L’Olga es va suïcidar el 7 de setembre i, fins ahir diumenge 20 no va poder ser enterrada. Han estat dues setmanes dures per la família i les persones que l’han estimat. Avui, la Mar i la Desi, amigues molt properes a la família, han substituït la filla gran de l’Olga, que encara no ha estat capaç d’afrontar la roda de premsa, acompanyades d’en Pau, del Sindicat d’Habitatge i de Khristian, de l’associació veïnal Som Santa Eulàlia.
En el comunicat que han llegit s’explica que: “L’Olga va passar tota la seva vida al barri de Santa Eulàlia, on va estudiar, va treballar, va lluitar, va estimar i on va tindre també les seves dues filles. Un barri que avui la troba a faltar.
Era sòcia de l’Associació de Veïns i Veïnes Som Santa Eulàlia i va ser membre de la Junta Directiva durant alguns anys. També havia militat a Esquerra Republicana i va participar activament en l’organització de l’1 d’Octubre de 2017 a través del CDR del barri de Santa Eulàlia.
Els darrers anys, va militar al Sindicat d’Habitatge de L’Hospitalet. L’Olga era una persona compromesa i va dedicar bona part de la seva vida a organitzar-se políticament, defensar drets i lluitar pel seu barri i la seva gent.
El dia que la van desnonar, a casa seva també hi vivia una altra companya del Sindicat amb un fill menor d’edat. L’Olga les havia acollit temporalment després d’haver estat desnonades”.
El comunicat conjunt afegeix: “Com milers de famílies de classe treballadora, l’Olga va comprar un pis fa 20 anys a través d’una hipoteca amb el Banc de Sabadell. Després de separar-se es va quedar sense feina amb dues filles menors a càrrec. Separada i sense percebre la manutenció de les filles, no va poder fer front al pagament de la hipoteca del seu pis al carrer Comerç, al barri de Santa Eulàlia de L’Hospitalet de Llobregat.
L’Olga va acordar amb el Sabadell una dació en pagament. Fórmula que van promoure el mateix sistema bancari i les administracions com a suposada solució als problemes de la crisi hipotecària, regalant milers de pisos a les entitats bancàries a canvi de lloguers socials que després s’acabarien incomplint.
Aquest lloguer social es va mantenir fins que el seu pis va ser comprat pel fons voltor PromontoriaColiseum Real Estate, fons on el Banc de Sabadell té una participació important. El fons va tallar el lloguer social i aquí va començar la roda judicial que acabaria amb el seu desnonament, el 15 d’abril de 2026.”
Expliquen també que: “La nit prèvia al desnonament, l’Olga va ser ingressada —i donada d’alta— a urgències psiquiàtriques de l’Hospital de Bellvitge, després d’amenaçar amb treure’s la vida.
El seu advocat va aportar aquesta prova als jutjats per tal de suspendre’l, però el jutge s’hi va negar. És més, va obrir un expedient a l’advocat al·legant que la petició de suspensió del desnonament pel seu fràgil estat de salut no estava prou acreditada.
Un cop executat el desnonament, l’Olga i la seva filla petita —menor d’edat— van anar a viure a casa d’una veïna del barri i companya del Sindicat que les va acollir a casa seva per tal de refer-se del cop. La solidaritat de classe li va proporcionar un sostre. Les institucions no li van garantir mai res de res”
La roda de premsa ha comptat amb el suport de diverses entitats com el sindicat CGT, Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet, el Sindicat de Llogateres, el grups municipal dels Comuns i d’ERC, així com de diverses veïnes .
Els convocants han volgut denunciar la inacció de les administracions públiques que han col·laborat en fer possible aquesta situació. Des del Govern de l’Estat i des de la Generalitat no han estat capaços de promoure una política d’habitatge que fes impossible aquests fets i que garantís efectivament el dret a un habitatge digne per tothom. Els poders públics ni tant sols han volgut forçar als grans tenidors a complir amb les seves obligacions.
Tampoc des de l’anomenat poder judicial s’ha atès a les necessitats de persones vulnerables com l’Olga i les seves filles, ni tant sols atenent als informes mèdics. L’ajuntament de l’Hospitalet, com ha explicar el representant del Sindicat d’Habitatge, “sabia perfectament quina era la situació de l’Olga i les seves filles i no van moure ni un dit”; de fet, el dia del desnonament cap representant de l’ajuntament ni dels Serveis Socials va ser-hi present.
Les entitats convocants reivindiquen aquestes exigències: “1. Investigació de l’actuació de les administracions. Que s’investigui la cadena d’actuacions i omissions de totes les administracions implicades que van conduir a la mort de l’Olga.
2. Responsabilitats polítiques. Que es donin explicacions públiques per part dels responsables polítics i es depurin responsabilitats.
3. Intervenció en casos d’extrema vulnerabilitat. Que es revisin el protocols d’actuació tant a jutjats, com a serveis socials, com a la sanitat pública davant casos d’extrema vulnerabilitat, en especial en situacions de greu deteriorament de la salut mental o risc de suïcidi.
4. Cap desnonament sense alternativa. Que s’aturin efectivament tots els desnonaments, especialment aquells que impliquin persones vulnerables sense alternativa habitacional.
5. Alternatives habitacionals estables. Implementació urgent d’habitatge públic suficient, com a mínim, per donar resposta a les situacions d’emergència habitacional. Dos nits a un alberg municipal, no són una alternativa habitacional”
Finalment, la roda de premsa ha acabat amb la crida a “un acte d’homenatge i protesta el proper dia 3 d’Octubre a les 19h a la Plaça Pius XII del barri de Santa Eulàlia i convidem a totes les organitzacions del país a acompanyar-nos en aquests moments tan durs i a convertir aquesta mort en un clam per dir que: Ja n’hi ha prou!. Prou desnonaments! Prou al negoci de l’habitatge!”
L’Olga va participar fa dos anys, el 16/02/2024, a una comissió d’estudi del Parlament de Catalunya sobre la salut mental i les addiccions, on va poder parlar, emocionada, un parell de minuts. Aquí teniu l’enllaç: https://youtu.be/q3veWCKIkh4?si=d0AXMjAElfb5glx1
