Miguel Mansergas va néixer el 1953 a Barcelona. Ha estat empleat de Banca durant molts anys i delegat sindical a la seva empresa. També ha estat implicat políticament des de 1974 i actualment està afiliat a Esquerra Unida. En aquests moments és un líder indiscutible a l’Hospitalet en defensa del sector públic. La seva lluita està centrada en la defensa de la Sanitat Pública i de les Pensions. Recentment, juntament amb altres companys de Marea Pensionista/Marea Blanca, va recollir un guardó que se li va donar des de Foment de la Informació Crítica (FIC) de L’Hospitalet per la lluita d’aquest moviment.
Com va començar la Marea Blanca?
Comencem fa molts anys amb Dempeus, una plataforma ciutadana, nascuda al 2009 que defensava la sanitat pública i de qualitat i que després va ser la part fonamental del moviment Marea Blanca. Els seus objectius eren la lluita contra les retallades, la privatització i la gestió de la sanitat. Ens reuníem a Gràcia i els primers portaveus van ser Toni Barbará i Enric Feliu.
Com va sorgir el moviment a l’Hospitalet?
Primer va néixer Rebel·lió Bellvitge arran del tancament d’un Centre d’Assistència Primària (CAP) al barri, l’any 2012. Aquí comencem a coordinar-nos com a Marea Blanca. Ens tanquem en aquest CAP per a evitar que es clausurés l’equipament sanitari. Finalment, va deixar de funcionar com un CAP, però l’espai es va mantenir amb l’ús sanitari.
Quines altres mobilitzacions vau fer?
A partir d’aquest fet, els professionals de l’Hospital de Bellvitge ens van demanar unir-nos a la seva lluita en contra de les retallades en la Sanitat Pública. Tot això va ser al 2012 i vam estar 52 setmanes tallant la Gran Via. Demanàvem més pressupost, més personal i més llits, perquè l’hospital dona servei a una gran part del Baix Llobregat i fins i tot a tota Catalunya en algunes especialitats. En aquells dies, ja es demanava que l’hospital tingués un miler de llits.
Aquest moviment sorgeix arran de les retallades?
Sí, encara que de retallades n’hi ha hagut sempre. Catalunya ha estat el laboratori de la gestió públic-privada de la Sanitat, des dels temps de Jordi Pujol. Determinats serveis sanitaris, sobretot proves diagnòstiques, s’han anat derivant a la sanitat privada, afeblint els serveis sanitaris públics. D’aquesta manera, recursos que haurien d’haver anat al sistema públic, han anat al privat.
Quines crítiques feu al model sanitari actual?
Una de les principals: el finançament del sistema sanitari privat amb diners públics en lloc de reforçar la sanitat pública amb més pressupost. Per a nosaltres, aquest model ha significat el desmantellament de la sanitat pública. Falta finançament. Els professionals treballen en condicions precàries i molts se’n van a l’estranger, perdent el nostre millor actiu. Això afecta directament a la qualitat del servei. Considerem que Catalunya ha estat el laboratori de la connivència entre el sector públic i el sector privat que, després, altres autonomies has pres com a exemple.
El moviment en defensa de la sanitat pública a l’Hospitalet funciona com la Marea Blanca?
No exactament. Ara estem més com a Marea de Pensionistes o Rebel·lió Bellvitge, però en realitat som els mateixos de llavors, amb una altra samarreta. Canvia el nom, però l’objectiu és el mateix.
Quin és el vostre objectiu principal?
La defensa dels serveis públics: sanitat, pensions, educació i també residències de gent gran, on la situació és molt preocupant per moltes qüestions: l’alimentació, l’atenció i, sobretot, pels preus desorbitats. Necessitem residències públiques. Per a reivindicar tot això, ens reunim tots els dilluns i ens concentrem per les pensions dignes a l’espai de l’Acollidora i, a la plaça Universitat de Barcelona amb el conjunt de Marees Pensionistes d’altres municipis, una vegada al mes. Els dimecres ens concentrem per la sanitat. Visitem CAPs i també l’Hospital de Bellvitge. Actualment tenim, com un dels objectius més importants, la reivindicació de la construcció d’un nou hospital general a l’Hospitalet que substitueixi l’actual. Ara mateix, amenaçat amb la construcció, a la zona de Can Rigalt, del nou Clínic.
