El risc d’inundació obliga els promotors del projecte d’urbanització massiva de les Tres Xemeneies a adoptar mesures per evitar sinistres greus. Així, s’eleven les cotes de les zones residencials. També es limiten els usos dels baixos i es milloren mecanismes de drenatge. A més les empreses impulsores afirmen que es construiran grans col·lectors i s’habilitaran vies d’evacuació, encara que no s’ha fet pública cap valoració d’aquestes obres.
El projecte urbanístic de les Tres Xemeneies, a la desembocadura del Besòs, continua avançant malgrat les advertències sobre el risc d’inundació de l’àmbit i l’oposició de col·lectius veïnals i ecologistes. La Generalitat manté la seva aposta per transformar aquest espai situat entre Sant Adrià de Besòs i Badalona en un nou barri amb 1.783 habitatges, equipaments i activitat econòmica.
El Pla director urbanístic (PDU) de les Tres Xemeneies, aprovat definitivament el març de 2023, preveu la construcció de 1.069 habitatges lliures i 714 de protegits. El planejament també incorpora la transformació de les antigues instal·lacions industrials en un nou pol d’activitat audiovisual, digital i tecnològica, vinculat al projecte Catalunya Media City.
La ubicació del futur barri, en un espai directament relacionat amb la desembocadura del Besòs, planteja interrogants sobre la seguretat de les futures edificacions i la capacitat del territori per absorbir episodis meteorològics extrems.
Mesures complexes
Les dimensions de les infraestructures necessàries donen una idea de la complexitat de l’operació. L’estudi d’inundabilitat actualitzat del sector de les Tres Xemeneies redactat per TYPSA al novembre del 2025 analitza escenaris de crescudes extraordinàries del Besòs i les mesures necessàries per protegir el futur barri. També s’ha plantejat incrementar notablement la capacitat d’evacuació de les conduccions d’aigua per fer front a possibles avingudes extraordinàries.
Un dels punts especialment delicats és l’entorn del pont ferroviari de Rodalies sobre el Besòs, que pot condicionar el pas de l’aigua en situacions de grans crescudes.
Aquestes actuacions poden reduir determinats riscos, però no eliminen la possibilitat que el sector pateixi inundacions. A més, el debat no es limita a les crescudes fluvials: la proximitat del mar obliga a considerar també els temporals marítims, l’augment del nivell del Mediterrani i la intensificació dels episodis de pluges torrencials.
La qüestió clau: què passa si coincideixen els dos fenòmens?
No hi ha cap estudi que analitzi conjuntament aquests dos factors. Per una banda una crescuda extraordinària del Besòs: l’aigua baixa amb força cap a la desembocadura i pot trobar dificultats per evacuar-se, i per l’altra un temporal marítim: les onades i la pujada temporal del nivell del mar dificulten la sortida de l’aigua del riu.
Davant l’avanç del planejament, els col·lectius veïnals i ecologistes mantenen la seva oposició a la construcció del nou barri. La plataforma Entesa per a un Gran Parc Litoral al Besòs i Ecologistes en Acció defensen que aquest espai hauria de tenir una funció ambiental i de protecció del litoral, en lloc de convertir-se en un nou sector residencial.
La seva proposta passa per recuperar l’àmbit com un gran parc litoral, preservar els espais naturals i mantenir una zona capaç d’absorbir l’aigua en cas d’avingudes. Consideren que construir habitatges en un terreny amb aquestes característiques pot incrementar l’exposició de la població als riscos climàtics futurs.
Així mateix s’ha presentat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que qüestiona la legalitat del planejament i en demana la nul·litat. Entre els arguments hi ha les objeccions relacionades amb la normativa d’inundabilitat.
La urbanització continua avançant
Malgrat les controvèrsies, el projecte ha continuat superant tràmits administratius. El juny de 2026 es va anunciar l’aprovació inicial dels projectes d’urbanització i reparcel·lació, amb unes actuacions valorades en prop de 100 milions d’euros, sense IVA. La previsió anunciada situava l’inici de les obres d’urbanització en el tercer trimestre de 2027.
La promoció d’habitatge protegit i la creació d’un nou pol econòmic són alguns dels arguments amb què es defensa l’operació. Però aquests objectius obren una pregunta de fons: fins a quin punt justifiquen urbanitzar un espai on les pròpies administracions han d’estudiar i preveure mesures extraordinàries per protegir-lo de les inundacions?
Qui assumirà les conseqüències si les previsions fallen?
El debat sobre les Tres Xemeneies va més enllà de la discussió urbanística. També afecta la planificació del territori i la responsabilitat de les administracions davant els riscos climàtics.
Les solucions tècniques poden reduir l’exposició, però cal saber què passarà si una crescuda supera les previsions, si els sistemes de drenatge no tenen prou capacitat o si les vies d’evacuació queden compromeses. També cal aclarir quines garanties tindran els futurs residents davant d’uns riscos que poden evolucionar al llarg de les pròximes dècades.
Estem en un context en què els episodis de pluges torrencials i els temporals marítims obliguen a repensar la manera com es construeix a primera línia de costa.
Les Tres Xemeneies simbolitzen, en aquest sentit, dues visions diferents del futur del litoral del Besòs: d’una banda, la transformació urbanística amb habitatge i activitat econòmica; de l’altra, la recuperació ambiental d’un espai que pot tenir una funció essencial en la protecció del territori.
La Generalitat manté el calendari per tirar endavant el projecte però la pregunta que queda oberta és si, davant d’un risc d’inundació conegut, la prioritat hauria de ser adaptar el terreny per poder-hi construir o preservar-lo perquè pugui actuar com a espai natural de protecció de la desembocadura del Besòs.
