Entre el 6 i el 12 de juny, el papa Lleó XIV fa la seva primera visita a Espanya, un Estat que es defineix com a aconfessional però que al mateix temps reserva a l’Església catòlica el privilegi de ser mencionada a la Constitució junt amb una ordre adreçada als poders públics perquè hi cooperin tenint en compte “les creences religioses de la societat espanyola”. Unes creences que han anat evolucionant, al contrari que la Constitució.
Aquesta singularitat que arrosseguem des del 1978 figura en el rerefons justificatiu del desplegament de recursos i la privació de drets que les administracions estan fent al voltant de la visita papal, en què es barreja la seva condició d’administrador de la fe catòlica i cap de l’Estat Vaticà, el més petit del món. Com si en aquest país no hi hagués hagut una pèrdua efectiva del pes de les religions, i especialment del catolicisme, com a referent i guia moral de la societat.
El procés de secularització ha estat intens en les últimes dècades i en donen testimoni múltiples estudis. L’àmbit metropolità de Barcelona ha exercit de motor d’aquest procés a Catalunya, com mostren les dades més recents del Baròmetre d’opinió política, treball demoscòpic que publica regularment el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat amb base a 2.000 entrevistes a majors d’edat. S’hi aprecia com menys de la meitat de la població s’identifica d’alguna manera amb el catolicisme, i la pràctica religiosa ha passat a ser una opció molt minoritària davant l’avanç de l’ateisme (la negació de tota divinitat) i l’agnosticisme (el convenciment que no es pot afirmar ni negar l’existència de Déu).
A continuació, explorem l’estat actual de la religiositat a l’àmbit metropolità de Barcelona a través de quatre gràfics clau que Catalunya Metropolitana ha elaborat a partir de les microdades del CEO per segmentar les respostes dels 1.288 enquestats residents al Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
Com s’observa al gràfic anterior, a les comarques metropolitanes, menys de la meitat dels majors d’edat (el 47,7%) es defineixen com a catòlics, mentre que al conjunt de Catalunya encara es pot dir que el catolicisme és majoritari (50,4%). A més, el bloc de persones que no creuen en cap divinitat ja supera clarament els catòlics practicants. Concretament, els més grans de 18 anys que es declaren ateus (24,2%) i agnòstics (18,3%) sumen un 42,5% de la població, una xifra que triplica folgadament el 12,7% de catòlics que van almenys un cop l’any a alguna cerimònia confessional. Esclar que entre aquest grup reduït hi ha personalitats tan prominents com el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el del Parlament, Josep Rull, les dues primeres autoritats del país.
La desconnexió amb les institucions religioses és especialment visible entre els qui encara s’identifiquen com a catòlics. A la regió metropolitana, gairebé tres de cada quatre catòlics (el 73,3%) confessen que no van mai a cap acte religiós, descomptant els que es poden considerar purament de socialització, com ara casaments o funerals. Aquesta xifra és superior a la mitjana catalana (69,7%). Si ens fixem en la pràctica habitual de la religió, que seria acudir a algun ofici un cop per setmana, ens queda un residual 7,5% dins d’aquest col·lectiu, que equival a un ínfim 3,5% de la població general. El catolicisme a la metròpoli ha esdevingut, majoritàriament, una etiqueta cultural o d’herència més que una vivència comunitària activa.
L’arrelament i l’origen geogràfic juguen un paper determinant en la religiositat dels residents metropolitans. Al gràfic anterior s’aprecia que més de la meitat dels nascuts a Catalunya que viuen a la metròpoli (el 50,5%) es defineixen com a no-creients (ateus o agnòstics). En canvi, entre els residents nascuts en altres comunitats autònomes de l’Estat, el catolicisme (tant si es practica com si no) es manté com una identitat molt forta (66,9%). Per la seva banda, la població nascuda fora d’Espanya aporta una major diversitat, amb una presència més notable de l’islam (10,1%) i del cristianisme evangèlic o protestant (10,8%).
Les conviccions religioses estan marcades per l’edat. El catolicisme només manté la seva hegemonia entre les generacions més grans: és l’opció majoritària a partir dels 50 anys, i arriba al 68,1% entre els més grans de 64 anys. Per contra, entre la ciutadania de 18 a 24 anys l’ateisme és l’opció principal (34,6%), encara que el catolicisme no desapareix sinó que sembla repuntar: s’hi identifica un de cada quatre joves (el 25,2%). En aquest grup d’edats és on tenen més pes altres religions com el protestantisme o l’islam. El contrast generacional apunta cap a una consolidació de la metròpoli com un espai majoritàriament laic en les properes dècades en coexistència amb una més gran diversitat de creences.
