“Vaig arribar amb 15 anys i, quan feia només 10 dies que era a Sant Cugat, vaig entrar al casal d’acollida”, recorda Thomas Slavick Castejón, santcugatenc d’origen hondureny que fa una dècada que viu a la ciutat, “allà vaig conèixer el meu millor amic”. Ara treballa al gimnàs Jaleo, del carrer Xerric, on ha tingut la sort de dedicar-se a una de les seves passions: la boxa. Va fer secundària a l’Arnau Cadell i un grau de gestió administrativa al Leonardo da Vinci abans que l’FP se separés de secundària i batxillerat en un altre centre. Els seus ingressos són clau per mantenir la família, una responsabilitat que compagina amb el voluntariat a la Creu Roja, l’entitat que el va acollir 10 anys enrere en el seu primer contacte amb la ciutat.
El casal d’acollida és un servei coordinat per la Creu Roja i dirigit a joves nouvinguts que no es poden escolaritzar immediatament perquè han arribat a finals del curs. Dels cinc dies setmanals de casal, dos se centren en l’aprenentatge del català i els altres tres en conèixer la ciutat amb activitats diverses com visitar el Monestir o els mercats municipals, anar al rocòdrom, conèixer entitats socials i de cultura popular… El casal d’acollida és un dels projectes més reeixits del Pla Educatiu d’Entorn (PEE), impulsat per l’Ajuntament i el Departament d’Educació de la Generalitat en xarxa amb entitats de la ciutat per afavorir la cohesió social, l’èxit educatiu, l’ús del català, la implicació de les famílies i el treball en xarxa. Enguany, el PEE celebra el seu vintè aniversari amb un acte el proper 26 de novembre a les sis de la tarda a la Unió.
L’ensenyament del català és una de les línies més rellevants del pla en l’actualitat
“Per educar necessites tota una tribu”, parafraseja Antonio Garcia, director de l’institut Angeleta Ferrer, implicat, com la resta d’escoles i instituts públics, al PEE, “a l’hora del pati hi ha voluntaris lingüístics que parlen en català amb els alumnes que estan aprenent-lo i per la tarda hi ha tallers de suport, molts dels quals amb exalumnes que s’han fet voluntaris”. Al pla, a més del casal d’acollida d’estiu, hi ha propostes com tallers de suport i acompanyament educatiu, tallers intensius d’anglès i de català per a joves. Els projectes apareixen i desapareixen en funció de les necessitats detectades als centres educatius, de manera que ara es debat si cal fer un taller de reforç de matemàtiques. Cada quatre anys, la comissió de coordinació entre l’Ajuntament, el Departament i les entitats prioritza les línies d’actuació, hores d’ara amb la promoció i ensenyament del català com la més rellevant en un context de retrocés de l’ús social de la llengua.
Una ciutat desigual i una proposta que ha evolucionat
Partir de les necessitats educatives sorgides de les escoles i instituts suposa estar amatent als canvis socials i a l’elitització de la ciutat com a conseqüència del preu de l’habitatge. “A una aula de primària pots demanar als alumnes que facin un dibuix de casa seva i trobaràs infants que et dibuixaran una casa de tres plantes i d’altres que et dibuixaran una habitació”, adverteix Montse Grau, assessora de llengua, interculturalitat i cohesió social del Departament, “a Sant Cugat la desigualtat és molt gran”.
“A Sant Cugat la vulnerabilitat és doble perquè el contrast és més alt que a altres ciutats”
A més, la gran diferència entre les famílies amb més i menys recursos suposa un greuge comparatiu que afecta l’alumnat. “A Sant Cugat la vulnerabilitat és doble perquè el contrast és més alt que a altres ciutats”, argumenta Garcia. És un greuge tant pel que fa a les condicions materials com pel que fa al capital cultural o els diners que poden destinar a classes de reforç. Per això el PEE sempre ha buscat anar més enllà dels centres públics amb actuacions comunitàries i l’entrada a centres concertats amb les parelles de suport educatiu, una fita que Carola Calventus, tècnica municipal referent del pla, celebra com una forma de no deixar de banda l’alumnat vulnerable dels centres concertats.
