El sector porcí europeu es basa en una cadena de producció integrada i especialitzada dins de la Unió Europea (UE). Espanya, i especialment Catalunya, s’ha convertit en un hub clau per a l’engreix de porcs a causa de factors com la mà d’obra més barata, l’espai disponible i les regulacions ambientals que han impulsat la industrialització del sector.
Empreses de Dinamarca i Alemanya (països líders en genètica porcina i producció inicial) exporten milions de garrins o porcs joves a Espanya per al seu engreix, i després els repatriarien o transportarien de nou per al sacrifici i la comercialització sota marques pròpies, com a part de models d’integració vertical.
Context general del comerç porcí a la UE
Fluxos comercials: En el primer trimestre de 2025, Espanya va importar més de 520.000 porcs vius, principalment garrins i porcs d’engreix, de països com Dinamarca, Països Baixos i França. Dinamarca, per exemple, va augmentar les seves exportacions de garrins un 3% interanual, dirigint part a Espanya i Alemanya. Alemanya, al seu torn, importa 3 milions de porcs vius al trimestre, però també n’exporta a Espanya en menor mesura per optimitzar les cadenes.
Especialització per països: Dinamarca i Països Baixos s’especialitzen en la producció de garrins (a causa de limitacions d’espai i regulacions estrictes sobre emissions), exportant-los per engreixar en països amb més capacitat com Espanya. Alemanya actua com a intermediari, però empreses multinacionals integren el procés complet.
Volums a Espanya/Catalunya: Catalunya concentra entre el 23 i el 41% de la producció porcina espanyola (uns 7,9-21 milions de porcs sacrificats a l’any), rebent importacions per engreixar en macrogranges. El 2024, Espanya va sacrificar 54 milions de porcs, superant Alemanya com a líder europeu, amb exportacions per 8.800 milions d’euros anuals.
Mecanisme detallat del procés
Aquest model s’emmarca en la integració vertical d’empreses multinacionals, on controlen des de la cria fins a la venda final. Els passos són:
Enviament inicial (Exportació de Garrins)Empreses daneses com Danish Crown (líder mundial en exportació de carn de porc, amb 2 milions de tones anuals) o alemanyes com Tönnies (capacitat de 16,6 milions de porcs/any) produeixen garrins a les seves granges d’alta genètica.
Aquests garrins s’exporten vius a Espanya (Catalunya i Aragó) sota regulacions UE (Directiva 2008/120/CE i Reial Decret 1716/2000 espanyol), que permeten el transport intracomunitari si es compleixen les normes sanitàries (identificació, proves de malalties com la pesta porcina africana -PPA- i benestar animal).
Volum: Dinamarca exporta 13,5 milions de garrins a l’any a la UE, amb Espanya com a destinació creixent (part dels 835.000 de Països Baixos en el 2025).
Engreix a Espanya (Catalunya)
Els garrins s’envien a granges contractades (integrades per les multinacionals), on s’engreixen durant 140-180 dies fins a assolir 110-180 kg. Espanya ofereix costos baixos (mà d’obra, pinsos) i té producció a escala: hi ha 17.251 granges d’engreix intensiu, amb capacitat per a 30 milions de porcs constants.
Empreses com les esmentades subministren pinsos, veterinaris i estàndards, assegurant la traçabilitat. Això converteix Espanya en “la cort d’Europa”, amb Catalunya exportant >70% de la seva producció (19,3% del total agroalimentari català el 2024).
Contaminació del sòl :Altres efectes col·laterals són la contaminació del sòl . Segons informes de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i d’altres fonts oficials, aproximadament el 40% de la superfície de Catalunya es troba en zones vulnerables a la contaminació per nitrats associats als purins, principalment en àrees ramaderes intensives com Osona, les Garrigues o el Pla de l’Urgell.
Pel que fa a la producció porcina de Catalunya exportada a Europa, hi ha dades recents que indiquen que el sector exporta aproximadament la meitat de la seva producció total, i d’aquesta, més del 60% de les vendes totals van dirigides a la Unió Europea (UE).
Repatriació i sacrifici Una vegada engreixats, els porcs es transporten de tornada (o a escorxadors aliats a Alemanya/Dinamarca) per al sacrifici, ja que aquests països controlen la fase final per avantatges en tecnologia d’escorxadors (ex. Danish Crown a Jutlàndia) i etiquetatge d’origen.
Regulacions UE permeten aquesta tornada si no hi ha focus sanitaris. El transport es registra en bases de dades (nombre d’animals, origen/destí, dates).
Comercialització amb marques pròpies
La carn es processa i es ven sota marques de les empreses matrius (ex. Danish Crown exporta a 127 països; Tönnies a Alemanya i UE). Això maximitza marges: Dinamarca genera >3.000 milions d’euros anuals en exportacions.
Beneficis: Optimització de costos (engreix barat a Espanya) i control de qualitat/marca. No obstant això, genera crítiques per l’impacte ambiental (aigua en sequera catalana) i el benestar animal.
| Aspecte | Dinamarca | Alemanya | Espanya (Catalunya) |
| Rol principal | Producció garrins/genètica | Intermediari/sacrifici | Engreix massiu |
| Exportacions clau | 13,5 M garrins/any a UE | 3 M importacions, exporta processats | 50%+ exportacions UE |
| Empreses exemple | Danish Crown | Tönnies | Granges integrades (ex. amb subministraments danesos) |
| Volum 2024-2025 | +3% garrins exportats | -8,9% sacrifici total | 54 M sacrificats (líder UE) |
Aquest model ha crescut un 21,5% en sacrificis espanyols des del 2010, però enfronta desafiaments com el brot actual de PPA (novembre 2025, amb bloquejos a la Xina/Japó) i pressions ambientals.
