Les empreses que es dediquen a produir armaments, en general, són qualificades com militars o de defensa. Però per què utilitzar eufemismes, donat que aquestes empreses fabriquen armes o components per als exèrcits que tenen la funció d’estar preparats per fer la guerra? Així, aquí seran denominades indústries de guerra.
Degut a la guerra entre Ucraïna i Rússia, la Unió Europea ha impulsat un pla de rearmament pels països membres, i la presidenta de la Comissió Europea (CE), Úrsula von der Leyen, va afirmar: “Si Europa vol evitar la guerra, Europa s’ha de preparar per a la guerra”, i seguint les directrius de Donald Trump, president dels Estats Units, i Mark Rutte, secretari general de l’OTAN, va proposar que s’havia de destinar el 5% del PIB a despesa militar (en 2024 la mitjana dels 27 països membres era del 1,5%). A aquest efecte es van aprovar 800.000 milions d’euros per a finançar el rearmament en quatre anys: 150.000 M€ de manera immediata finançats amb deute comuna de la UE; els restants 650.000 M€ a càrrec dels estats membres.
L’Estat espanyol, per a complir amb el compromís d’aconseguir, de moment, el 2% del PIB en despesa militar, i complir amb el Pla de Rearmament exigit per la UE, durant l’any 2025 ha aprovat 42 grans Programes Especials de Modernització, que han sumat l’enorme xifra de 33.315 milions que seran desenvolupats en els pròxims quinze anys. I per a desenvolupar-los, el Ministeri d’Indústria, ha concedit crèdits (ajudes) en concepte d’R+D a les indústries de guerra per un import de 22.827 milions.
A Catalunya s’han organitzat diverses jornades per crear un clima favorable a la indústria militar
Resulta evident que davant d’aquest colossal pastís de diner públic que el Govern espanyol ha posat a disposició de les indústries de guerra, a Catalunya, diversos sectors empresarials i polítics s’estan organitzant perquè les empreses catalanes es beneficiïn de part d’aquests grans recursos dineraris. A tal efecte, s’han organitzat diversos congressos i trobades per crear un clima favorable per impulsar a les empreses catalanes a participar en la producció d’armaments i es beneficiïn. La més important d’aquestes trobades va ser organitzada el mes de maig de 2026 a Barcelona, en què van participar destacades empreses amb fortes vinculacions amb l’àmbit militar com Indra, GMV, Gutmar, Navantia, Telefónica Defensa y Seguridad, Oesia o Sapa, la patronal de Foment de Treball, la participació d’universitats catalanes i el suport de la Generalitat de Catalunya.
En aquest acte, l’Observatori de la Indústria de la Cambra de Comerç de Barcelona va identificar a 750 empreses catalanes que podrien participar del milionari pastís. Per altra banda, va parlar Roger Torrent, ex president del Parlament i ex conseller de Empresa del Govern amb ERC, una de les veus destacades de l’aposta catalana pel sector de la defensa. Torrent va fundar recentment la consultora Dualys para assessorar a empreses que vulguin entrar en el negoci de les armes, alhora que ha exercit de responsable tècnic de l’Informe de la Cambra de Comerç. Estudi que es va presentar amb presència dels consellers d’Acció Exterior, Jaume Duch, i d’Empresa i Treball, Miquel Samper, que van remarcar l’aposta del Govern pel sector militar. Segons l’informe, a Catalunya l’activitat podria facturar 1.000 milions i crear 10.000 llocs de treball en els propers quatre anys.
A Sant Cugat, el conseller delegat d’Indra va demanar aplicar la mentalitat de la indústria de l’automòbil a la defensa
En un acte anterior, celebrat a Sant Cugat del Vallès, però amb el mateix propòsit d’impulsar la indústria de guerra, José Vicente de los Mozos, actual conseller delegat d’Indra, va afirmar: “Cal canviar la mentalitat del món de l’automòbil al món de la defensa”, i ho va fer davant la presència del conseller d’empresa català, Miquel Sàmper i de Salvador Illa, president de la Generalitat.
Aquests són els somnis de la patronal catalana amb el suport de la Generalitat de Catalunya, però que s’enfronten amb la dura realitat. Les grans indústries de guerra espanyoles estan fora de Catalunya. Airbus en aeronàutica, Navantia en drassanes militars, Santa Bárbara Sistemas i Escribano en fabricació de blindats i plataformes terrestres estan en altres comunitats, i només Indra té una seu important a Barcelona. Per tant, les pimes catalanes només poden aspirar a fabricar pel sector de l’enginyeria electrònica i aeroespacial, de drons o de ciberseguretat que, sens dubte, és el que té més futur tenen donat com s’estan portant a terme les guerres en l’actualitat. En canvi, hi han molt poques empreses en el sector industrial de mecanitzats.
