La participació ciutadana en els processos urbanístics va protagonitzar dimarts al vespre la tercera, i última, sessió del cicle de tertúlies impulsat per Fet a Sant Feliu, una trobada que va omplir l’Ateneu Santfeliuenc de veïns i veïnes amb ganes de reflexionar sobre qui decideix la ciutat que volem i quin paper hi ha de tenir la ciutadania en un moment de grans transformacions urbanes. Sota el títol “Participació, urbanisme i model de ciutat. Qui decideix la ciutat que volem?”, la sessió va reunir l’arquitecta i urbanista Marina Casals Tres i l’arquitecte Andrés Martínez de la Riva, en una conversa moderada per Núria Feijoó, membre d’APEU.
El debat arribava en un moment especialment rellevant per a Sant Feliu, immersa en processos com el soterrament de les vies, la redefinició d’espais centrals i la planificació de nous equipaments, que situen la participació ciutadana al centre de l’agenda local.
Des del primer moment, els ponents van coincidir que l’urbanisme no pot entendre’s només des d’una mirada tècnica. Per a Casals, la participació és, abans que res, “formar part” d’allò que afecta la vida quotidiana. “Quan es parla d’espai públic, la ciutadania vol sentir que és escoltada, valorada i que pot aportar la seva experiència”, va afirmar. Segons ella, l’expertesa del dia a dia és un coneixement imprescindible que sovint escapa als equips tècnics.
Martínez de la Riva va recordar que la legislació urbanística catalana ja obliga a incorporar processos participatius. A la vegada, va descriure un ventall que va des dels processos simbòlics fins als veritablement col·laboratius, on administració i ciutadania comparteixen la construcció de les propostes. “La participació té sentit perquè garanteix un dret i perquè permet incorporar la mirada ciutadana als projectes tècnics”, va defensar.
Els dos experts van coincidir també que els processos participatius tenen un valor que va més enllà del resultat final: generen comunitat. Martínez de la Riva va subratllar que, en un moment en què cada vegada hi ha menys espais de trobada, la participació pot esdevenir un lloc on persones amb interessos compartits es coneixen, creen xarxa i desenvolupen una mirada més col·lectiva sobre la ciutat.
Casals va insistir que la participació només té sentit quan és útil i rellevant. “No podem fer perdre el temps a la gent”, va dir amb contundència. Per a ella, els processos participatius han d’oferir marge real de debat i no poden utilitzar-se per legitimar decisions ja preses ni per gestionar conflictes enquistats. “Si no hi ha voluntat política d’escoltar, no té sentit obrir un procés participatiu”, va remarcar.
Un dels reptes centrals del debat va ser com implicar sectorsde població que habitualment queden fora d’aquests processos. Martínez de la Riva va explicar experiències impulsades des de la cooperativa Raons, com tallers amb escoles, consells d’infants o pressupostos participatius inclusius dirigits a col·lectius vulnerables. “La participació requereix recursos i voluntat. No és fàcil arribar a tothom, però sí que podem ampliar les veus que hi participen”, va assenyalar. Casals va posar l’accent en la diversitat més que en la quantitat: “Abans es buscava omplir sales; ara es busca representativitat”. També va reivindicar la necessitat de sortir al carrer: “La millor manera és anar a les places i als espais públics. Quan la gent et veu, és molt més fàcil arribar a persones que no participarien en una reunió formal”.
Aportacions ciutadanes sense resposta
El debat amb el públic va evidenciar una preocupació recurrent: la sensació que moltes aportacions ciutadanes no obtenen resposta. Diversos assistents van expressar el seu desànim davant la manca de retorn després de presentar propostes o suggeriments. Davant d’això, Martínez de la Riva va recordar que la normativa obliga les administracions a donar resposta i a explicar què s’ha fet amb les aportacions rebudes. “No sempre es pot acceptar una proposta, però sí que s’ha de respondre i explicar el perquè”, va defensar. També es va parlar de la necessitat de reforçar els espais de comunicació entre ciutadania i administració, especialment en un moment de transformació urbana tan intens com el que viu Sant Feliu.
En la recta final, els ponents van reivindicar la participació com una eina fonamental per a la qualitat democràtica. “Una ciutat sempre serà millor amb participació que sense”, va afirmar Martínez de la Riva. Casals va recordar que participar no implica necessàriament que les propostes siguin acceptades: “Participar no vol dir que ens facin cas sempre. Però fins i tot el desacord té valor. El més important és crear espais per parlar, debatre i trobar-nos”.
La sessió va tancar així el cicle de tertúlies de Fet a Sant Feliu, que continuarà explorant des del mitjà els reptes i les oportunitats de la participació ciutadana en una ciutat que es transforma i que necessita, més que mai, espais per pensar-se col·lectivament.
Article original del Fet a Sant Feliu
La primera tertúlia
Més enllà del vot. Què és (i què no és) la participació ciutadana
