Sembla que costa fer net amb el franquisme a Terrassa. Mentre des del col·lectiu d’historiadores i historiadors local, Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), s’havia plantejat una proposta que liquidés o anul·lés els honors i distincions atorgats per les autoritats franquistes entre els anys 1939 i 1979, el govern local de Jordi Ballart (Tot per Terrassa) pretenia aprovar en el Ple de l’Ajuntament del dia 18 d’aquest mes de juliol un acord que, primer, retirava els dits honors i distincions, però, tot seguit, els restituïa en la majoria de casos, o sigui 95 dels 116 totals.
Des del govern, portant el debat a un altre lloc, es defensava que aquests casos de restitució dels reconeixements corresponen a persones o entitats del món social, cultural o esportiu a priori sense vinculació política. El grup d’ERC presentà una esmena demanant la retirada total de les citades distincions, sense més consideracions.
Per la seva part, un grup d’historiadores i historiadors, representants d’entitats memorialistes, d’expresos del franquisme, entre els quals el president del CEHT i altres membres, va fer públic un comunicat en el qual es reafirmava i tornava a argumentar la seva posició de retirada total:
El CEHT havia presentat al ple de l’Ajuntament –en sessió ordinària del 24 de febrer de 2023– una proposta de resolució per procedir a la retirada d’honors i reconeixements atorgats per les autoritats municipals franquistes. La retirada de tots els honors i distincions concedides pel franquisme a diferents persones i entitats de Terrassa, suposarà un exercici de democràcia, car la seva concessió es va fer per un règim il·legítim instaurat per la força, després d’una cruel guerra civil –resultat d’un cop d’estat militar feixista contra el legítim govern republicà– i amb una brutal repressió que va durar fins a la Transició i que Terrassa va patir especialment.
El 18 de juliol del 2025, l’Ajuntament, a partir la proposta inicial, en fa una que recull la voluntat d’anul·lar els honors del franquisme però deixant tot un seguit de persones i institucions amb els honors franquistes atorgats, “vulnerant l’esperit de la proposta, que pretenia i pretén anul·lar les concessions, no com a una qüestió personal, sinó com a una qüestió de principis jurídics i valors democràtics exemplificadors: cap acció, decisió o honors atorgats per un règim dictatorial, com va ser el franquisme, el nazisme o el feixisme pot considerar-se legal i les forces democràtiques han de procedir a la seva anul·lació.»
Finalment, el govern de Jordi Ballart, que sembla no voler molestar ningú, decidí retirar el punt de l’ordre del dia i donar-se temps per cercar una solució de «consens».
Reproduim a continuació el comunicat íntegre i signatures del grup d’historiades, historiadors i activistes i representants d’entitats memorialistes, d’expressos i altres:
Memòria Històrica a Terrassa: una qüestió de valors democràtics.
Aquest any 2025 es compliran, els cinquanta anys de la mort de Francisco Franco, el general colpista que va enderrocar la Segona Republicà, el primer règim democràtic de tota la Història d’Espanya. Franco i els militars sollevats van portar a Espanya, Catalunya i Terrassa a una terrible guerra civil i a una brutal dictadura; el règim establert va ser el responsable de l’eliminació física durant la guerra civil i la dictadura franquista, de milers de civils i militars, homes i dones, nens i nenes i de demòcrates –republicans, socialistes, comunistes, catalanistes, anarcosindicalistes, anarquistes, catòlics dissidents, maçons, etc–.
Els historiadors i historiadores terrassencs, aplegats al voltant del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) des de fa quaranta anys, hem analitzat el règim dictatorial franquista a la nostra ciutat, utilitzant el mètode científic de les ciències socials, per tal d’elaborar explicacions racionals i de valor universal, cercant la confirmació dels fets històrics, siguin o no aquests, complaents amb el poder institucional local. Un dels temes que hem treballat, al costat de diferents organitzacions de la societat civil terrassenca, és el de la “Memòria Històrica” amb l’únic objectiu de donar a conèixer uns fets terribles, per tal que aquest siguin una lliçó digna de ser transmesa a les generacions futures; justament en un moment en el qual les idees criminals que portaren a Europa i al món a la Segona Guerra Mundial sembla que tornen a arrelar a la nostra societat i al nostre continent.