El taller de suport i acompanyament educatiu atenia el curs passat 296 alumnes amb l’objectiu d’ajudar-los a adquirir tècniques d’organització i d’estudi, assolir una actitud positiva envers l’aprenentatge, promoure la llengua i la cohesió social. A més, 42 joves es beneficien del curs intensiu d’anglès, s’ofereixen nou places del casal d’acollida, 136 famílies es beneficien de l’enfocament restauratiu global per reduir la mirada punitiva a les comunitats educatives, 30 docents participen en les sessions de sensibilització sobre l’ús social del català, 70 joves al projecte de parelles lingüístiques i 35 als tallers de conversa de català.
Sant Cugat ha canviat molt des de l’inici del PEE el curs 2005-06 a Sant Francesc, la Floresta i les Planes i, en conseqüència, les propostes incloses al pla han anat evolucionant. “Al principi es van convidar totes les entitats però les que no tenien cap projecte concret es van desvincular”, recorda Calventus, “algunes han fet propostes, com ara el curs de català per a joves, que abans es feia a les famílies, a petició de l’Ateneu i de la Creu Roja”. Pel camí també hi ha hagut iniciatives que s’han emancipat del PEE, com ara Jocs del món, precedent de la jornada Fem Barri ara impulsada per la Xarxa del Monestir – Sant Francesc; Un tomb per la Floresta, llavors impulsat per l’Olimpyc i ara evolucionat al Consell de Barri, o la festa de la plaça Joana Raspall, impulsada per l’AFA del Joan Maragall. “Hem fet d’embrió de projectes que ara s’han consolidat”, celebra Grau.
“El pla ha portat molta col·laboració entre les entitats, amb un funcionament en xarxa i voluntaris que estan a més d’una entitat”
“El pla i el casal d’acollida en el nostre cas no es van aturar ni per la pandèmia”, destaca Pep Usero, tècnic de la Creu Roja, que posa l’accent en la importància de garantir el coneixement i l’arrelament a la ciutat per als joves nouvinguts fins i tot quan la ciutat s’atura per una crisi sanitària mundial, “el pla ha portat molta col·laboració entre les entitats, amb un funcionament en xarxa i voluntaris que estan a més d’una entitat”.
Una col·laboració entre administracions
El conveni entre l’Ajuntament i el Departament suposa disposar de diners per desenvolupar les accions, amb professionals per fer un acompanyament correcte. “Al principi els centres volien els diners però després van entendre la importància més enllà dels recursos, tot i que amb la crisi va haver-hi alumnes que es van quedar penjats”, explica Grau, destacant que aquell atzucac va fer que les entitats guanyessin consciència i que l’Ajuntament fes un sobreesforç econòmic el curs 2010-11 per evitar que perillés el PEE, “els primers plans miraven les zones amb l’alumnat més vulnerable, el Monestir-Sant Francesc, la Floresta i les Planes, però a partir del curs 2017-18 hi participen tots els centres públics”.
L’atzucac econòmic va tornar a principis d’aquest mandat, quan, arran del dèficit acumulat de l’Ajuntament, la regidora d’Educació, Carme Ardid (Junts), va dir que no es podia garantir una partida exacta fins que el pressupost estigués aprovat. “Teníem un problema de pressupost però també la voluntat política de mantenir el projecte”, recorda la regidora, conscient que les entitats pretenien mantenir la part del projecte que fos possible tant si hi havia pressupost com si no, “llavors vam veure que la gent ho valorava molt”.
El dia 26 serà el moment de celebrar i reivindicar una tasca ininterrompuda durant 20 anys. També serà l’oportunitat de donar a conèixer el PEE a les famílies de tot el municipi ja que hores d’ara, a falta d’una campanya de comunicació més àmplia, la majoria de joves hi accedeixen a través de l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME), molts dels quals després de l’empadronar-se i ser advertits del funcionament de l’escolarització al nostre municipi. L’acte a la Unió, expliquen les persones implicades al pla consultades per a aquest reportatge, ha de permetre conèixer més històries com la del Thomas i, sobretot, posar sobre la taula que l’entesa entre administracions de vegades és possible, en aquest cas amb un projecte que pretén donar igualtat d’oportunitats a l’alumnat perquè l’èxit o fracàs acadèmic depengui poc o res de les condicions materials de la seva família.
