El ple municipal de desembre de 2023 de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va acordar proposar la rescissió, de mutu acord, amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), del Conveni de col·laboració per a les obres de reforma de la Nau de les sedes de Can Bertrand i posterior manteniment de l’Escola d’Hostaleria i Turisme del Baix Llobregat. L’argument manifestat pel govern local és “que la situació econòmica no permet destinar, a més de l’espai, 2.300.000 € per dur a terme un projecte d’abast comarcal. I que a més, l’Ajuntament no té perquè posar el terreny, l’edifici i assumir el cost de manteniment.”.
Convé analitzar darrera d’aquesta afirmació què suposa per a la ciutat la proposta de rescissió, la qual, perquè es dugui a la práctica, necessita de la conformitat unànime de les altres dues parts: Departament d’Educació i AMB. També cal analitzar les justificacions del govern municipal per tal de verificar si s’ajusten a la realitat, el que obliga a repassar els antecedents més rellevants per entendre el context i valorar amb prou dades si la decisió és encertada.
Els antecedents.
La formació professional de grau mig i superior d’hoteleria i turisme s’està impartint actualment a l’Institut públic Martí Dot de Sant Feliu. L’obtenció d’aquest títol en el seu grau mig permet accedir al món laboral com a cuiner/a i empleat d’hotel, de restaurant i a qualsevol empresa que ofereixi serveis d’àpats, entre els quals figuren els hospitals i les residències. I en el seu grau superior permet ser director de cuina, cap de producció, cap de cuina, cap de serveis d’àpats (catering) o encarregat d’economat, entre altres sortides.
L’alumnat realitza pràctiques al Restaurant i Cuina Pedagògica que es troba al mateix Institut, que també disposa d’una botiga pedagògica, en unes dependències del Palau Falguera, de dimarts a divendres al migdia. S’ofereix un menú d’alta qualitat a un preu raonable d’uns 15€.
Les limitacions de l’espai físic on s’imparteix la docència i les pràctiques motivaren des de fa temps la petició del Departament d’Educació de la Generalitat de disposar d’un equipament prou dimensionat. Cal tenir present que el restaurant pedagògic del Palau Falguera té problemes estructurals diversos fruit de l’envelliment de l’edifici. Tot plegat comportà que l’Ajuntament fos receptiu i oferís la nau de Can Bertrand, que des que és municipal no ha tingut cap ús estable.
La Generalitat va encarregar el projecte per la reforma i la rehabilitació de l’Escola d’Hostaleria a la Nau de Can Bertrand a l’arquitecte Moisés Gallego, que el va enllestir el maig de 2019. Des de llavors es va encetar una llarga negociació que cristalitzà en un Conveni signat entre el Departament d’Educació, l’AMB i l’Ajuntament, el març de 2023.
La Nau de Can Bertrand, un valor patrimonial
L’edifici de Can Bertrand, construït l’any 1861, s’integrava dins d’una colònia industrial impulsada per l’empresari Manuel Bertrand i Cortalà, de la qual aquesta és la nau més gran de les tres que romanen, i que al costat dels habitatges dels treballadors configuren un paisatge urbà notable.
La Nau de Can Bertrand es dedicava a la fàbricació tèxtil, de la que prové el seu sobrenom de Nau de “Les Sedes”. En un primer moment mitjançant manufactura artesanal, fins a l’any 1873, quan s’introduí la màquina de vapor. La fàbrica comptava amb més de 500 treballadors l’any 1897.
Aquest edifici té un innegable valor arquitectònic, inspirat en els recintes funcionals de la ciutat de Manchester, amb espais interiors amplis i lluminosos. La construcció disposa d’una superfície de 1.888,86 m2, distribuits en planta baixa + 2, amb un sostre de 3.566,58 m2.
Fou propietat privada fins a temps relativament recents. La Modificació Puntual del Pla General Metropolità de Sector Sant Feliu Sud, aprovada definitivament pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques el 15 de gener de 2003 va qualificar la nau com a equipament públic de nova creació (7b), destinada a ser cedida a l’Ajuntament, prèviament assumint els propietaris ( la Junta de compensació) la rehabilitació de l’antiga indústria.
