa per la sanitat i no per pagar sous extres i comissions».
A la ciutat del Baix Llobregat no es pot oblidar el cas de la ciutadana morta (al gener va fer un any) a casa seva, sense assistència, la nit després d’haver anat al CAP a demanar consulta d’urgències i ser enviada a casa directament des del taulell de recepció. «L’Olga Pané li té fòbia a Olesa, sap que té moltes coses a explicar-nos sobre el cribratge als CAP, perquè no torni a passar el que ja hem viscut», destacà. Anuncià, per una altra banda, que el pròxim ple municipal d’Olesa es votarà una moció presentada per l’ASPQ demanant la construcció d’un segon CAP a la ciutat.
Consellera Pané dimissió!
«Encetem una nova fase de lluites», explicava la Núria Martí, membre de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa-Marea Blanca, «en la qual sembla que cal fer més treball de base, arribar més als barris i a més gent, perquè els problemes són greus i les perspectives pitjors encara», afirmava en referència als plans de l’actual govern i la consellera responsable de la Sanitat, que fa temps que és assenyalada com la representant del sector de la sanitat privada al Govern de la Generalitat.
Aquesta és una de les reivindicacions i consignes centrals de la campanya per una sanitat pública 100% que assolia el seu punt culminant en aquesta manifestació a Terrassa. I tot just feia 1 dia només que el president Illa havia anunciat la creació de 692 noves places de primer de medicina a les universitats catalanes de cara al curs 2031-32. Es tractaria de donar resposta a «una reivindicació històrica dels sectors sanitari i universitari, que fa anys que reclamen incrementar el nombre de metges que es formen a Catalunya per donar resposta a les necessitats del sistema, on hi ha una falta de professionals estructural». Que ho anunciés el mateix president de la Generalitat i no la consellera devia ser per estalviar-li a aquesta una situació incòmoda, ja que no fa massa, i reiteradament, ha afirmat que Catalunya no en necessitava més de metges. Una afirmació que el sindicat Metges de Catalunya i totes les associacions i entitats en defensa de la sanitat havien rebutjat i denunciat com a errònies o falses.
«Fan una mala gestió», assegurava en Baldo, metge jubilat i membre també de la Plataforma per la Sanitat terrassenca, «perquè mira que des del sindicat de metges fa temps que li demanen a la conselleria dades sobre el nombre exacte de metges que estan exercint a la sanitat pública i no els hi donen resposta. Et diré per què: perquè el 70% dels hospitals públics són concertats, i quan aquests hospitals passen les dades ho fan en concepte d’hores d’activitat i no de metges. De manera que la Conselleria no sap en detall quants metges realment hi ha treballant al sistema, ni sap qui són. Així és difícil o impossible fer previsions. O sigui que, a més a més, són uns mals gestors!», sentencia.
Delegació d’Olesa de Montserrat durant el recorregut. Foto: PV
En marxa una ILP per una sanitat pública 100%
La passada setmana, Marea Blanca Catalunya anunciava la realització d’una Iniciativa Legislativa Popular en favor d’un sistema que blindi la gestió pública directa 100% de l’atenció sanitària al país. A més de ser una proposta coherent i necessària amb un sistema de drets i igualtat social, a Catalunya ara és també urgent, car fa anys que la majoria dels concerts hospitalaris estan caducats i alguns fins i tot podrien estar funcionant en situació de frau de llei.
Pancarta de la delegació de Viladecavalls a l’inici de la Rambla. Foto: PV
«La idea de fer una ILP va sorgir en una reunió, fa quasi dos anys, amb els grups del Vallès, com una eina més de mobilització i lluita i com una proposta de millora del sistema, clar», explicava en Francisco Villarán tot portant la pancarta de la Plataforma terrassenca. «A Terrassa vam creure molt i hem posat tot l’esforç per redactar un text en condicions, tot i no tenir experiència prèvia en qüestions com ara aquesta de redactar escrits legals», informa. La redacció final s’ha polit i enllestit amb l’opinió i l’ajuda d’activistes de diferents grups i també d’alguns advocats, afegeix en Villarán. Aviat començarà el recorregut al Parlament els passos de tota ILP, després hi haurà la campanya d’informació, mobilització i recollida de signatures, fins a un mínim de 50.000, perquè pugui entrar a l’agenda i ser debatuda i, eventualment, aprovada.
