El 15 d’octubre faran una mostra d’aquestes composicions poètiques, amb peces del segle XVIII
Sant Medir, patró de Sant Cugat; Sant Cebrià, patró de Valldoreix; Santa Maria de Montserrat, patrona de la Floresta, i Sant Mamet, que dona nom al barri homònim, són només alguns dels sants santcugatencs que tenen els seus propis goigs, composicions poètiques de caràcter religiós que serveixen com a devoció en comunitat. L’Escola de Música Tradicional ha recuperat més d’una vintena de goigs santcugatencs i es prepara per interpretar-los i intentar que en quedi constància com a patrimoni de la ciutat.
El més antic data del 1710 i els més recents són dels anys 80. Així ho explica Clara Ayats, membre de l’equip de treball encarregat de la recerca que va començar el 2019 i que ara es marca l’objectiu de mostrar el resultat de la feina feta el proper 15 d’octubre a la una al Claustre del Monestir. En el marc de Patrimoni Viu, les jornades interdisciplinàries de divulgació històrica, faran una xerrada i, amb el cor de polifonia de l’escola, interpretaran alguns dels goigs recuperats.
Però el treball no acaba aquí. D’entre els 27 goigs amb vincle local que han trobat –tots de Sant Cugat excepte el de l’ermita de la Salut, formalment al terme del Papiol però on Valldoreix encara conserva el seu aplec cada 15 d’octubre– en triaran una vintena per poder-los enregistrar. Sobre la taula tenen moltes propostes com ara posar codis QRs a les ermites perquè la gent pugui escoltar els goigs de devoció al sant de cada temple o recollir en format digital o físic el material d’arxiu recopilat.
Entre aquests goigs hi ha dedicats a sants d’ermites on ja no es fa missa, com ara la de Sant Adjutori o Crist de Llaceres. Altres mostren devocions concretes, com la de Sant Mamet, amb una devoció vinculada a la maternitat, com el propi goig recull: “Las donas quant son Parteras / en Campanyá, y altres parts / per tenir ditxosos parts / vos invocan molt de veras; / y si son bonas lleteras / cantarán vostres llaórs, etc.”

Gemma López, presidenta de l’Escola de Música Tradicional, recorda que la recerca va començar el 2019 en gran mesura gràcies a haver estat la proposta guanyadora dels primers pressupostos participatius d’Òmnium Cultural. Inicialment preveien trobar-los mitjançant la tradició oral, és a dir, entrevistant persones que potser havien cantat alguns d’aquests goigs, però la pandèmia va obligar a fer un canvi. El treball de recerca documental a arxius va guanyar pes i, tot i això, mantenen la crida a persones grans que coneguin o conservin documents sobre goigs locals.
Alguns dels goigs conserven la partitura i, per tant, es poden interpretar. Altres no, ja que com a tradició popular, molts dels cantaires no sabien música i, per tant, els documents només contenen la lletra. Un dels reptes és recercar la música o, si més no, trobar pistes per poder-los musicar. “Alguns goigs de diferents pobles tenien la mateixa melodia de manera que els mateixos cantaires podien recitar-los només tenint la lletra”, explica Ayats, “això ens permet, d’acord amb la recerca, és a dir, com està escrit, quina impremta el va publicar…, interpretar i musicar goigs dels quals no tenim la partitura”.
Hi ha altres en què la tasca és molt més senzilla, com l’Himne de Sant Cugat, interpretat fins fa poc per la Coral la Unió. Tots ells tenen en comú la devoció al sant o a la verge i, en alguns casos, el seu vincle al territori on se’l venera. Es veu clarament al goig a Santa Maria de Montserrat com a patrona de la Floresta: “Puix la Floresta, Madona, / un temple us ha consagrat, / volgueu ser nostra Patrona, / flor i estel de Montserrat”.

Tot i el caràcter marcadament religiós dels goigs, el treball de l’Escola de Música Tradicional pretén recuperar un patrimoni que és de tothom, el d’una religiositat popular que va estendre les devocions als sants d’arreu del país. De fet, durant la recerca han acabat trobant goigs de sants d’altres municipis, el que els ha obligat a delimitar clarament l’àmbit territorial per no desbordar-se amb la feina ni desviar-se de l’objectiu inicial, que era la recuperació de goigs santcugatencs.
La religiositat dels sants i patrons de les viles i ciutats tenia i té encara un component de comunitat, que permet ajuntar persones creients i no creients. Aquestes expressions culturals es mantenen en l’actualitat en aplecs com el de Sant Medir, el 3 de març, i del qual bona part de la ciutadania santcugatenca coneix la llegenda, explicada al seu goig: “De conversa tan preuhada / prest vegéreu el valor, / puix nasqué y esclatà en flor / la llevor tot just sembrada; / de florida tan gemada / may ningú ha lograt gaudî: / mireunos ab ulls pietosos / invicte martre Medí”.

Per a l’Escola de Música Tradicional, l’acte del diumenge en el marc de Patrimoni Viu esdevé una oportunitat per donar a conèixer la tasca feta però també per reivindicar que necessiten més suports per seguir endavant: des del pressupost per a la gravació a un cop de mà per aconseguir la difusió històrica idònia. “No ho hem fet per plaer sinó per a la ciutadana”, defensa Ayats.
Els goigs esdevenen una bona mostra de la cultura popular santcugatenca i també del Monestir, d’on han trobat goigs dels sants de les capelles i també laments a les ànimes del purgatori. També són bona mostra de la realitat lingüística, amb goigs amb un català acadèmic i d’altres populars, prefabrians i postfabrians, i també dos en castellà.
Amb aquesta feina, l’Escola de Música Tradicional pretén conservar el passat que explica el nostre present i no oblidar d’on venim; un tresor musical a l’empara de la història i també del santoral nostrat, com el de Sant Cebrià de Valldoreix: “Amparaunos &e. / Lo Proconsul ab rigor / vos preguntá de la fé / degollarvos resolgué / donant Vos á Deu lloor / al botxí monedas de or / vostre caritat doná”.
