El barri del Progrés va viure diumenge, 7 de juny, un exercici de memòria i autoestima. L’obra teatral Si els carrers parlessin n’ha estat el detonant. Unes 450 persones es van concentrar a la plaça del Gas per assistir a l’estrena d’una peça que parla tant del passat com del present dels veïns d’aquest barri obrer i popular.
La peça teatral va estar marcada per la participació. Això significa que, des de la recerca per construir la història fins a elements com l’escenografia o el muntatge musical i sonor, tot es va fer gràcies a la col·laboració de persones i entitats arrelades al barri.
L’anècdota que dóna el tret de sortida a l’obra és la preparació d’una festa de benvinguda per a una família nova que ha d’arribar. Aquesta situació serveix per explicar que el Progrés es va crear i va créixer gràcies a l’acollida de milers de famílies que arribaven a Badalona buscant feina per viure. També mostra que aquestes famílies sempre van rebre el suport i la mà oberta dels veïns i veïnes “de tota la vida”.
Invocació a personatges il·lustres
Un altre element que contextualitza la història del barri és la invocació de persones que han contribuït a fer-lo com és ara. Es tracta de personatges que hi van viure i exercir, i que van transcendir al conjunt de Badalona, de Catalunya i d’Espanya.
Una de les persones recordades va ser Carme Claramunt, militant d’Estat Català i d’Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser la primera dona afusellada pel franquisme als murs del camp de la Bota. Claramunt va néixer a Roda de Barà i va viure al carrer del Mar, a Badalona. També es va recordar Joan Peiró, nascut a Barcelona, que va exercir gran part de la seva vida com a líder sindical de la CNT a Badalona, on vivia al carrer General Weyler. Peiró va ser ministre d’Indústria i també fou afusellat pel franquisme per negar-se a col·laborar amb el sindicat vertical. Així mateix, es van evocar llocs emblemàtics com el cinema Marquina, una de les desenes de sales que hi havia a Badalona durant el franquisme.
El mercat, element central
La continuïtat del mercat Torner va ser un element central de tota l’obra. Segons els participants, era un espai de socialització del barri, on homes i dones es trobaven no només per comprar queviures, sinó també per intercanviar informacions i experiències. Entre el públic hi havia algunes venedores que durant dècades havien venut fruita i verdura.
Tota l’obra va estar impregnada de valors com la solidaritat, l’ajuda mútua i la germanor. Idees que, en moments foscos com el franquisme, van servir perquè les persones del barri poguessin tirar endavant. També es van recordar moments de por i tensió, com els viscuts durant la guerra civil als carrers del voltant de la plaça del Gas. Els veïns patien per si un bombardeig arribava als grans dipòsits on s’emmagatzemava el gas ciutat.
Finalment, tots els actors van improvisar una petita festa per donar la benvinguda a una família de nouvinguts. Una acollida, es va dir, com la que durant dècades s’ha fet a milers d’altres famílies que s’han integrat amb harmonia al barri obrer i popular del Progrés.
Contrapunt solidari a Albiol
El projecte s’ha concebut com una acció comunitària en què participen la majoria d’entitats vives del barri. Hi ha col·laborat, en primera línia, l’Associació de Veïns, així com el grup teatral La Calatea, Art en Acció i La Simbiòtica (responsable de l’escenografia). També s’ha comptat amb la participació de l’entitat i revista cultural Sapsque, l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord i els joves del Badiu Jove, entre d’altres.
Durant l’acte no es va esmentar en cap moment l’actualitat política de Badalona, marcada per l’activitat de l’alcalde Albiol contra els nouvinguts sense recursos i pel seu boicot a donar suport a menjadors públics o refugi davant d’emergències. Tot i això, el context de l’obra va mostrar un clar contrapunt solidari.
