Una recollida de signatures per part dels Comuns, una moció de la CUP i una nova petició de l’alcalde, Josep Maria Vallès (Junts), perquè Collserola es reobri a la ciutadania. Amb aquest ordre, el curs ha començat amb peticions d’una flexibilització de les restriccions d’accés al medi natural aplicades deu mesos enrere arran del brot de pesta porcina africana (PPA) detectat a Bellaterra. Són unes reclamacions que arriben després que el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig (PSC), hagi anunciat que les restriccions s’allargaran com a mínim un trimestre.
“Tal com s’apliquen les restriccions, haurien de passar moltes setmanes sense detectar cap positiu”
Els moviments polítics acompanyen un qüestionament ciutadà creixent, que va prendre forma de marxa pel massís al juny i que ara segueix amb comunicats i pressió a les institucions com el Parc Natural de Collserola i la Generalitat. “El consell consultiu no ens dona gaires esperances perquè, tal com s’apliquen les restriccions, haurien de passar moltes setmanes sense detectar cap positiu”, argumenta Oleguer Farràs, membre de la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, que ha publicat diversos comunicats oposant-se a l’estratègia d’exterminar els porcs senglars, “les restriccions són una barbaritat, més ara que s’ha demostrat que el virus no és tan letal com deien”.
Entitats com la seva, que forma part de la plataforma SOS Senglars, expliquen que es detecten senglars contagiats que no moren i també d’altres que han estat en contacte amb contagiats però no han desenvolupat la malaltia. “Sembla, per tant, que pretenen que no entri la gent perquè puguin seguir disparant”, planteja Farràs.
Per demanar canvis, prop de 100 persones es van concentrar el 9 de setembre davant de la porta del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat. Responien a la crida de SOS Senglars, que agrupa 39 entitats que s’oposen a la gestió letal de la crisi. Diversos integrants de la plataforma es van reunir amb els representants del Departament per demanar que la gestió es basi en la bioseguretat, la detecció precoç de la malaltia i la localització i retirada de cadàvers infectats.
“La Generalitat ha decidit exterminar el senglar a Collserola per a preservar la indústria porcina, prioritzant així els interessos particulars d’un sector que tan sols representa l’1% del PIB de Catalunya, i que destina a exportació entre el 55 i el 60% de la seva producció, sense aportar cap benefici a l’interès general”, argumenten en un comunicat, en què també defensen que el senglar juga un paper ecosistèmic rellevant, “però en canvi, sí és interès general el dret a gaudir d’un ecosistema sense desequilibris provocats intencionadament, i el dret a un medi ambient preservat, que ha de ser una prioritat en el context actual”.
Maria José Mata, advocada especialitzada en drets dels animals, participa de SOS Senglars amb l’entitat Intercids i va ser a la reunió del dia 9 en què van demanar un canvi de gestió. “L’observació passiva de l’evolució de la malaltia que marquen les directrius europees no s’ha respectat i en menys d’un mes ja estaven matant”, argumenta, tot dient que s’haurien de fer sacrificis només dels animals que es troben en una situació límit, “ens han arribat vídeos en què es veu que maten animals amb mitjans esgarrifosos com deixar-los malferits després d’un tret, cops de peu contra les cries o deixar-los agonitzar quan moren per la malaltia”.
Malgrat les crítiques, l’advocada agraeix la predisposició del Departament, obert a facilitar més informació i rebre propostes. “Ens hem emplaçat a tenir un tracte successiu, amb una propera reunió d’aquí un mes o mes i mig”, explica, tot defensant que aconseguir una millor gestió de la crisi podrà evitar mesures dràstiques en epidèmies que afectin altres espècies, “no fan autocrítica però deixen la porta oberta a donar informació i rebre propostes”. Per a Mata, l’argument econòmic no sosté les mesures preses alhora que s’obvia la “genètica única dels senglars de Collserola”. De tot plegat en parlarà al VeganFest que se celebra aquest cap de setmana a Terrassa, un espai on també buscaran més suports a una recollida de signatures de suport al manifest impulsat per 39 entitats i 15 personalitats universitàries; ara amb més de 6.500 adhesions.
“Aquesta és una soca menys virulenta perquè és com la que s’utilitza en la investigació”
També Carles Conejero, veterinari d’Atrovet Solutions, una empresa especialitzada en la gestió de la fauna conflictiva que ha participat en captures de senglar durant la crisi de la PPA, qüestiona les mesures aplicades fins el moment. “Aquesta és una soca menys virulenta perquè és com la que s’utilitza en la investigació”, argumenta, “el problema de fons és econòmic”.
La Radiografia del sector porcí a Catalunya, de l’Observatori agroalimentari, rural i ambiental de la Generalitat, quantifica en 2.258,39 milions d’euros la generació econòmica del sector, gairebé un 0,7% del Producte Interior Brut (PIB) català. Des de l’inici de la crisi, l’estratègia política s’ha basat en evitar que la PPA arribi a les granges. El passat 1 de setembre, la portaveu del govern català, Sílvia Paneque (PSC), va anunciar un paquet de mesures de suport econòmic a les empreses i activitats afectades, entre d’altres, als escorxadors de porcí afectats per la regionalització de les restriccions i a explotacions afectades per la limitació de moviments. El paquet també inclou ajuts a empreses d’altres sectors ubicades a municipis d’alt risc, com Sant Cugat.
