La demolició de la cinta transportadora de l’antiga fàbrica Sanson ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre què fem amb el patrimoni industrial de Sant Feliu. En una xerrada dedicada al futur d’aquest espai organitzada per l’Ateneu Santfeliuenc, el professor de Geografia Urbana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc Muñoz, va plantejar una pregunta que va més enllà de conservar una estructura antiga: què perd una ciutat quan decideix esborrar una part de la seva història?
Muñoz va defensar que el patrimoni industrial no s’ha de mirar només com un conjunt d’edificis vells o estructures que han quedat en desús. També explica com ha crescut el territori, quina activitat hi havia i com vivia la gent. En aquest sentit, va remarcar que la Sanson és un espai singular, amb uns elements que podrien haver convertit Sant Feliu en un referent cultural i patrimonial dins de Collserola.
Donar una nova vida al patrimoni
Durant la xerrada, el professor va mostrar diferents exemples europeus de llocs industrials que han sabut transformar-se sense esborrar el seu passat. Un dels casos que va destacar és el parc del Ruhr, a Alemanya, on antigues instal·lacions industrials s’han convertit en espais per a concerts, festivals i activitats culturals. La clau, segons Muñoz, no és conservar-ho tot tal com era, sinótrobar-hi nous usos que permetin que aquests espais continuïn vius.
Aquesta mateixa idea es podria haver aplicat a la Sanson. L’espai podria haver acollit diferents activitats, des de projectes educatius i de recerca fins a propostesculturals o esdeveniments ocasionals. Muñoz va insistir que no cal pensar en un únic ús, sinó combinar-ne diversos peratreure públics diferents i donar més vida al conjunt.
També va recordar que, moltes vegades, el patrimoni que s’acaba salvant ésfruit de la reivindicació ciutadanai no pas d’una primera voluntat institucional. En aquest sentit, va lamentar que sovint les restes industrials es vegin com un problema o com ferralla, quan en realitatpoden ser un recurs per construir nous espais.
La demolició de la cintaja és una realitat, però Muñoz va defensar que encara cal intentar preservar els elements que quedin i evitar que desapareguin més peces dela història industrial de la ciutat. Perquè, com va venir a recordar durant la sessió, quan s’elimina un element del paisatge també s’esborra una part del relat que explica d’on venim.
Article original del Fet a Sant Feliu

L’alcadessa de Sant Feliu, Lourdes Borrell, no té en compte l’opinió dels experts i permet la demolició
Dimarts, 10 de novembre, a les 7 de la tarda, a l’Ateneu Santfeliuenc, la Coordinadora pel Patrimoni i el Paisatge (COPP) de Sant Feliu va organitzar una conferència amb el títol ‘Cinta transportadora. La demolició’. Va intervenir el professor de Geografia Urbana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc Muñoz, i va presentar l’acte la Maria Comellas.
Quan la conferència ja havia estat convocada es va produir la demolició. Maria Comellas va començar la seva intervenció recordant que al gener es van fer unes jornades amb la participació d’especialistes de primera categoria del món acadèmic i al febrer van comunicar a l’Ajuntament el resultat de les jornades i van demanar una entrevista amb el consistori.
La COPP va continuar fent diferents feines de divulgació i altres actuacions, com aconseguir informes tant de la Generalitatcom del MNACTEC de Terrassa que avalessin la importància dels elements esmentats per a la seva protecció com a BCIL (Bé Cultural d’Interès Cultural).
Però l’entrevista amb l’Ajuntament continua sense celebrar-se; finalmente, la intervenció de la Síndica de Greuges va fer que es concedís l’entrevista per a la setmana vinent. Però una setmana abans de l’entrevista s’ha pogut comprobar amb sorpresa que la propietat enderrocava la cinta amb la llicència atorgada per l’Ajuntament. El COPP ha decidit mantenir l’entrevista i continuar reivindicant la conservació del patrimoni social, industrial i arqueològic de l’entorn de la Sanson.
Exemples del món, del Carmel i del Besòs
El conferenciant, Francesc Múñoz, és professor de l’UAB on dirigeix un màster en Intervenció i Gestió de Paisatge i l’Observatori de la Urbanització. És especialista en la recuperació de paisatges i ho fa des del rigor i des d’un plantejament que no es basa només en la conservació d’elements antics com les esglésies romàniques sinó que també defensa que cal posar en valor els elements industrials que han perdut la seva funció per donar-los un nou ús.
Muñoz, com resta de les persones presents, va lamentar l’enderroc de la cinta però també va voler destacar que encara hi ha elements que val la pena de protegir i fins i tot que es podria donar un nou ús a la ferralla de la cinta. Va explicar nombrosos exemples internacionals i locals de protecció del patrimoni paisatgístic en un sentit ampli donant-li nous usos. Un d’ells és la bateria antiaèria del Carmel que va recuperar les antigues estructures però també els terres d’algunes de les barraques del Carmelque es van construir durant la postguerra. Un altre element que va destacar és el de les xemeneies de la tèrmica de Besòs construïda als anys 70 i que manté les xemeneies però donant nous usos al conjunt.
Muñoz va destacar que és una feina complexa convèncer els propietaris i les administracions que es pot donar un nou ús a aquests elements patrimonials, un nou ús, a més, que pot aportar una nova activitat econòmica.
Va proposar que el primer que s’hauria de fer és inventariar els elements que queden i que són interessants de protegir i a continuació estudiar quins nou usos es poden donar a aquest espai basant-se en les seves característiques i tenint en comte diferents experiències tant locals com internacionals.