L’agenda econòmica del pla urbanístic preveia un pressupost d’arranjament a càrrec dels propietaris de 2.103.542,21€. Aquestes obres es van executar dins del projecte d’urbanització del sector, dut a terme a partir de l’any 2005, i a bon segur el cost final fou superior, com acostuma a succeir amb la rehabilitació del patrimoni històric. D’aquesta forma, l’Ajuntament va rebre la titularitat del sòl i d’un edifici en bones condicions per a un futur ús, encara per definir. Abans de plantejar-se la proposta de l’Escola d’Hostaleria van sorgir altres opcions d’ús, però cap amb prou concreció.
Un esforç conjunt d’ Ajuntament, Generalitat i AMB
Les converses entre el Departament d’Educació i l’Ajuntament arrenquen des de fa una dècada. La situació financera de la Generalitat no li permetia assumir en solitari l’obra d’adequació de l’edifici, però a partir de la tardor de 2019 va aparèixer la possibilitat de captar uns recursos extraordinaris, el Pla de Sostenibilitat Ambiental (PSA), el que afavoria la viabilitat del cost proporcional que recaigués en l’Ajuntament.
El PSA està previst per actuacions que fomentin les energies renovables, els espais urbans més resilients al canvi climàtic o la mobilitat sostenible. Són inversions que assumeix íntegrament l’AMB, econòmica, administrativa i tècnicament: aprova els projectes, contracta i fa el seguiment de les obres.
Arran la petició de l’Ajuntament d’incloure l’Escola d’Hostaleria en el PSA, es va encarregar una auditoria ambiental per tal que el projecte executiu de 2019 fos modificat per potenciar les energies renovables i mesures d’eficiència i estalvi energètic.
Simultàniament a l’ambientalització del projecte, es plantejà la idoneïtat de fomentar que els productes que se servissin a l’Escola provinguessin prioritàriament del Parc Agrari del Baix Llobregat i del Parc Natural de la Serra de Collserola, i a tals efectes, reservar algunes dependències de la nau perquè siguin gestionades directament pels serveis municipals, dedicades a la dinamització de la pagesia local, i així donar una empenta ferma als projectes on participa l’Ajuntament com: “Alimentem Collserola” i “Ciutats Comestibles”, així com a la gestió i desenvolupament del Parc Agrari.
En paral·lel a la negociació del Conveni, l’Ajuntament va impulsar decisions urbanístiques transcendents i coherents amb la destinació de l’edifici. El març 2020, el Conseller de Territori i Sostenibilitat va aprovar definitivament la Modificació Puntual del Pla General Metropolità de Barcelona per ordenar els sols qualificats de zona verda i d’equipament d’aquest terreny, preveient que un nucli d’instal·lacions de l’Escola s’ubiqués en la part posterior, que confronta amb la Riera Pahissa, per tal que no fos perceptible des del carrer i se situés convenientment allunyat dels habitatges veïns. El febrer de 2021, la Comissió Territorial d’Urbanisme va aprovar la modificació del Pla especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Feliu per tal d’incorporar la nau de Can Bertrand, que fos alhora declarada com a Bé Cultural d’Interès Local, compatible amb l’ús d’equipament educatiu d’Escola d’Hostaleria.
El Conveni de l’Escola d’Hostaleria preveu que el cost d’adequació de l’edifici sigui inicialment de 4.600.000 €, IVA inclòs. El repartiment econòmic és el següent: la Generalitat es fa càrrec de 2.300.000 € (el 50%), l’AMB mitjançant el PSA, de 1.150.000 € (25%) i l’Ajuntament de 1.150.000€ (25%). Si hi ha increments de cost, s’aplicaran els mateixos percentatges establerts.
L’actualització del projecte, direcció d’obres i coordinació de seguretat i salut s’han estimat en 281.064,52 €, IVA inclòs, de les quals, l’AMB assumia el 50% del cost, i la Generalitat i l’Ajuntament el 25% respectivament.
Les despeses de l’Ajuntament, tant de les obres com de les direccions facultatives es repartien entre els pressupostos de 2023 i 2024. El pes del Conveni gravita sobre l’AMB, atès que s’encarrega de l’aprovació del projecte, licitació, execució i supervisió de les obres, i avança el 50% del cost de les obres que ha d’assumir la Generalitat, la qual li transferirà els diners en els exercicis 2025 i 2026.
