Actualitat

La recent successió de tragèdies ferroviàries al nostre país ha deixat una ferida oberta en la sensibilitat ciutadana. El gravíssim accident a Adamuz (Còrdova), amb la col·lisió entre un tren Alvia i un Iryo, seguit del descarrilament d’un tren de rodalies a Gelida (Barcelona), ha generat un clima d’incertesa i de temor que no podem ignorar. No obstant això, com a societat, ens enfrontem a una disjuntiva crítica: respondrem des del biaix emocional de la tragèdia o des del rigor de les dades i els fets?

El Parlament ha aprovat les línies mestres del que hem de fer com a país per abordar la crisi climàtica i d’arribar al nivell de carboni zero del 2050. Reforça el paper del Comité d’Experts com a garant, estipula plaços per presentar plans quinquennals, mana al Govern rendir comptes anuals i l’obliga a no autoritzar cap gran infraestructura de mobilitat, logística o aeroportuària, sense atendre un informe preceptiu i vinculant de compatibilitat d’aquestes obres amb els objectius de la llei. Ara falta que aquests compromisos s’integrin a la llei catalana del canvi climàtic