Encara no havia arribat l’estiu i ja vam tenir la primera onada de calor: si recordem, la nit de Sant Joan va ser tropical. Des d’aleshores, s’han succeït les calorades una rere l’altra. Sembla que anem per la tercera, però la realitat és que des del dia 21 de juny fins al moment d’escriure aquest article hem estat en una continua onada, només “interrompuda” dos cops durant un parell o tres de dies en què no és que les temperatures fossin fresques, sinó que ens conformàvem amb tenir 29-30ºC en comptes de 35-38ºC, i en que a les nits es pogués dormir mínimament, ja no diem de forma confortable.
El 2024 també va haver-hi tres onades de calor. El mes de juny de l’any passat va ser el més càlid a Catalunya des que hi ha registres meteorològics. Sembla que desgraciadament, la dita aquesta que segurament “vivim l’estiu més fresc de la resta de les nostres vides” es compleix any rere any.
Segurament vivim l’estiu més fresc de la resta de les nostres vides
Fa dècades que els científics i els ecologistes alerten de les situacions que ja estem vivint. Fa dècades que són ignorats, també a Santa Coloma.
Repassant l’hemeroteca de l’Infograma, comprovem que hem publicat fins a 70 articles sobre ecologia, incloent-hi un monogràfic en paper l’any 2023. Per aquestes dates ja és un clàssic que escrivim un article en els mateixos termes en què escrivim aquest; de fet, aquests articles previs segueixen totalment vigents, la qual cosa parla malament de l’adaptació de la ciutat a l’emergència climàtica.
Revertir aquesta situació serà difícil, hi han de concórrer múltiples factors: que hi hagi voluntat política —local, nacional i mundial— i ciutadania conscienciada que empenyi des de tots els costats possibles, amb accions individuals i també votant governs que posin el bé comú per davant de les multinacionals, els especuladors i els negacionistes. Passa per canviar de sistema econòmic perquè dintre del capitalisme no es pot fer, com ja explicàvem en un d’aquests articles. Però l’adaptació sí que és possible a escala local i no s’està fent.
Enguany tenim els mateixos (no) refugis climàtics de l’any passat i uns espais anomenats de “confort tèrmic”, quan estem veient que aquests dies, la calor es tan intensa que ni les (poques) ombres conforten.
La setmana passada l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) va publicar l’informe titulat “Qui pot respondre a la calor?” que posa de manifest la resposta davant la calor a la província de Barcelona.
Aquest estudi li dedica un apartat específic al cas de l’Hospitalet, però és que tot el que es diu d’aquesta ciutat aplica paraula per paraula a la nostra; de fet, Santa Coloma de Gramenet surt esmentada no poques vegades. Som un dels 39 municipis en risc que aquest estudi considera d’actuació prioritària.
El que anomenen vulnerabilitat climàtica té tres dimensions: exposició, vulnerabilitat i capacitat de resposta. La primera, l’exposició, és la calor mateixa, que, com hem dit, cada vegada és més intensa i, sobretot, les temperatures es mantenen molt altes també a les nits, la qual cosa implica que no refresqui l’ambient en cap moment. La segona, la vulnerabilitat, ens indica que la mateixa calor no afecta tothom per igual, depèn de les teves circumstàncies socials i econòmiques; i la tercera, la capacitat de resposta ens parla de la qualitat de l’habitatge i l’accés a solucions, és a dir, la capacitat real de protegir-se.
A Santa Coloma fem el ple: parc d’habitatge envellit on sovint viuen moltes persones en pocs metres quadrats, rendes baixes que no permeten realitzar els adequats aïllaments o disposar de la refrigeració necessària i les altes temperatures que es disparen encara més en ciutats com la nostra per l’efecte illa de calor que provoca tant de ciment i asfalt i tan poc verd.
A Santa Coloma la major part de la població no té manera de combatre la calor extrema ni dins ni fora de casa: per molt que diguin, en sentit estricte, no existeix cap refugi climàtic(criteri: temperatura inferior a 26 °C, bona ventilació i climatització, accessibilitat universal, estar oberts en horaris crítics, accés gratuït i amb aigua potable); les piscines són insuficients i de pagament (enguany hi ha tarifes més reduïdes per a residents de la ciutat però per a moltes famílies, reduir el preu és una mesura insuficient). I les places amb ombres? Doncs pràcticament podríem dir el mateix que dels refugis climàtics, que són un miratge perquè la immensa majoria són dures. Del parc de Can Zam sense acabar ja fa 50 anys, ja ni en parlem.
El dilluns publicàvem «La calor mata, sobretot els pobres (com adaptar Santa Coloma a la calor de l’estiu)», que explicava les mesures d’actuació que proposa aquest informe perquè aquests municipis s’adaptin a la situació meteorològica cada vegada més extrema. No són mesures revolucionàries, ni la gran descoberta, però cal posar-se les piles.
Aquests dies que tot són vídeos a les xarxes d’asfaltat de carrers, doncs potser el que caldria seria el contrari, aixecar asfalt i ciment i plantar arbres, que per cert, per qui no s’hi hagi fixat, cada cop que s’urbanitza un carrer, si hi havia arbres als dos costats, després de la intervenció només se’n replanten en un. Anem cap enrere, en comptes de cap endavant.
Us emplacem a juny-juliol de l’any vinent a veure si tornem amb la mateixa historia, calcada (spoiler: sí).