El paper de la caça, en qüestió
“El virus encara no s’ha expandit per tot el país així que potser la capacitat de propagació no és tan gran”, argumenta Conejero, que recorda que moltes persones s’han saltat les restriccions, “la Generalitat tampoc ens ha fet cap retorn dels treballs de gestió de fauna que diverses empreses vam fer fins a l’agost”. Per a ell, deixar la gestió de la crisi en mans dels caçadors és un error però no perquè la caça no pugui ser una solució: “Ells ho fan per oci i, per tant, no podem garantir que tinguin una mirada professional. Potser no cacen alguns exemplars i potser en cacen d’altres, com mascles adults, que no representen un problema. Amb una caça professionalitzada, una figura que no existeix, s’hauria de prioritzar la captura de femelles de primer any. Les femelles velles i els de mascles no tenen tanta capacitat de reproducció”.
És una de les tensions amb les entitats animalistes, que recorden que la caça provoca que els animals que no són caçats fugin, el que podria propagar més la malaltia. A més, explica Mata, tot sovint esdevé ineficient perquè, després de períodes de caça, les femelles pareixen més cries. “Hi ha sectors que volen que la caça sigui una mena de servei a prestar a la Generalitat però això tampoc resol el problema”, argumenta l’advocada, que defensa el control de la fertilitat mitjançant la immunocontracepció, la prova pilot de la qual va tenir resultats positius especialment a Matadepera en un projecte en què també va participar Sant Cugat.
Des del novembre s’han caçat 11.676 senglars a la zona infectada, segons la Generalitat
La darrera actualització del govern, del dia 10, és que durant la darrera setmana s’havien capturat 534 exemplars dins de la zona restringida (amb la zona d’alt risc entre Collserola i Sant Llorenç), arribant als 11.676 en total des del novembre. S’havien analitzat 502 mostres, amb dues positives, un 0,40% del total. Des del novembre s’han analitzat 12.277 senglars, amb 386 casos positius (3,14%). Només durant dues setmanes d’agost no es va detectar cap positiu, el que obria la porta a una flexibilització que mai s’ha arribat a donar després que a la darrera setmana d’agost es detectessin cinc casos nous. Mentre creix la pressió per reobrir el medi natural, el govern sosté que les xifres actuals i la contenció del brot dins i al voltant de Collserola és possible gràcies a les mesures preses.
Les peticions polítiques
A principis de mes, En Comú Podem va anunciar l’inici d’una recollida de signatures en línia –de moment, amb prop de 600 suports– per reclamar una reobertura “segura, parcial i progressiva” de Collserola. Concretament, demanen a la Generalitat un calendari de revisió de les restriccions, un pla de reobertura avalat per experts, la definició de camins prioritaris en la reobertura, que Sant Cugat sigui un municipi prioritari per a la reobertura i que informi amb claredat sobre les restriccions vigents, els criteris tècnics i els passos a seguir per reobrir.
En la petició, En Comú Podem posa l’accent en el valor de l’entorn natural per a la salut, el lleure, l’esport, la natura i la vida quotidiana. Recorden que la pròpia Generalitat ha plantejat la possibilitat de flexibilitzar les restriccions “si l’evolució de la situació i els criteris dels experts ho permeten”, motiu pel qual insten a posar les bases de la reobertura. En un comunicat, el portaveu del grup municipal, Ramon Gutiérrez, recorda que hi ha moltes persones i entitats afectades.
És el cas del Club Muntanyenc, que ha vist fortament limitada la seva activitat. “Hi ha socis que ho deixen i també deixem d’ingressar el preu simbòlic de la majoria de les activitats”, explicava el president de l’entitat, Jaume Llugany, a aquest mitjà, quan tot just es complia mig any de restriccions. “La informació és poc transparent i entenc el descontent dels animalistes si es fan batudes però tampoc sembla que se’n facin o que siguin prou eficients”, afegia Jaume Cifuentes, vocal de la junta de l’entitat, tot qualificant la pesta porcina de “nova pandèmia però només per al Club Muntanyenc”, fent un paral·lelisme amb les restriccions de la Covid-19 que també van posar fre a l’activitat de l’entitat.
La reobertura es debatrà al Ple municipal amb una moció de la CUP
Poques hores després que En Comú Podem anunciés la recollida de signatures, la CUP va anunciar la presentació d’una moció, que es debatrà al Ple del 25 de setembre, per demanar la reobertura del massís. També destaquen el valor ecològic, de lleure i de salut per a la ciutadania. Demanen mesures “proporcionades, revisables i basades en dades públiques, evitant que una restricció temporal es converteixi en una situació indefinida sense objectius ni calendari clar de sortida”. Ho concreten amb la petició d’un pla de reobertura, un estudi immediat d’alternatives menys restrictives i una taula de seguiment i concertació de la reobertura amb col·lectius, administracions i organismes implicats.
Després de les peticions dels dos partits i de les declaracions d’Ordeig anunciant l’allargament de les restriccions, l’alcalde ha insistit en la petició de reobertura que ja va fer al maig amb una carta dirigida al conseller. En un comunicat, Vallès evidencia que hi ha moltes persones que se salten les restriccions. També ha recordat la polèmica de l’autorització d’enregistrament d’una pel·lícula a l’antic golf de Can Sant Joan, un rodatge que es va aturar fins que l’empresa va complir el tancament perimetral exigit per la Generalitat.
“Cal tenir en compte que entre setmana a Sant Cugat entraven 5.000 persones diàriament a Collserola i al cap de setmana, per lògica, moltíssimes més”, planteja el batlle, que insisteix en l’escrit que va enviar a Ordeig per demanar “espais segurs per a la ciutadania, per als qui van a passejar, a córrer o a fer esport”. Vallès també sol·licita la reobertura del bosc de Volpelleres per no tenir una connexió directa amb Collserola, malgrat que sí que forma part de la via verda que connecta el parc natural amb Sant Llorenç a través de la serra de Galliners.
