A punt de commemorar aquest proper 1 de juny l’acte anual d’homenatge als deportats del Baix Llobregat al Parc de la Torreblanca, organitzat per la Xarxa de Memòria Democràtica comarcal, amb la participació enguany dels alumnes de l’Institut de La Mallola d’Esplugues, volem fer-nos ressò d’una important notícia en relació al conjunt de l’exili republicà de 1939 i la reconstitució del seu perible.
Evocar abans, que l’any passat, en l’ocasió especial que va ser el 80 aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen el 5 de maig de 1945, una representació del Centre d’Estudis Comarcals (CECBLl) érem a Mauthausen per homenatjar in situ el centenar de deportats del Baix Llobregat, majoritàriament internats en aquest camp i i als camps satèl·lits, amb la col·locació d’una placa al crematori de Gusen, on foren assassinats la majoria d’ells. Una materialització i una experiència que té el poder de transportar-nos allà i evocar a discreció l’homenatge encara que no hi siguem físicament presents.
Si aquell viatge-homenatge era sobretot la culminació de la recerca col·lectiva Exili i deportació al Baix Llobregat, aquest passat 30 de març saltava a la premsa francesa una esperada notícia per als historiadors i memorialistes, en general, i per als descendents de l’exili republicà de 1939, que ha impactat la nostra recerca: l’ Oficina Francesa per la Protecció dels Refugiats i Apàtrides (OFPRA) havia acomplert la posada en línia d’una part de l’arxiu dels refugiats catalans i espanyols que custodia, l’anomenat Fichier Espagnol.
Es tracta de la digitalització del conjunt de fitxes individuals dels refugiats registrats a l’OCRE (Oficina Central de Protecció als Refugiats Espanyols; després OFPRA) entre 1945 i els anys 80, per haver sol·licitat l’estatut de refugiat polític que França va atorgar finalment als exiliats de la Guerra Civil que encara romanien a França després de la Segona Guerra Mundial. Així com també als nous exiliats que anaren arribant a França amb posterioritat a 1939, perseguits per la dictadura implantada a l’Estat espanyol, o per reagrupament familiar, o be per ambdues raons.
Uns refugiats (els de la retirada) que fins aleshores havien passat per tota mena de situacions i calamitats, majoritàriament en situació d’internament, control administratiu i policial, amb tot el que de tràgic va afegir l’ocupació alemanya de França per part del regim nazi, l’empresonament del centenar de deportats que homenatgem.
La solució d’estatut jurídic que es plantejà a França per als republicans fou pràcticament la de l’anomenat estatut Nansen (aplicat als desplaçats de la Primera Guerra Mundial), ampliat a les disposicions de la Convenció de Ginebra de 28 d’octubre de 1933, i fou l’OCRE (després l’OFPRA) qui l’administrà, amb ajut de l’OCIR (Comitè Intergovernamental pels Refugiats).
La concessió de l’estatut de refugiat polític, que implicava renunciar a la protecció consular espanyola, va suposar de cop la seva regularització a l’Estat francès, i l’obtenció de protecció jurídica, drets de residencia i treball, i llibertat de moviments; en definitiva, va possibilitar l’inici d’una vida normal a França i, a la llarga, la seva integració progressiva en la societat francesa, davant d’una dictadura que, reconeguda pels aliats, duraria. El document que es lliurava als refugiats estatutaris era un Certificat de Nacionalite[1], que era la clau per obtenir una carta de sejour, o de residencia, normalment renovable cada deu anys.
Segons les xifres de l’OFPRA el Fitxer Espanyol conté 185.600 registres individuals, que recullen una valuosa informació: de situació administrativa a França, historial migratori, i identitat, entre altra. El Baix Llobregat n’hi té centenars, en procés de revisió i implementació (limitada) a la recerca col·lectiva per part dels autors, sense que puguem precisar encara (respecte a l’exili que tenim identificat) quants dels que romanien a França després de la Segona Guerra Mundial van ser beneficiaris d’aquest estatut, i quants dels que hi varen arribar durant la dictadura (límit acotat a 1950, aproximadament).
La digitalització i indexació dels registres d’aquest arxiu durant l’any 2025 ha estat el resultat d’un projecte finançat pel Govern espanyol, compromès a posar en valor aquest arxiu i a complir amb un deute històric. Un acompliment aplaudit per les entitats memorialistes, sense excloure la petita frustració de no veure digitalitzats també els dossiers (mes o menys extensos) que hi ha al darrera d’aquestes fitxes, cosa que de fet ja se sabia, i que cal seguir consultant in situ als arxius de Fontenay-sous-Bois.
Tanmateix, aquestes fitxes són molt aportadores, i no són obviables per a la nostra recerca actual, a fi de millorar-la, sabent que queda molta documentació per consultar i per integrar en els pròxims anys en la continuïtat digital que tindrà la recerca en el web del Memorial Democràtic del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, on s’abocarà la base de dades de l’exili. Hi trobem anotades o estampades les traces de renovació d’aquests documents vitals, dades personals i d’identitat, com l’origen, professió, any d’entrada a França, l’aval polític obtingut (necessari per a registrar-se), llocs de residencia, canvis d’estat civil, de decés, de renúncia a l’estatut, o de naturalització entre altres informacions personals i històriques.
El Fitxer Espanyol de l’ OFPRA en la seva amplitud constitueix, en definitiva, una col·lecció excepcional de documents que permet documentar la part més humana de les trajectòries de milers de refugiats catalans i espanyols acollits a França que hi ha al darrera dels esdeveniments històrics.
[1] Certificat de nacionalité és només una denominació, no volia dir que tinguessin la nacionalitat francesa.
Article original del Butlletí del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLl)
