El primer dilluns de juliol va fer 16 anysde la constitució oficial de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, que va culminar un procés iniciat més de tres dècades abans amb l’objectiu de dotar el nucli de Bellaterra d’un òrgan de govern propi.
Així, el 6 de juliol de 2010 es va constituir el primer govern de l’EMD, tot i que era provisional, en un acte celebrat al Centre Cívic de la Plaça Maragall, que va reunir veïns, representants institucionals i entitats en un ambient festiu.
L’acte de constitució, el juliol del 2010
La constitució oficial de l’EMD va ser presididaper l’alcaldessade Cerdanyola del Vallès,Carme Carmona, i pel llavors conseller de Governació, Jordi Ausàs, que va descriure l’acte com un “dia històric” i va assegurar que la creació de l’EMD permetria “millorar i aproximar els serveis als veïns”.
Per part de l’Ajuntament de Cerdanyola, malgrat la sessió va estar presidida per l’exalcaldessa Carme Carmona (PSC), l’alcalde sota el qual es van fer totes les gestions anteriors necessàries va ser Antoni Morral (ICV).
Durant la sessió es va constituir la comissió gestora provisionalque havia d’assumir el govern de l’entitat fins a les següents eleccions municipals. Ramon Andreu, de Gent per Bellaterra (GxB), va ser nomenat primer president de l’EMD ja que va presentar-se en les eleccions anteriors en tot l’àmbit de Cerdanyola i resultar guanyador a l’àrea de Bellaterra. La comissió gestora va quedar integrada perquatre vocals de Gent per Bellaterra, tres de Convergència i Unió i un d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa.
Aquí podeu veure el primer discurs de constitució de l’EMD:
Durant la seva intervenció, Andreu va definir la jornada com «una pàgina molt important en la història de Bellaterra” i va atribuir la creació de l’entitat a la feina sostinguda de diverses generacions de veïns i entitats. Així mateix, va destacar que el nou organisme permetria “començar a gestionar de manera autònoma competències com la cultura, l’esport, el manteniment de l’espai públic i la mobilitat”.
Un procés de tres dècades
Tal com va mencionar Andreu, “el camí per arribar a la creació de l’EMD no va ser gens fàcil”. I és que durant el discurs es va remuntar a diverses generacions anteriors de bellaterrencs que ja reclamaven més autogovern.
De fet, segons explica, ja l’any 1978un grup de veïns va impulsarla creació d’una entitat local menor, però va ser denegada. Posteriorment, el 1993, es va promoure un expedient de segregació respecte Cerdanyola del Vallès, que tampoc va prosperar.
Tot i això, l’any 2004 el procés va prendre un nou impuls amb la creació d’una Comissió Informativa Especial encarregada d’estudiar la constitució d’una EMD. Un any després, el juliol de 2005, el Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola, presidit pel Toni Morral, va aprovariniciar formalment l’expedient i va remetre a la Generalitat la documentació necessària.
Com marca la llei, el projecte es va fer públic perquè qualsevol persona pogués presentar al·legacions. I només se’n va presentar una, que qüestionava que Bellaterra constituís un nucli de població diferenciat i considerava insuficients les competències previstes per a la futura EMD. L’Ajuntament va desestimar l’escrit en considerar que es complien els requisits legals.

Així doncs, el gener de 2009, l’Ajuntament va aportar un nou estudi econòmic, un informe sobre la incorporació del barri de Can Domènec i diversos escrits d’entitats del territori favorables a mantenir la unitat de Bellaterra. Posteriorment, la Comissió Jurídica Assessora va considerar que la creació de l’EMD de Bellaterra era jurídicament correcta.
D’aquesta manera, quatre anys més tard, el desembre de 2009, el Govern de la Generalitat va aprovar el decret de constitucióde l’EMD. El text reconeixia que el nucli disposava d’una “identitat històrica i social pròpia, característiques geogràfiques diferenciades i viabilitat econòmica suficient”, i establia que l’EMD estaria integrada pels sectors de Bellaterra, els barris de Can Domènec i el Turó de Sant Pau.

El desembre de 2009 diversos veïns van agrupar-se la Sala Gran del Centre Cívic per celebrar l’aprovació de l’EMD, un procés que va acabar sis mesos després, el6 de juliol de 2010, quan la constitució de la comissió gestora va marcar l’inici de l’activitat institucional de l’EMD.
Del primer govern als reptes actuals
La comissió gestora va ostentar la presidència fins el 22 de maig de 2011, dia d’eleccions municipals a tot Catalunya i primeres eleccions a l’EMD de Bellaterra. Aquell dia, els bellaterrencs van votar per primer cop en dues urnes: una pel president de l’EMD i, l’altra, pels partits a constituir els plens municipals de Bellaterra i Cerdanyola.
Les eleccions de 2011 van donar la victòria al partit Gent per Bellaterraamb 903 vots ial seu mateix candidat a president, Ramon Andreu, qui ja estava a la comissió gestora i va mantenir-se al càrrec durant els propers 12 anys,el 2023.
Elsprimers reptes que es va trobar el govern d’Andreu va serl’obertura de l’oficina d’atenció ciutadana al Centre Cívic de Bellaterra i lanegociació amb l’Ajuntament de Cerdanyola del conveni que havia de concretar el traspàs de les competències assignades a la nova entitat.

Preguntat l’actual president, Josep Maria Riba, considera que l’EMD és «una administració jove, ara adolescent», però afirma que continua tenint «una dependència excessiva de la seva mare», l’Ajuntament de Cerdanyola. Riba opina que, durant aquests 16 anys, l’entitat “no ha crescut prou”, al no aconseguir més competències, diners i, per tant, no tenir prou autonomia.
De fet, l’actual president de l’EMD divideix la trajectòria de l’administració bellaterrenca endues etapes. La primera correspon als13 anysde govern deGent per Bellaterra, amb Ramon Andreual capdavant(2010-2023), que Riba descriu com una etapa basada “en els fets consumats i una major confrontació amb l’Ajuntament”. I la segona i actual, iniciada amb ell i el partit Bellaterra Endavant!, ara fa3 anys, el 2023. Una etapa que, segons explica, prioritza la negociació i els acords institucionals per estar “aplicant una estratègia diferent, prioritzant la negociació amb l’Ajuntament i sense tants contenciosos”.
En aquest sentit, considera que les eleccionsmunicipals previstes per al maig de 2027permetran comparar el suport a les dues estratègies.
Tot i així, subratlla la necessitat, idoneïtat i defensa de l’EMD com administració per Bellaterra, davant les veus que en l’últim semestre l’han qüestionada, sobretot per part de la plataforma Bellaterra és Sant Cugat qui defensa l’annexió de Bellaterra al municipi veí de Sant Cugat “amb o sense EMD”.
Setze anys més tard, sembla que no hi ha consens sobre l’administració. Mentre uns creuen que “ha de seguir creixent”, altres veus en qüestionen la seva utilitat. Una història que seguirà evolucionant, a mesura que passi el temps.
