crònica

Amb el lema «Prou! Única via: independència!», l’ANC i el Consell de la República van reunir prop de 10.000 persones —segons diverses fonts— al matí del dissabte 7 de febrer. A la tarda, sota el crit de «Sense trens no hi ha futur», una altra mobilització convocada per 22 entitats d’usuàries, sindicats i col·lectius socials va aplegar una xifra similar de manifestants.

Tot i haver-se organitzat per separat, ambdues protestes comparteixen un mateix diagnòstic: dècades d’infrafinançament i de menysteniment dels serveis públics adreçats a la ciutadania. Una situació que no només afecta la mobilitat, sinó també àmbits clau com la sanitat, l’educació o l’habitatge.

La taula rodona ‘Dones i franquisme’, celebrada a la Federació Obrera, va comptar amb les aportacions de Mercè Garcés, Maria Pilar Molina i Neus Roig, en una sessió que va aprofundir en la repressió moral, sexual i institucional exercida pel règim contra les dones. Les ponents van abordar l’impacte del Patronato de Protección de la Mujer, la persecució de les dones prostituïdes i el fenomen de les desaparicions forçades de menors.

Amb els estralls de la crisi climàtica que no aturen els plans d’ampliar l’aeroport i amb el pretex de resoldre el drama de l’habitatge esencialment amb un nou allau ciment, totxo i gratacels la sociovergència reactiva des de l’AMB els mini-Eurovegas al voltant del Prat que condicionaran i retallaran el Parc Agrari, la ZEPA i la biodiversitat

El Patronato de Protección a la Mujer et podia internar en centenars de centres regentats per monges sense haver comès cap delicte per: ser lesbiana o acusada de ser-ho, beure o fumar a l’espai públic, una disputa amb el pare o una relació conflictiva, un furt, escapar-se de casa, un embaràs i no estar casada, ser víctima de violació o abusos sovint d’un familiar proper que ningú va jutjar, tenir un caràcter rebel, no ser verge (incompleta, com deien les monges), ser pobra, ser òrfena o implicar-se políticament