Gutmar, a Sant Cugat, està especialitzada en indústria aeronàutica i defensa, amb la construcció de components per a vehicles de combat
Però hi ha excepcions. Una d’elles és Gutmar, ubicada a Sant Cugat del Vallès, especialitzada en enginyeria i mecanitzats d’alta precisió per a l’aeronàutica i defensa que fabrica components per a helicòpters i avions de combat per Airbus, també accessoris pels blindats Pizarro i Leopard de Santa Bárbara Sistemas. En 2025, Gutmar, s’ha associat amb Santa Bárbara Sistemas / General Dynamics, dels EUA, per fabricar els rodaments del vehicle llençaponts Anaconda. Gutmar, en l’actualitat dona treball a 120 empleats, i anuncia que augmentarà la plantilla a 1.500 treballadors amb la fabricació de l’Anaconda. En l’any 2024 va facturar 17,9 milions.
Una altra empresa ubicada a Sant Cugat és HP Inc (Hewlett-Packard). Aquesta empresa d’informàtica es dedica a la producció i venda de PCs, impressores i tecnologies d’impressió 3D industrial i serveis de fabricació digital. Sense considerar-la de guerra, HP ha estat contractada per servir com a proveïdor exclusiu d’ordinadors personals a l’exèrcit israelià, que utilitza aquests ordinadors en el context de crims de guerra i genocidi que està cometent contra del poble palestí. Hewlett Packard també ha subministrat tecnologia a la Coordinació d’Activitats del Govern als Territoris ocupats de Cisjordània, al servei penitenciari i a la policia israeliana.
Pau i pèrdues d’oportunitat
La creació de llocs de treballs és una de les grans fal·làcies que fa servir qui defensa la indústria de guerra sota l’argument que crea llocs de treball. Per aclarir-ho, cal recórrer als denominats costos d’oportunitat. Si les enormes inversions necessàries per a desenvolupar armaments fossin dirigides a la indústria civil serien més eficients, perquè els recursos financers, tecnològics i humans destinats a la producció d’armes deixen d’invertir-se en sectors civils, o de major valor afegit, com la sanitat, l’educació o la transició energètica, o altres sectors de l’economia productiva civil. Així, una economia vinculada al món militar planteja interrogants sobre l’eficiència social de la despesa pública.
La indústria militar depèn gairebé en el seu conjunt de la despesa pública i no assumeix riscos de mercat
La indústria militar té trets que la fan especialment problemàtica: depèn gairebé exclusivament de la demanda pública i no assumeix els riscos de mercat, perquè la recerca i el desenvolupament es paguen amb fons públics. A diferència de la indústria civil, té un únic client –l’Estat– i fabrica principalment per encàrrec, sense comprometre capital propi.
A més, l’argument que defensa la seva capacitat per crear ocupació perd força en una comparativa: per cada milió d’euros invertit, la indústria militar genera al voltant de 6,9 llocs de treball, molt per sota de sectors com l’eficiència energètica (10,6), l’educació (14,3) o la sanitat (19,2). Si la prioritat és fomentar ocupació i benestar, les inversions públiques haurien d’orientar-se cap a aquests sectors.
De fet les indústries de guerra s’haurien d’encaminar cap a la conversió i diversificació de la seva producció cap als sectors civils. Un camí que s’ha dut a terme en el passat amb èxit en finalitzar la Primera i Segona guerres mundials i al finalitzar la Guerra Freda. Aquesta conversió necessitaria de la implicació dels propis treballadors i sindicats de les empreses, dels governs municipal, autonòmic i central, del món acadèmic, especialment d’àmbits com l’enginyeria, la sociologia i les ciències aplicades perquè duguessin a terme estudis de viabilitat per a les indústries.
Per altra banda, la indústria de guerra i les tecnologies duals (civils i militars) són matèries que generen controvèrsia i que poden topar amb els límits morals de la societat de Catalunya, donat que, en l’àmbit català, hi ha un argument de pes: la coherència amb la identitat del propi país. Catalunya va votar al referèndum de 1986 en contra de l’ingrés en l’OTAN, i la pulsió antimilitarista i pacifista del país s’ha demostrat amb manifestacions en els carrers i en els mitjans de comunicació contra les guerres. I, també, s’ha traduït en accions de Govern amb una Llei de Foment de la pau i en un Consell de pau assessor del Govern.
Arguments suficients per tenir-los en compte abans d’iniciar el desenvolupament d’una indústria de guerra, perniciosa per l’economia productiva com és la civil, o per la construcció d’una seguretat basada en la cooperació, la coexistència pacífica, la seguretat compartida i la pau entre estats.
