La Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, més coneguda per DEPANA, és una associació sense ànim de lucre declarada d’utilitat pública. És la pionera de les entitats ecologistes i conservacionistes de Catalunya i enguany arriba al seu 50è aniversari en un moment de profunds canvis ambientals, socials i polítics. La crisi climàtica, la pèrdua accelerada de biodiversitat, la pressió sobre l’aigua, el territori i els ecosistemes, així com la persistència de la contaminació, configuren un escenari complex que interpel·la directament la raó de ser de l’entitat, la segona més antiga a l’Estat després de SEO Birdlife.
Al llarg de l’any 2025, DEPANA va impulsar un procés de reflexió col·lectiva a través de ponències, debats i espais de trobada amb l’objectiu d’analitzar l’estat actual dels principals reptes ambientals del país. Aquest procés no ha volgut ser només un exercici de diagnosi, sinó sobretot una oportunitat per repensar prioritats, revisar estratègies i obrir un debat sobre com afrontar els pròxims anys amb més claredat, coherència i eficàcia.
N’ha sortit un dossier que recull les idees clau que han emergit d’aquest procés al voltant de set grans àmbits: biodiversitat, aigua, energia, territori, restauració i conservació, contaminació, i organització de l’entitat i obtenció de recursos. No es tracta de documents tancats ni de posicionaments definitius, sinó de textos de base pensats per alimentar el debat dins de l’entitat i amb la seva base social.
En tot cas, els textos parteixen d’una mirada compartida: la defensa del patrimoni natural no pot abordar-se de manera fragmentada. La biodiversitat depèn de la salut del territori i de l’aigua; la transició energètica ha de ser compatible amb la conservació; la restauració ecològica només és efectiva si es redueixen les causes de la degradació; i tot això requereix una entitat ben organitzada, amb recursos suficients i capacitat de treball en xarxa.
Fotografies de Jordi Mateu Valls publicades a ‘L’Agrò Negre’
Sumari de grans problemes globals
El patrimoni natural de Catalunya es troba sotmès a una pressió estructural creixent que posa en risc la seva viabilitat ecològica a mitjà i llarg termini. No es tracta de problemes aïllats, sinó d’un conjunt de crisis interconnectades que comparteixen causes comunes i que s’alimenten mútuament.
1️⃣Un model territorial que fragmenta i degrada
El principal problema de fons és la degradació del territori. La urbanització, les grans infraestructures, els projectes energètics mal planificats, la logística i l’especulació del sòl continuen fragmentant els espais naturals i agrícoles. Aquesta fragmentació trenca la connectivitat ecològica, debilita els ecosistemes i fa que molts espais naturals quedin reduïts a illes aïllades, vulnerables i ecològicament inviables.
2️⃣Pèrdua accelerada de biodiversitat
La pèrdua de biodiversitat és una de les expressions més greus d’aquesta degradació. Espècies i hàbitats retrocedeixen no només per causes puntuals, sinó per la suma de pressions constants: destrucció d’hàbitats, contaminació, canvi climàtic i alteració dels cicles naturals. El problema no és només la desaparició d’espècies emblemàtiques, sinó l’empobriment general dels ecosistemes que sostenen la vida.
3️⃣Crisi de l’aigua i degradació dels ecosistemes aquàtics
La situació de l’aigua a Catalunya és crítica. La sobreexplotació dels recursos hídrics, la contaminació i una gestió orientada a garantir oferta han deteriorat rius, aqüífers, zones humides i litoral. Aquesta crisi posa en risc la biodiversitat, la qualitat del paisatge i els serveis ecosistèmics essencials, i evidencia els límits d’un model que no respecta la capacitat real del territori.
4️⃣Transició energètica mal integrada al territori
La necessitat de reduir emissions és indiscutible, però la manera com s’està desplegant la transició energètica genera nous conflictes ambientals. El model centralitzat i de gran escala, sovint ubicat en espais d’alt valor natural o agrícola, amenaça el patrimoni natural i el paisatge. Sense una planificació territorial i ambiental rigorosa, la transició energètica pot acabar reproduint dinàmiques de degradació similars a les del model fòssil.
5️⃣Contaminació persistent i difusa
La contaminació continua actuant com un factor silenciós però determinant. Nitrats, pesticides, contaminants industrials, microplàstics i emissions atmosfèriques s’acumulen als sòls, a l’aigua i als ecosistemes, limitant la capacitat de regeneració natural. Tot i el coneixement existent, la resposta institucional és sovint insuficient, i els costos ambientals continuen recaent sobre el territori.
6️⃣Insuficiència de la protecció i la gestió efectiva
Tot i l’existència de figures de protecció, el problema no és tant la manca de normes com la distància entre protecció legal i conservació real. La manca de recursos, de gestió activa i de voluntat política fa que molts espais protegits no puguin garantir la preservació efectiva dels seus valors naturals.
7️⃣Governança fragmentada i decisions a curt termini
Finalment, un problema transversal és la manca d’una visió global i a llarg termini en la governança ambiental. Les decisions sovint es prenen projecte a projecte, sense considerar els impactes acumulats ni els límits ecològics del territori. Això afebleix la capacitat de defensar el patrimoni natural com un bé comú i estratègic.
Avui s’enceta nova campaña pel Delta del Llobregat
Textos originals de DEPANA
A la seva web, els vídeos i els resums de les set ponències:
