La transformació de la metròpoli de Barcelona, en els darrers 15 anys, mostra avenços destacables en sostenibilitat. D’una banda, s’ha produït una davallada de la contaminació atmosfèrica (de l’NO2 i PM10), en part per millores tecnològiques del transport. També s’ha reduït el consum d’aigua i la generació de residus i, en l’àmbit de la mobilitat, els desplaçaments en modes actius i transport públic són majoritaris alhora que la descarbonització del sector del taxi ja és una realitat i les dels serveis de busos avancen a bon ritme.
Són alguns dels indicadors de L’AMB en Xifres 2026. La metròpoli en 100 indicadors, publicació anual que elabora l’Institut Metròpoli amb el suport de l’AMB. Analitza els principals fenòmens i dinàmiques de les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona i com impacten les polítiques que s’hi duen a terme.
La publicació actualitza i dona continuïtat a la sèrie iniciada el 2012, construint una perspectiva evolutiva. Així ho destaca la nota de prensa conjunta del institut i de l’AMB lliurada ahir amb la presentació del treball. Aquest anuari de dades es pot consultar sempre des de la web d’aquest diari.
Transformació en l’àmbit de la sostenibilitat
La contaminació atmosfèrica ha baixat un 37% pel NO2 i un 13% per les partícules en suspensió PM10 en els darrers 10 anys, principalment degut per la modernització del parc automòbil. Recentment, hem arribat sota el llindar legal nacional, però encara queda baixar per l’objectiu al 2030.
Altres polítiques dutes a terme, en aquest àmbit, han fet que la generació de residus per habitant hagi baixat un 18% en els últims 20 anys, amb un increment de la recollida selectiva des del 20% al 40% dels residus totals, si bé, encara per sota de la mitjana de Catalunya (56%).
També ha disminuït un 25% el consum d’aigua, mentre que l’ús de fonts alternatives a l’abastament d’aigua dels rius Ter i Llobregat, com l’aigua subterrània, dessalada i regenerada que han pujat força, sobretot durant la sequera. Tot i les millores, existeixen encara diferències importants entre municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, en el consum de recursos i impactes ambientals, explicades per factors socioeconòmics i urbans.
Transformació en l’àmbit de la mobilitat
El 75,4% dels desplaçaments a la metròpoli de Barcelona es fan en modes actius o en transport públic. Tot i que aquesta xifra és similar a la registrada en el període 2011-2013, entre els anys 2015 i 2018 el pes conjunt de la mobilitat activa i del transport públic se situava al voltant del 72%.
Entre altres mesures que han implicat aquest camí cap a una mobilitat més sostenible, hi ha la consolidació de l’autobús metropolità de gestió indirecta de l’AMB, que arriba als 129,9 milions de viatges anuals, davant dels 75,2 milions l’any 2011.
Pel que fa a la bicicleta, s’enforteix la seva presència a l’agenda de les polítiques metropolitanes de mobilitat sostenible, tot i que el canvi d’hàbits és excessivament lent. Actualment, representa el 2,1% dels desplaçaments en dia feiner a la metròpoli.
La descarbonització avança molt positivament a les flotes de transport públic i al sector del taxi (només el 15% dels taxis son dièsel). Pel que fa al parc vehicular, les matriculacions de vehicles nets segueix a bon ritme, però la descarbonització del conjunt del parc de vehicles és encara feble.
Transformació en l’àmbit demogràfic i social
En aquest període, la metròpoli de Barcelona ha reduït el seu pes poblacional en relació al conjunt de Catalunya i s’ha envellit amb certa intensitat. Actualment, la població de 65 anys i més conforma l’any 2025 un 20% del conjunt de la metropolitana i, sumada a la població jove, és la que presenta uns índexs de soledat majors. Un dels principals elements transformadors de la població ha estat la diversitat. Avui, un 21,3% de la població metropolitana té nacionalitat estrangera, 32,4% més que fa 15 anys.
Aquesta transformació planteja també reptes importants, com ara la discriminació: ara, un 15% de la població metropolitana declara haver estat discriminada en algun moment, i l’origen s’erigeix en un dels eixos rellevants d’aquesta discriminació.
Pel que fa a les desigualtats, també és una societat menys desigual. L’índex de Gini se situa en el 29,5%, el percentatge més baix, des del 2006.
Transformació en l’àmbit de l’habitatge
Al llarg dels darrers anys, l’hegemonia de la propietat de l’habitatge ha donat pas a l’auge del lloguer. Des de la Gran Recessió, els contractes de lloguer s’han disparat molt per sobre de les compravendes a l’àmbit de l’AMB, una tendència que ha començat a corregir-se els darrers anys. Respecte del 2024, els contractes de lloguer han caigut un 8%, mentre que les operacions de compravenda s’han incrementat un 6%.
Tot i aquesta correcció recent, la preponderància del lloguer durant aquests anys suposa canvis i ruptures en el teixit veïnal, i és un dels factors que dificulta l’establiment de vincles i convivència. Les persones que viuen en habitatges de propietat declaren amb més freqüència relacions veïnals habituals que les que viuen de lloguer: el 18,3% de les que viuen en propietat es fan favors, davant només el 12,2% de les de lloguer, amb menys ajuda mútua.
Transformació en l’àmbit de l’activitat i l’ocupació
El PIB i el PIB per càpita als municipis de l’AMB recupera la tendència creixent interrompuda per la crisi de la covid-19.
L’ocupació als municipis de l’AMB (1,94 milions) també mostra una clara tendència al creixement amb un pes creixent de les activitats de serveis. De fet, el sector serveis és clarament el motor principal de l’ocupació a l’AMB l’any 2025 (86,8% del total), seguit de la indústria (8,4%), la construcció (4,8%).
El 2025, els contractes temporals continuen disminuint, mentre que els indefinits, tot i situar-se lleugerament per sota dels registrats el 2024, es mantenen clarament per sobre dels valors previs a la reforma laboral del 2022. El pes dels contractes temporals sobre el total se situa en el 57,4% (amb anterioritat se situaven per sobre el 80%). Dels 516.570 contractes indefinits registrats el 2025, els homes (276.908) n’han signat més que les dones (239.662), un patró que es repeteix al llarg del període 2016-2025. En canvi, dels 695.712 contractes temporals, les dones (373.608) n’han signat més que els homes (322.104).
L’AMB en Xifres. La metròpoli en 100 indicadors
Aquesta publicació, elaborada per l’Institut Metròpoli, amb el suport de l’AMB, és una plataforma sòlida i àgil de 100 indicadors metropolitans, vertebrats en vuit dimensions temàtiques cabdals: demografia, desigualtats, habitatge, economia, mobilitat, convivència i seguretat urbana, sostenibilitat i governança. I no és una fotografia fixa, sinó que mostra l’evolució dels nostres municipis, des que tenim dades de cadascun d’aquests temes, per veure com estem creixent i canviant, en tots aquests àmbits.
En les seves pàgines podem trobar, doncs, indicador a indicador, les dades de cadascun dels municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. Es tracta d’una finestra única de coneixement del nostre territori més proper, elaborada a partir de registres oficials, però també fetes a partir d’enquestes, d’allò que ens han explicat les persones que viuen, treballen i es mouen en el territori metropolità.
Podeu consultar la publicació completa L’AMB en Xifres 2026. La metròpoli en 100 indicadors