Per què és necessari un nou hospital?
Perquè l’actual hospital general de l’Hospitalet (més conegut com el de la Creu Roja) està obsolet. Fa més de 20 anys que es va prometre un de nou en Can Rigalt, però mai s’ha fet. La ciutat té més de 300.000 habitants i necessita aquest equipament. Tot el que s’inverteixi en el centre vell de la Creu Roja és llençar els diners. Les estructures estan desfasades i a més cal tenir en compte que la teulada és d’amiant i s’ha de retirar.
No hi ha dret que els veïns de la part nord de l’Hospitalet hagin d’anar al Moisès Broggi de Sant Joan Despí que també es troba desbordat, en no funcionar bé l’Hospital General. Una part dels veïns de Vallirana i d’altres municipis propers ja són derivats a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Sant Boi perquè el de Sant Joan Despí també està col·lapsat.
Què opineu que Bellvitge sigui l’hospital de referència per a tota la ciutat, tal com s’està dient sobretot per part de l’alcalde?
Que no ens ho creiem perquè això és inviable. Ja està saturat i atén moltes zones del Baix Llobregat. No pot absorbir a tota la població de l’Hospitalet; això és impossible.
Com veieu l’atenció primària?
Molt saturada. Hi ha llistes d’espera llargues, quan es prometia atenció en 48 hores. En la pràctica, pots esperar 15 dies o més. Hi ha moltes persones que finalment decideixen anar a urgències perquè siguin ateses de forma més ràpida. Al final, amb aquesta solució inevitable, saturem els hospitals.
I l’atenció especialitzada?
Pitjor encara. Hi ha esperes de mesos o fins i tot més d’un any per a especialistes com a dermatologia.
Creieu que això afavoreix a la sanitat privada?
Sí. Amb les llargues llistes d’espera, empenyen a la gent a contractar assegurances privades i a anar a consultes particulars. A més, hi ha connivència política amb el sector privat de la sanitat, una cosa amb la qual estem totalment en contra.
Què opineu dels concerts amb la sanitat privada?
Que no haurien d’existir. Els diners públics haurien d’anar íntegrament a la sanitat pública. El que es munta un negoci sanitari, ha de córrer amb tots els riscos, sense cap mena de finançament privat. L’actual consellera, Pané, manté el concert públic-privat i això és nefast.
Quines necessitats té l’Hospitalet pel que fa als centres de salut (CAPs)?
Falten molts. La població creix, però els serveis no. Hi ha projectes paralitzats com el desdoblament de CAPs en diversos barris (Sant Josep i Can Vidalet). A Sant Josep s’ha d’obrir el nou CUAP, però els veïns no volen que s’anul·li el que existeix actualment, sobretot els veïns de Bellvitge perquè el tenen molt a la vora. També hi ha problemes amb el CAP de Sanfeliu que, en determinats moments de l’any, tanca, i els usuaris han de desplaçar-se al CAP de Just Oliveras.
Quins altres problemes detecteu en l’assistència?
Falta de pediatres, tancament parcial de centres, problemes en l’atenció de salut mental sense suficients recursos. A conseqüència de la forta immigració, en algunes ocasions també es necessiten traductors per la diversitat lingüística.
Com us coordineu amb els altres col·lectius?
Ens reunim mensualment amb grups del Baix Llobregat (Cornellà, Sant Joan Despí, Viladecans, Castelldefels, el Prat, Gavà, etc.) i organitzem mobilitzacions conjuntes a una convocatòria per mes, en diferents poblacions.
Com és la participació ciutadana?
Baixa. Hi ha poca implicació i falta relleu generacional. La majoria som persones grans.
Quins riscos veus si no es defensa la sanitat pública?
Que acabem com als Estats Units on, sense diners, no tens atenció sanitària. La sanitat pública a Espanya és una joia que estem perdent.
Quines són les vostres prioritats actuals?
Prioritzem la lluita pel nou hospital a l’Hospitalet. I tenim un nou front obert que són les residències públiques per a les persones grans.