Les lleis de Memòria Democràtica i Històrica han estat el resultat de la lluita de les víctimes del règim franquista, contra una legislació hereva de l’anomenada Transició democràtica, que va és oblidar conscientment d’elles. Finalment, molt tard i lentament, les institucions democràtiques han establert les mesures legals per recuperar l’honor dels qui van patir vulneració de drets durant la guerra civil, la dictadura franquista i la Transició. Dels crims franquistes poden extreure valors universals, com la defensa de la justícia, els drets humans i la justícia social a qualsevol lloc del món. Construir una identitat terrassenca sobre els records de la nostra història i dels terrassencs, és una obligació democràtica amb les víctimes però també amb el conjunt dels terrassencs i terrassenques.
El CEHT de terrassa va presentar al ple de l’Ajuntament –en sessió ordinària del 24 de febrer de 2023–, una proposta de resolució per procedir a la retirada d’honors i reconeixements atorgats per les autoritats municipals franquistes. La retirada de tots els honors i distincions concedides pel franquisme a diferents persones i entitats de Terrassa, suposarà un exercici de democràcia, car la seva concessió es va fer per un règim il·legítim instaurat per la força, després d’una cruel guerra civil –resultat d’un cop d’estat militar feixista contra el legítim govern republicà– i amb una brutal repressió que va durar fins a la Transició i que Terrassa va patir especialment.
El 18 de juliol del 2025, l’Ajuntament, recollint aquella proposta, en fa una que recull la voluntat d’anul·lar els honors del franquisme però deixant tot un seguit de persones i institucions amb els honors franquistes atorgats, vulnerant l’esperit de la proposta, que pretenia i pretén anul·lar les concessions, no com a una qüestió personal, sinó com a una qüestió de principis jurídics i valors democràtics exemplificadors: cap acció, decisió o honors atorgats per un règim dictatorial, com va ser el franquisme, el nazisme o el feixisme pot considerar-se legal i les forces democràtiques han de procedir a la seva anul·lació.
Els receptors dels honors i medalles o els seus hereus, no poden al·legar ignorància sobre la realitat en la qual vivien a la Terrassa franquista, ni el caràcter il·legal i repressiu d’aquest. Hom podria entendre que la connivència amb el règim d’algunes persones –esportistes, sanitaris, religiosos, gent de la cultura, i institucions socials– no volia dir suport a la dictadura i que, potser, els seus mèrits haguessin estat igualment reconeguts en democràcia. Si així ho consideren, que demanin aquest reconeixement a l’administració democràtica, perquè es puguin estudiar.
Cal recordar però que totes les persones detingudes, empresonades, torturades, exiliades o afusellades, que mai han demanat res i encara esperen rebre’ls són les persones que van lluitar contra el règim franquista a la nostra ciutat.
Parlar d’excés de memòria, quan encara hi ha a tot l’estat espanyol, 114.000 famílies que no han trobat les restes dels seus familiars víctimes del terror franquista, esdevé un insult per a totes aquestes persones, els seus familiars i amics. Diverses institucions internacionals han denunciat el desinterès i tracte inhumà diferenciats i desigual per a les víctimes del franquisme per part de l’administració espanyola. Voler ara blanquejar la dictadura amb arguments puerils, que semblen situar a les persones fora dels contextos històrics on viuen, és inacceptable. Les persones que no van oposar-se en aquells anys a la injustícia de la dictadura franquista no els va fer còmplices, però als que s’oposaren els va fer persones demòcrates i dignes.
Els ciutadans demòcrates i les seves institucions democràtiques han d’apropar-se a la veritat històrica i posar-se al costat dels que varen defensar la legalitat democràtica republicana, els drets humans, la llibertat i la justícia social, lluitant contra el franquisme. Recordar-los és una obligació moral de tots els demòcrates.
Per tot això, els sotasignats demanem a l’equip de govern que canviï la proposta, i faci efectiva la retirada de tots els honors franquistes, com va demanar el CEHT en el seu moment.
Demanem que es facin els canvis necessaris perquè a la nostra ciutat la Memòria Històrica sigui un fet central de la lluita per la construcció d’una societat oberta i veritablement democràtica.
Aquest document es farà arribar a l’equip de govern, als grups municipals i als mitjans de comunicació. Amb data del 16 de juliol del 2025 es dirigeix a Jordi Ballart, alcalde; Xavier Cardona, portaveu de Tot per Terrassa; Montserrat Caupena, regidora responsable de Memòria Democràtica; Meritxell Lluís, regidora i portaveu de Junts per Terrassa; Eva Candela portaveu del PSC, i Ona Martínez, portaveu d’ERC. El signen 22 persones.