La Generalitat ha de fer front també a altres obres complementàries vinculades a instal·lacions, amb l’objectiu que la nova Escola sigui inaugurada el setembre de 2025.
Per tal que aquest projecte pogués ser beneficiari del PSA, calia que l’edifici fos titularitat municipal. No obstant, està previst que arran la recepció de les obres i inauguració es realitzi la cessió a favor de la Generalitat, que haurà d’assumir el cost del manteniment. Cal precisar només com es repercuteix la despesa de les dependències de dinamització agrària que gestionarà l’Ajuntament.
Arran la signatura del Conveni, la comissió de seguiment, amb representants de les tres administracions, tot i que a la pràctica ja operativa, va començar a reunir-se formalment. La primera mesura va ser l’encàrrec per part de l’AMB de l’actualització del projecte al seu equip redactor, els successors de l’arquitecte Moisès Gallego, qui dissortadament havia mort un temps enrera.
L’Institut Escola d’Hostaleria i Turisme del Baix Llobregat
L’equipament docent, que a les noves dependències, rep el nom oficial d’Institut “Escola d’Hostaleria i Turisme del Baix Llobregat” pot oferir uns serveis educatius de major qualitat, a molts més alumnes que avui dia, els quals són beneficiaris d’un alt grau d’inserció laboral.
L’enfocament recollit al Conveni cerca que sigui aquest un centre obert al seu barri, la ciutat, la comarca i la metròpoli barcelonina. El restaurant pedagògic disposarà d’unes instal·lacions adequades per rebre als ciutadans, i que fàcilment pot interactuar amb l’Hotel de 4 Estrelles que s’obrirà en les proximitats, al carrer Joana Raspall l’any 2024. Els efectes d’aquesta Escola també potencien la restauració local, oferint personal qualificat i afavorint l’obertura de nous establiments.
Aquest és un projecte que contribueix fermament a què Sant Feliu jugui el seu paper de capital comarcal. Si bé l’Ajuntament ha de posar una part del cost, el retorn com a revulsiu econòmic i projecció externa que es rep supera amb escreix la quantitat invertida. Cal tenir present que cap municipi que vulgui jugar una centralitat ho pot fer a cost zero, però els equipaments i infraestructures d’interès supralocals que s’implantin tindran com a primers beneficiaris als residents de les proximitats.
És un projecte que emfatitza l’educació secundària de formació professional, una de les branques on més hem d’invertir com a país, i relliga la restauració i el turisme, amb la producció agrària de proximitat. Valors similars als que inspiraren el centre d’educació ambiental de la Masia de la Salut, on, un mas municipal que es tornava a posar en explotació, apropava els usos agraris, ramaders i forestals als estudiants i a la població en general, i sobre el qual, el govern municipal encara pensa de forma errònia que es tractava només d’un observatori, renunciant a una subvenció atorgada per la Unió Europea de 868.003,34 €.
La renúncia al projecte, una nova pèrdua per a Sant Feliu de Llobregat
Com es pot comprovar, l’afirmació expressada en el ple municipal de desembre de 2023 sobre “que l’Ajuntament no pot destinar, a més de l’espai, 2.300.000 € per dur a terme un projecte d’abast comarcal. I que a més, l’Ajuntament no té perquè posar el terreny, l’edifici i assumir el cost de manteniment”, és profundament matisable. Són un terreny i un edifici que la corporació local va rebre mitjançant una cessió obligatòria i gratuïta de la Junta de compensació urbanística del sector de Can Bertrand. La part que posa el consistori és en realitat 1.150.000 € i el manteniment posterior recaurà en la Generalitat, a excepció d’aquelles dependències municipals dedicades a la dinamització agrària, les quals sembla que l’actual govern obvia o desconeix. A més, la inversió prevista per l’Ajuntament serà recuperada, atès l’incentiu que comportarà en l’economia local, especialment en la xarxa de restauración, el comerç i la pagesia.
Rafael Bellido Cárdenas. Advocat especialitzat en Dret Urbanístic
Fotografía: Marc Rius