«És una resposta positiva», afirmen en Martín Pretel i el José Luis Navarro, membres de la Comissió d’Entitats per la Sanitat Pública de Rubí, en fer balanç d’aquesta proposta d’ILP i, en general, de la campanya iniciada el passat mes de gener, així com d’aquesta manifestació. A Rubí ja es va fer una altra manifestació, el passat 14 de febrer, recorden, i durant aquestes setmanes s’ha realitzat una gran mobilització, amb taules al carrer, participació en programes a la ràdio i distribució d’octavetes, uns 5.000 fulls, informen els companys.
«De totes maneres», alerta en Martín, «queda molt per fer, la lluita continua i cal, en una primera fase, sumar més ciutats de la comarca i fer mobilitzacions conjuntes». Afegeix en José Luis que «això, tot plegat, com a part de la marea de reivindicació que s’ha d’organitzar a tot el país. Cal que com a Marea Blanca Catalunya ens posem les piles», tot anunciant que es preparen per fer tota la difusió i campanya de recollida de signatures per la ILP.
Des de Rubí, per l’Hospital Pública, ja!
Sumar forces, també amb les treballadores i treballadors de la sanitat
«Ens tornem a trobar al carrer i ens hi trobareu sempre», proclamava en la concentració final la Vicky Ortega, treballadora de Mútua, membre de Sanitàries en lluita, tot destacant: «No penseu que estem darrere de les bates sense lluitar. Lluitem cada dia des de la nostra feina i a vegades no estem al carrer, però sí que estem dintre dels nostres equipaments». Ella mateixa, en nom de la Comissió d’Entitats per la Sanitat Pública de Terrassa, recordà que «el Pacte de Salut de Terrassa va ser un resultat de la mobilització, i perquè aquest es faci realitat cal seguir en lluita, perquè com podem veure, es va dir que el Pacte es compliria governés qui es governés. Però després de tres anys encara esperem que els compromisos surtin del paper», en referència al CUAP que s’ha de construir a la plaça dels Països Catalans, a l’ampliació del CAP Sud, el desdoblament real del CAP Rambla, i aquí, «atenció», alertà, «no volem un desdoblament intern com el que planteja la Generalitat. Volem que siguin dos equipaments per alliberar realment de la pressió assistencial d’un dels CAP atén més població de tota Catalunya». I encara la construcció d’un nou CAP Nord.
Les representants de les plataformes de Rubí, Viladecavalls i Olesa van exposar també les seves reivindicacions en aquesta concentració. L’hospital públic de Rubí, reclamat des de fa anys i cada vegada més necessari, «urgent!», reclamava en Martín Pretel, en informar que aquesta és també una reivindicació a la qual se sumen les poblacions de Sant Cugat i Castellbisbal, que en total sumen ja a prop de 200.000 habitants. «La població creix molt, però els serveis sanitaris ni una mica!», subratllà. I encara, urgent, urgent, hi ha el problema del transport que connecta amb l’Hospital de Terrassa, que és el de referència. Una situació que obliga la població a fer llargues travessies des de Rubí fins a l’hospital, o haver de pagar el pàrquing privat. Mentrestant, s’estan construint hospitals privats a la comarca, denuncià el representant de Rubí.
Entrant al Raval de Montserrat. Foto: PV
S’estan obrint uns quants hospitals a la comarca privats, perquè les deficiències i les retallades a la pública porten als que tenen el negoci de la privada i beneficia l’obertura a les localitats de més centres de la privada.
«Abans de la pandèmia teníem urgències al CAP de Viladecavalls. Ara no en tenim», denunciava la Isabel Soler, representant de la Comissió per la Sanitat Digna d’aquesta ciutat. «O sigui, no només no avancem, sinó que anem enrere», sentencià. Viladecavalls necessita, només per començar, més personal sanitari al CAP Can Trias i al consultori del nucli històric, «ara mateix ens en falten tres metges i ens falten quatre infermeres, i que el CAP Can Trias torni a tenir servei d’urgències durant els cinc dies de la setmana».
